zenterúbia , nf: gentarrúbia* Definitzione genia de pigione mannu chi faet abbitu in logu de istagnu Sinònimos e contràrios mangone.
zènti tzènte
zentichèdha, zentighèdha , nf: gentixedha Definitzione min. de zente: segundhu comente si narat, bolet nàrrere gente meda, e segundhu comente bolet nàrrere gente metzana Sinònimos e contràrios gentaredha, ratatúglia, scrufulia, tzentedha / zentória.
zentilèsa , nf: gentilesa Sinònimos e contràrios acatu, donosidadi / irfestu.
zentória , nf Definitzione
gente meda, unu muntone de gente
Sinònimos e contràrios
apubulada,
carca,
carcadripa,
ciurma,
gentixedha
/
ttrs. gintória
Frases
bidindhe sa zentória chi bi fit acudida, dimandhaiat ite teviat fàghere pro si cunvertire ◊ ealla tota custa zentória tuchendhe a lerina a sa festa! ◊ sas domos fint prenas de zentória ◊ candho su baule est essidu, sa zente, chi fit zentória, si est aviada
Tradutziones
Frantzesu
foule,
multitude
Ingresu
crowd
Ispagnolu
muchedumbre
Italianu
fòlla,
turba,
moltitùdine
Tedescu
Menge.
zenúju , nm: genugu* Definitzione s'annoigadórgiu mannu de sa camba, a sa parte de ananti, in mesania, tra s'ossu de sa còscia e sa cannedha de sa camba Sinònimos e contràrios denucru, fenucru 1, ghinúciu Terminologia iscientìfica crn.
zénzeru , nm Definitzione genia de erba bona po meighina Terminologia iscientìfica rbc, Zingiber officinale.
zenzía , nf: zinzia Definitzione sa carre chi carràgiat s'arraighina de is dentes, totu a inghíriu; una parte de sa mola Sinònimos e contràrios benzia, ghinghia*, séntzia Frases zughet sas zinzias chen'e dentes Terminologia iscientìfica crn.
zenzíllu , nm Definitzione
tebbacu de nasu
Sinònimos e contràrios
tzaparíglia
Ètimu
itl.
zinzilio
Tradutziones
Frantzesu
tabac à priser
Ingresu
snuff
Ispagnolu
rapé
Italianu
tabacco da fiuto
Tedescu
Schnupftabak.
zenzína , nf Definitzione genia de erba bona fintzes a fàere licore: faet a digirire, immartire Sinònimos e contràrios agintziana, dentziana, sensiana.
zèo , prn: ceo, geo Definitzione prn. de prima persona sing. Sinònimos e contràrios dego*, ego Frases babbu tou la pessat che zeo ◊ zeo mi agataia in cussa terra de amore cun sos annos meos in frore.
zeografía , nf: giografia*, zografia Definitzione istúdiu de sa Terra po comente est fata e totu su chi dhu'est in pitzu a parte de fora Frases medas faghent cufusione tra su chi est zografia e su chi est istória: custa la faghet sa zente, ma sa prima nono, fintzas si s'istória podet cambiare prus de una cosa de sa zografia puru.
zeogràficu , agt: giogràficu*, zogràficu Definitzione chi pertocat sa giografia.
zèra , nf Definitzione fera de cassare; fintzes maladia de sa fera (chi ndhe podet cundhire àteru bestiàmene) Maneras de nàrrere csn: colare, passare o bènnere in z. a unu = bènnere a betu, a tretu de li poder lòmpere (a si ndhe pagare de un'ofesa, de àteru), fintzas bènnere a conca 2. cussa est brebei chi at pigau zera 3. si nos colades in zera!…◊ bae, bae, già mi as a colare in zera!…(G.Ruju)◊ sa cosa chi no mi passaiat in zera fit de torrare a bidha
zerarchía , nf: gerarchia* Definitzione foedhu grecu po nàrrere is grados de su cumandhu assentaos in órdine de podere (e de chie cumandhat puru, e deosi sa gerarchia funt is autoridades in órdine de podere).
zeràrchicu , agt Definitzione chi pertocat sa gerarchia, chi andhat in órdine de podere, de importu.
zeràu , agt Definitzione nau de fera, chi at pigadu zera, at ingortu zera, o fintzes de bestiàmene pesau chi est tocau de fera Ètimu srd.
zèrda , nf: (sa zerda = sazèrda) cedra*
gelda,
tzerda Definitzione
donniuna de is duas costanas de su carru, fata a linnàmene, po mantènnere sa cosa chi si càrrigat (linna, sacos prenos o àteru)
Sinònimos e contràrios
bratzolu 1,
bratzulera,
costana,
língiu,
palera
Tradutziones
Frantzesu
ridelles du char
Ingresu
board
Ispagnolu
adral
Italianu
spónda del carro
Tedescu
Leiter.
zerdàtzu , nm Definitzione intessidura de tirivodha, genia de istoja, de pònnere in su carru po carrare ladamíngiu o àteru puru Ètimu srd.