estremessíri , vrb: stremessiri Definitzione
trèmere totu de s'assíchidu
Sinònimos e contràrios
atidhidai,
istrementire,
sadhie,
trèmere
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
sursauter
Ingresu
to shake
Ispagnolu
estremecer
Italianu
sussultare
Tedescu
zusammenfahren.
estremósu , agt Definitzione nau de capacidade bona (o fintzes mala de tímere) chi est de su gradu prus artu, chi est pretziau meda Sinònimos e contràrios estremau.
estrému , agt: iltremu,
stremu Definitzione
chi est própriu s'úrtimu, su prus grave, nau prus che àteru de sa manera de istare, de comente unu si agatat
Sinònimos e contràrios
últimu
Maneras de nàrrere
csn:
in estremos = a úrtimu; èssere a s'úrtimu e. = èssiri a malu puntu, istai mali meda; fàghere sos estremos = fai ingestus lègius cun sa buca
Frases
mischinos, ciulendhe in tantu dolu, fin'a s'últimu estremu sunt istados isetendhe sa mama (F.Manca)◊ su tempus mi dades, pro sa morte, de li tèssere unu mantu: in s'ora estrema li tiat mancare
2.
si at béndhidu fintzas sos istrípides de domo: cadreas isfrasciadas, letos betzos e in estremos tàulas e petzos
Tradutziones
Frantzesu
extrême
Ingresu
extreme
Ispagnolu
extremo
Italianu
estrèmo
Tedescu
letzt.
estremuntziài, estremuntziàre , vrb Definitzione giare o pònnere s’ogiusantu a su malàidu Sinònimos e contràrios istremuntzionare, oliai, ozusantare Frases cheret estremuntziadu prite est moribbundhu! Ètimu ctl. extremunciar.
estremuntziòne, estremuntziòni , nf: istremuntzione Definitzione s'ogiusantu chi ponent a unu malàidu, mescamente si est grave.
estrògenu , nm Definitzione sustàntzia chímica chi favorit s'insuadura, sa bennia in more de is animales.
estrósu , agt Definitzione nau de ccn., chi est unu pagu machillotu, chi faet deasi unu pagu a sa maconatza, comente dhi benit a conca.
éstru, éstu , agt Definitzione destru, su de sa destra, de s'ala de destra / bentu estu = su bentu prus forte chi connoschet sa Sardigna, su chi falat de Nord-Ovest (benit unu pagu de sa destra, abbaidendhe a mesudie); a manuesta = a dereta Sinònimos e contràrios daretu Frases no aias su bratzu estru dadu pro sa pàtria? (A.Casula)◊ candu sulat su bentu estu, nemus dhi podit tenni faci ◊ chini iscapat su bentu, bentu estu e bentu ’e soli? (F.Carlini)◊ pigant is tubbus unu cun sa manu esta e unu cun sa manu de manca ◊ su bentu estu bandat de tres in tres.
esummaría! , iscl Definitzione Gesu e Maria!: foedhu chi si narat in cosas de perígulu, de arriscu coment'e timendho o meravigliaos, po cosa ispantosa Sinònimos e contràrios tzessu! Frases esummaria ite assustru: sa nave antziabat e calabat supra de s'abba, pariat chi afundhabat! ◊ esummaria, a nche arribbare a pede a inibe bi cherent ot'oras!
esurídu , agt: assuriu, isoridu Sinònimos e contràrios abbramidu, àidu 1, asuriosu, aulidu, codiciosu Ètimu ltn. esurire.
etàle , nm, agt: avedali, fedale Definitzione chie o chi tenet su matessi tanti de annos de vida, est naschiu su matessi annu de un’àteru.
etàntu , avb Definitzione e tantu = própriu Frases pro cussu etantu za andhat bene, mih! ◊ pro cussu etantu no mi disispero!
ètara , nf, nm: ètaru Definitzione misura de logu, po su tretu chi leat, de deghemila metros cuadraos (m 100 x m 100) Frases candho fia pastore tenia berveghes, ma mancu un'ètara mea a pastura.
etaràgiu , nm Definitzione sa mannària de su logu carculau a ètaros Frases Bultei, in etaràgiu est sa mazore bidha de sa Costera (R.Bechere).
ètaru ètara
ète , nm Definitzione cosa de perunu contu, de nudha, e, po cussu etotu, nudha Sinònimos e contràrios nudha Frases custa cosa balet un'ete ◊ mi faghet un'ete!
ètere , nm Definitzione s'ària prus fine, prus in artu e prus límpia.
eternàle, eternàli , agt Definitzione chi est eternu Sinònimos e contràrios eternu Ètimu spn. eternal.
eternamènte , avb Definitzione in eternu, totu s'eternidade.
eternàre , vrb Definitzione fàere essire o èssere eternu Sinònimos e contràrios eternizai.