A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

próvu pròa

pròxa pióida

proxinài proighinài

proxinedhài proiginedhàre

proxinósu proghinósu

prozetàre progetài

prozetísta Sinònimos e contràrios progetísta

prozétu progétu

prúa , nf Definitzione sa parte de ananti de naves e barcas, fata prus a punta / bentu in pupa… e iscólli'e prua! = sa tucada de su fumu! (fatzat) Sinònimos e contràrios | ctr. pupa 3 Ètimu itl. prua.

pruàcia , nf: pruatza, pudàcia, pudassa, pudata, pudatza, puràcia, puratza Definitzione aina pitica segante, a bisura de càvana, de pigare a una manu, a màniga curtza, impreada fintzes po pudare / fai de p. sa bíngia = ibecióngiu, segrestai, bogare in croba sa bide seghendhecheli sas cannas chi no serbint Sinònimos e contràrios fudatza, pudagiola, pudatone, pudatzola, putatorja Frases is bingiateris manígiant sa pudatza po pudai sa bíngia ◊ segau su tzugu a puratza boliant, candu faint cosas sentza de cuscéntzia! Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu émondoir Ingresu pruning bill Ispagnolu podadera Italianu potatóio Tedescu Hippe.

pruaciài , vrb Definitzione fai de pruàcia, pudare a pudatza, a pudajola Sinònimos e contràrios pudai Frases in d-unu mesi at pruaciau totu su sarmentu (S.D'Arco).

pruàga poàgra

pruàtza pruàcia

pruàxu , agt Definitzione nau de ccn., chi faet a malu, botuíschidu, chi no iscurtat su chi dhi narant, nau de piciochedhu, fintzes chi est atriviu Sinònimos e contràrios botosu, fustigheri, malinnu, malu, mauchedhu, proànsulu Frases custu làmpadas pruaxu ◊ no mi dha fais mancai síasta pruaxu! ◊ portat sa faci arrúbia, dus ogus niedhus pruaxus chi pungint che sula, is mustatzus murrus, sa saredha chi promitit de incarrerai ◊ unu piciochedhu chi no timit e àrtziat a logu de ndi podi arrui est pruaxu ◊ no siast pruaxu: bai ca cussu no bivit ingunis!

prubbicàre , vrb: pubblicai, pubbricare Definitzione pònnere in púbblicu, giare a ischire o pònnere a su púbblicu, a chie totu ndhe bolet bíere, ischire, comporare o àteru: si narat prus che àteru de iscrituras chi s'imprentant po dhas giare a connòschere Sinònimos e contràrios isprubbicare Tradutziones Frantzesu publier Ingresu to publish Ispagnolu publicar Italianu pubblicare Tedescu veröffentlichen, publizieren.

prubbicàtas , nf pl: pubblicata, pubbricada, pubbricata Definitzione paperi cun is númenes de is giòvonos (o no giòvonos!) chi ant decídiu de si cojuare, a manera chi totus dh'ischípiant (e poite, si pentzat, dhue podet àere cosa in contràriu)/ fàghere sas prubbicatas = arregossiare, pònnere sos papiros, o sas cartas, in crésia de comente ómine e fémina si cherent cojare Sinònimos e contràrios ammonestatzioni, prenúnscia Frases po sa coja de custus dus est totu prontu, su vicàriu at fatu is prubbicatas puru ◊ aiant detzisu de si coxuare e aiant postu sas prubbicatas in su Comune e in chéxia Ètimu ctl., spn. publicata Tradutziones Frantzesu publications de mariage Ingresu banns Ispagnolu amonestaciones Italianu pubblicazióne matrimoniale Tedescu Aufgebot.

prúbbicu , agt, nm: púbblicu, púbbricu Definitzione chi est de o pertocat a totus, o chi totus dhu podent impreare, si ndhe podent serbire; sa gente, pruschetotu cudha chi ascurtat o est castiandho un'ispetàculu Sinònimos e contràrios comunale, frúbbicu | ctr. brivau 1, padronatu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu public Ingresu public, audience Ispagnolu público Italianu pùbblico Tedescu öffentlich, Publikum.

prúbere peúere

prucessiòni poltisciòne

prucinèlla , nm: pruncinella, pulcinella, purcinella Definitzione genia de giogante chi faet a erríere, persona chentza seriedade Ètimu itl. pulcinella.