atulighèlta atalighèlte
atulíngia , nf: tiligna Definitzione bobboi, greme longu e grussu de terra Sinònimos e contràrios atalingone, lembréchinu, sitziringoni, tilingione, tzilingu, tzirinoni, tzuluncone Frases duas atulíngias ndhe sunt essidas dae suta terra Terminologia iscientìfica crp Tradutziones Frantzesu lombric Ingresu earthworm Ispagnolu lombriz Italianu lombrico Tedescu Regenwurm.
atúliu atóliu
atulletài , vrb Definitzione pigare cun sa tulla, pigare a terudha su papare coendho po dhu morigare o tastare Frases sa meri de domu est atulletandu sa cassola (E.Nieddu) Ètimu srd.
atullíre , vrb rfl: tullire* Definitzione foedhandho de un’arremu de sa carena, su si fàere coment'e retentu, cancarau, chentza fortza, mortu Sinònimos e contràrios bardai, cancarare.
atumbàda , nf: atzumbada, tumbada Definitzione cropu chi, de malesaura o apostadamente, si giaet a calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbrúnciu, addóbbida, atàbbida, atopu 1, atúmbidu, atzapulada, imbrúnchinu, imbrunchioni, irdumbonada, istumbada, istumbaratzada, stumbamentu / cdh. atumbata / agghégiu Frases dogni atzumbada a su pódhighe malàidu! ◊ mi donat un'atumbada su mascu… e seu abarrau cuíndixi dis itzopu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu choc, coup Ingresu collision Ispagnolu choque, golpe Italianu urto, cozzata Tedescu Stoß.
atumbadòri , agt: tumbadori Definitzione nau de pegus (mascu brebeghinu), chi tenet s'abbitúdine de atumbare, de iscúdere cropos cun sa conca (comente faet cun àteros mascos) Ètimu srd.
atumbadúra , nf: atzumbadura, tumbadura Definitzione su atumbare, su tzumbare Sinònimos e contràrios atúmbidu, atumbu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu heurt Ingresu butt Ispagnolu choque Italianu cozzatura Tedescu Stoßen.
atumbàe, atumbài, atumbàre , vrb: atummai, atummare, atzumbare, tumbai Definitzione acropare sa conca apare comente faent is mascos brebeghinos gherrandho (chi s’istésiant e current po s’iscúdere cun sa conca); tocare a cropu o iscúdere a calecuna cosa, fintzes de malesaura, tocare a calecunu logu e fintzes fàere giúmburos Sinònimos e contràrios abbruncai, addumare, atricuai, becare, intumbare / fèrrere Maneras de nàrrere csn: atumbai cun su muru = perricare in debbadas cun chie no iscurtat nudha o cun chie podet de prus; no atumbat peis a terra = si creit meda, mancai tropu! Frases est camminendi atumba atumba che brabei istasida ◊ malapat e mascu: a totus atumbat, a totus incorrat! ◊ is brebès si atumbant, singiale chi est acanta de pròere! 2. fortzados sunt continu de istare a s'atzumba atzumba ◊ sas undhas a s'andha e torra mórigant sas abbas, si pessighint, si atopant e si atzumbant ◊ si che at atzumbadu sa conca a su muru 3. no ti l'atzumbes, cussa segada, ca ti l'agghejas! ◊ su gallegianti atumbat e no tupat s'àcua me in su depósitu 4. su labiolu est totu atzumbadu Sambenados e Provèrbios prb: totu atumbat a su didu segau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu heurter Ingresu to bump Ispagnolu cornear, chocar Italianu cozzare, urtare Tedescu stoßen.
atumbàtu , agt Definitzione chi at atzumbadu.
atumbidài , vrb Definitzione su sighire de unu sonu chi paret cosa iscudendho de unu logu a s'àteru e si arrepitit Sinònimos e contràrios arrembombai, bombiare, intronare, intumbidare, intumbire Frases is tronus atúmbidant de is montis a is bacus Ètimu srd.
atúmbidu, atúmbiru , nm Definitzione cropu chi, de malesaura o apostadamente, si giaet a calecuna cosa o logu, mescamente su cropu de is mascos gherrandho; fintzes su tzàcurru de su cropu Sinònimos e contràrios abbrúnciu, atàbbida, atopu 1, atumbada, atumbu, atzapulada, imbrúnchinu, imbrunchioni, istumbada, stumbamentu Frases sa barca at donau un'atúmbidu contras a s'aprodéndiu 2. at inténdiu un'atúmbiru apalas de una porta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu heurt Ingresu collision Ispagnolu cornada, choque Italianu còzzo Tedescu Stoß.
atúmbu , nm: atzumbu Definitzione cropu, atumbada Sinònimos e contràrios abbrúnciu, atàbbida, atumbada, atúmbidu, atzapulada, imbrúnchinu, imbrunchioni, istumbada Frases silvones, muras, chelvos e crabolos, a ispintas e bolos, in atzumbu, cun su fogu in sa coa fuiant a sa tzega ◊ sunt tropu de s'àinu sos atzumbos e a dólima de lumbos medas che torrant a domo Ètimu srd.
atummài, atummàre atumbàe
atunchiàre , vrb: atunghiare, tunchiare* Definitzione coment'e fàere tzunchiare de su dolore, tocandho un’arremu malàidu Sinònimos e contràrios agghegiare, arreghentiare Frases atunchiare un'istrópiu, una segada, una pistadura ◊ tzia Gràssia est timendhe no atúnchient s'anca secada a sa fiza 2. li at atunchiau s'istrópiu de s'orgógliu e tandho s'est bortau.
atundadúra , nf Definitzione genia de segadura (o arrasigadura) chi si faet po atundhare atzas Sinònimos e contràrios aturundhadura, intundhadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrondissage Ingresu rounding Ispagnolu achaflanado Italianu smussatura Tedescu Abkantung.
atundài , vrb: atundhare, atundhiare, atunnare Definitzione fàere tundha una cosa, bogare is atzas, puntas; a logos, fintzes bènnere o acostire a unu tretu o a calecuna cosa ponendhosi a inghíriu Sinònimos e contràrios arretundai, atundhulare, aturundhare, intundhigare / arrodeare, arrogliai 2. sos ómines si atundhaint a s'umbra pro mandhicare, treulandhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrondir Ingresu to round Ispagnolu redondear Italianu arrotondare Tedescu abrunden.
atundaméntu , nm Sinònimos e contràrios aturundhamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu arrondissement Ingresu rounding Ispagnolu redondeo Italianu arrotondaménto Tedescu Abrundung.
atundàu , pps, agt: atundhatu Definitzione de atundai; chi che dhi ant bogau is atzas o puntas Sinònimos e contràrios atundhatzadu.
atundhàre atundài