A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

professòri professòre

professorína , avb Definitzione a sa p. = a sa manera de is professores, comente faent is professores Frases bi at poetas chi faghent poesias lintas e bellas a sa professorina Ètimu srd.

profèta , nm Definitzione chie foedhat in parte de Deus naendho cosas giustas e santas e antibitzat is tempos benidores Sinònimos e contràrios cdh. prufeta Frases faltzos messias e faltzos profetas, cun limba noa, cun noas istórias, pònene pilu bellu e bonas petas! (S.Casu)

profetài, profetàre , vrb Definitzione cufàghere, fàere bene, giare o fàere profetu Frases sa ghirada a bidha no l'at profetau, abesu comente fit a sa campanna Ètimu srd.

profetàre 1 , vrb Definitzione fàere su profeta, foedhare che unu profeta, fàere a ischire e a crèdere cosas de bonu; nàrrere, crèdere coment'e cosa giusta e bona Sinònimos e contràrios profetizai Frases in Sardinna, Frantziscu, ite profetas a una zente irderruta, abbirgonzada, leada a trubbu, a trazu, avilida? 2. sa beridade ponet predischedha in s'iscarpa a chie de issa no est amantiosu e fachet pompiare chin ocros malos a chie no la profetat.

profetèssa , nf Definitzione profeta fémina.

profetizài, profetizàre , vrb Definitzione fàere su profeta, antibitzare is cosas de su tempus benidore naendhodhas innanti Sinònimos e contràrios profetare 1 Frases sas cosas las fachet Deu e Deu las profetizat…

profetósu , agt: brofetosu Definitzione chi si ndhe tenet profetu, chi rendhet calecuna cosa, faet efetu, chi faet bene; nau de ccn., chi aprofitat de calecuna cosa e ndhe gosat, ndhe tenet profetu, o fintzes chi est àbbile, capatzu, de cabbale mescamente in su trebballu Sinònimos e contràrios agiudosu, frutosu, giuativu, potentivu, utilosu | ctr. dannosu, noxili Frases cust'erba est mera profetosa po sa murridura de iscraponi 2. zutu ti at malasorte cun fortuna e no ndhe ses istata profetosa (C.Buttu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu efficace Ingresu effective Ispagnolu provechoso, eficaz Italianu efficace, vantaggióso Tedescu wirksam, vorteilhaft.

profétu , nm: profitu, prufetu, pruvetu Definitzione su lúcuru, su chi si ndhet bogat o tenet de bonu de una faina e de totu su chi si faet: cun prus precisione est su badàngiu netu de s'atividade produtiva, de su trebballu Sinònimos e contràrios badagnu, gadagnu, gagnu, gualanzu, lucru, torracontu / benefíssiu, brofetu | ctr. példua, pérdia Maneras de nàrrere csn: genti, ómini de profetu = de cabbale; bogai p. = bogàrendhe su lúcuru Frases de su tempus chi at passadu imbreagu no ndhe at a tènnere profetu perunu ◊ betat s'arzola cun tribàgliu e munza pro nachi ndh'àere achistu e profetu (M.Murenu)◊ sa Sardigna no ndh'at profetu de cúrrere fatu a partidos italianos! ◊ sa mexina ti at fatu profetu ◊ chi s'alimentu nosi serbat de profetu! ◊ Adamu no at connotu su profetu chi li at cossizadu s'Onnipotente! 2. chini cantat in letu est genti de pagu profetu ◊ mamma ti biat manna, de giudu e de profetu! ◊ apu domandau a pressonas de profetu ◊ fatzu papau e torrau: gei mi ndi ponit de profetu!… Ètimu itl. profetto Tradutziones Frantzesu profit Ingresu profit Ispagnolu provecho Italianu profitto, utilità Tedescu Gewinn, Nutzen.

profetzía , nf Definitzione s'antibitzu chi is profetas faent de is tempos benidores naendho su chi at a èssere, is cosas chi si ant a averare Frases averadas si sunt sas profetzias de comente las ant profetizadas (S.Mongili) Tradutziones Frantzesu prophétie Ingresu prophecy Ispagnolu profecía Italianu profezìa Tedescu Prophezeiung, Weissagung.

profídia , nf Definitzione opinione, idea, nada contrària a sa de s'àteru, su nàrrere e sighire a nàrrere su contràriu o diferente de su chi narat s'àteru Sinònimos e contràrios abbétia, arrepedhu, repitida Frases una profídia mi tocat a dha fai, poita ca mi parit ca no torrat calancuna cosa (I.Congiu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contestation Ingresu contention Ispagnolu protesta Italianu contestazióne Tedescu Einrede.

profidiài , nf Sinònimos e contràrios abbetiae, arrebbecae.

profilàssi , nf Definitzione totugantu su chi si faet cun tempus a manera de no ingòllere maladias o dannu a sa salude Sinònimos e contràrios prevenimentu Tradutziones Frantzesu prophylaxie Ingresu prophylaxis Ispagnolu profilaxis Italianu profilassi Tedescu Prophylaxe.

profilàticu , agt, nm Definitzione chi badrat o serbit a badrare de unu male, nau prus che àteru de su lastichete (po no ingòllere su male francesu, s'AIDS, o àteru infetu) Sinònimos e contràrios condò, gandolu, lastichedhu, preservativu Tradutziones Frantzesu prophylactique Ingresu prophylactic Ispagnolu profiláctico, condón Italianu profilàttico Tedescu prophylaktisch, Prophylaktikum, Präservativ, Kondom.

profílu , nm: prufilu Definitzione sa bisura de unu o de una cosa castiada de fiancu, pruschetotu cunsiderada po sa línia chi format; si narat fintzes in su sensu de is datos o piessignos prus importantes chi faent sa calidade, s'istória, s'identidade de unu Ètimu itl. profilo.

profisciòne porfesciòne

profitadòre , agt, nm: aprofitadore* Sinònimos e contràrios isocrau, speculeri.

profítu profétu

profizàda , nf Definitzione su profizare Sinònimos e contràrios foscigada, molisica, tontírgiu, trofigiada, trotoxadura | ctr. isprofizada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contorsion Ingresu contortion Ispagnolu contorsión Italianu contorsióne Tedescu Drehung, Verdrehung, Winden, Kontorsion.

profizàdu , pps, agt Definitzione de profizare Sinònimos e contràrios fortzicau, furrighedhau, trotoxau Tradutziones Frantzesu retordu, tors Ingresu twisted (re) Ispagnolu retorcido, en espiral Italianu ritòrto, tòrtile Tedescu gedrehnt, verdreht, spiralförmig.