A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

prucissiòni poltisciòne

prucúra percúla

prucuradòri perculadòre

prúda , nf Definitzione genia de essidura chi sa pedhe faet, totu a fruschedhas Terminologia iscientìfica mld. Tradutziones Frantzesu furonculose Ingresu forunculosis Ispagnolu furunculosis Italianu foruncolòsi Tedescu Furunkulose.

prúde , agt: pudre Definitzione chi si segat cun facilidade, chi no agguantat a dhu fortzare (nau de filu o de àteru coment'e pudrigau), modhe, chi si faet a farinos (nau de terra, de pane, druche); nau de gente, chi no mantenet segretu (culiprude)/ late pudre pudre = lati cun su callu, callendisí Sinònimos e contràrios àrridu, chídrinu, isfarinosu / isponzatzu, modhitzu / fràzigu Frases sa cota no fit essia male: su pane carasau fit prude e saporiu ◊ sos pabassinos sunt pudres ◊ tue puru ses fizu de Adamu e des torrare, che totu, in peúere e de truncu pudre prudigadu ramu (P.Casu)◊ úlimu de su càntaru, como ses légiu, irmutzurrau e prude 2. atraessamus sa sémida olvidada de pudres sónnios, presoneris de sos intrinos… Ètimu ltn. putre(m) Tradutziones Frantzesu friable Ingresu crumbly Ispagnolu deleznable Italianu friàbile, fròllo Tedescu mürbe, weich.

prudèdha , nf Definitzione linna pudrigada e sicada meda, in mesu de is truncos bècios Sinònimos e contràrios funghedha.

prudédhu , nm: prudetu, prudhedu, prudheru, pudhedru, pudhetru, pudredhu, purdedhu Definitzione molente o cuadhu de naschidórgiu o, a dónnia modu, piticu de tempus (ma prus che àteru in is duos o tres annos e chentza domare) Sinònimos e contràrios pudhecu, pudhéricu Frases fac'e pudredha chi no est atra, abarrat a soa cun ómini!◊ curret che prudheru ibbadu nuscandhe sa vida noa (L.Pusceddu)◊ su domadore famadu pérdidu at sa valentia: mi l'at postu in marrania su pudhedru candheladu (G.A.Cossu)◊ si tenia unu prudetu baju o murru cannelatu credo de l'àere domatu chene perunu difetu 2. est unu sodrau incosciadori, de cussus chi setzint dogna arratza de pudredha! Terminologia iscientìfica anall, anar Ètimu ltn. *pulletru Tradutziones Frantzesu poulain Ingresu foal Ispagnolu potro Italianu pulédro, cavallino Tedescu Fohlen.

prudéntzia , nf Definitzione sa manera atenta e pensativa de fàere is cosas po no fàere fartas, o dannu, o cosas chi no andhant tanti bene Sinònimos e contràrios acura Tradutziones Frantzesu prudence Ingresu prudence Ispagnolu prudencia Italianu prudènza Tedescu Vorsicht.

prudétu prudédhu

prúdha , nf Definitzione su granu de su moriscu lómpiu e àrridu fatu a orrosa, crepau apertu comente iscópiat coendho in su fogu Sinònimos e contràrios panincedha, rosellita Terminologia iscientìfica mng Tradutziones Frantzesu barbe à papa Ingresu popcorn Ispagnolu palomita Italianu pop - corn Tedescu Pop-corn.

prudhàxu , nm: pudhàgiu, pudhàgliu, pudhalzu, pudhàrgiu, pudharju, pudharzu, pudhaxu Definitzione acorru e aprigu po is pudhas, logu inue crocant is pudhas; chie contivígiat o bendhet pudhas e caboniscos Sinònimos e contràrios acoiladórgiu, cabonera, pudhile / pudhaju Frases bi at àpitu mancamentu in su pudhàgliu 2. nadu mi ant chi como ses pudharzu e chi sas pudhas tuas piús de tres ti faghent os che tundhas de chivarzu! Ètimu ltn. pullarium Tradutziones Frantzesu poulailler Ingresu hen house Ispagnolu gallinero, pollera Italianu pollàio Tedescu Hühnerstall.

prudhédu, prudhéru prudédhu

prudiàe pordiài

prudicadúra , nf: prudigadura, pudrigadura, purdiadura Definitzione su pudrigare, su èssere pudrigau Sinònimos e contràrios frazicadura, purdiamentu, prúdicu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mouillure, putrescence Ingresu decay Ispagnolu pudrimiento Italianu infracidiménto, putrescènza Tedescu Verwesung, Fäulnis.

prudicàre pordiài

prudicatòne , nm Definitzione cosa pudrigada Sinònimos e contràrios frazigúmene.

prudicàu pordiàu

prúdicu , nm: púrdiu Definitzione su pudrigare, sa cosa pudrigada, sa parte pudrigada Sinònimos e contràrios brechinzu, martzímine, martzúmene, prudigore Frases carenas chi si abbarrant in prúdicu de passiales de rudiu che làcrimas assutas chi raju de amore mai ant partoriu (L.Loi)◊ cumpudàndhemi in intro mi afumàdico de prúdicu chi no tramudo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pourri Ingresu rotten Ispagnolu podrido Italianu màrcio Tedescu Faule.

prudigadúra prudicadúra

prudigàre pordiài