A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arenàrzu arenàgliu

arenedhósu , agt Definitzione chi dhue at arena, arenàciu Ètimu srd.

arenéri , nm: arineri Sinònimos e contràrios sabbieri Frases teniat s'isprigu cun s'arineri Ètimu ctl. arener Tradutziones Frantzesu poudre à secher Ingresu sand Ispagnolu arenilla, polvos de carta Italianu polverino Tedescu Streusand.

arènga , nf, nm: arengu Definitzione una genia de pische Sinònimos e contràrios alingada Frases sa diri mi dha passu a pani e arengu Sambenados e Provèrbios smb: Arenga Terminologia iscientìfica psc, clupea harengus Ètimu ctl., spn. arench, arenque Tradutziones Frantzesu hareng Ingresu herring Ispagnolu arenque Italianu aringa Tedescu Hering.

arènga 1 , nf Definitzione nau de sa cranciofa: cranciofa de prim'arenga = sa prima chi si ndhe segat, sa de prima essia.

arengàda alingàda

aréngu arènga

areníle , nm Definitzione su tretu, mescamente a oru de mare, ue dhu'est s'arena Sinònimos e contràrios arenàgliu Terminologia iscientìfica slg.

arenósu , agt: renosu Definitzione nau de logu, de terrenu, de terramíngiu, chi dhue at arena meda Sinònimos e contràrios renalzu Ètimu ltn. arenosus Tradutziones Frantzesu sableux Ingresu sandy Ispagnolu arenoso Italianu sabbióso Tedescu sandig.

arénsia, aréntzia , nf: eréntzia*, rénsia Definitzione totu is parentes, is mannos, e fintzes sa cosa, s'interessu chi tocat a is minores de parte de is mannos; si podet nàrrere fintzes de su patrimóniu genéticu o intzimia ereditària de s’organísimu, de totugantu su chi a sa carena ndhe dhi dipendhet de s'eréntzia Sinònimos e contràrios aredeu, arrampile, arrépula, famíglia Frases sas perdas de samunae in s'arriu fuint azummai lísias: chissai cantas aréntzias de féminas dhue ant frigau pannos! Tradutziones Frantzesu lignée, génération Ingresu progeny Ispagnolu dinastía, herencia, hereditabilidad Italianu dinastia, eredità, ereditarietà Tedescu Dynastie, Erbfolge, Erblichkeit.

arenúgiu , nm Definitzione purgadura, arena o àteru chi si ndhe sèberat prugandho su laore Sinònimos e contràrios alzenina, coamaderzu, mundhaza.

arèra , nf Definitzione su arare, su trebballu de arare is terrenos po dhos prènnere a laore, manígiu de sa terra po dha semenare Sinònimos e contràrios aradura, aramentu, aríngiu, aróngiu Frases como su baldu l'ant iseniadu sos tratores, in vàrias areras Ètimu srd.

arereciài adaretzài

areréciu aderétzu

areréu aredéu

aréscia , nf: eréscia Sinònimos e contràrios aredeu, arénsia, arrépula, iscratza, istripile.

arestàda , nf Definitzione su si arestare, arestida Sinònimos e contràrios arestamentu Ètimu srd.

arestàdu , pps Definitzione de arestare Sinònimos e contràrios agreste, agrestiu, arestidu Tradutziones Frantzesu devenu sauvage Ingresu made wild Ispagnolu vuelto silvestre, salvaje Italianu inselvatichito Tedescu verwildert.

arestài, arestàre agrestàre

arestaméntu , nm Definitzione su si arestare Sinònimos e contràrios arestida Ètimu srd.