laurínu , agt Definitzione nau de una calidade de erba, e. laurina, chi assimbígiat a su trigu (laore) Ètimu srd.
laurónzu laorónzu
làuru , nm Definitzione avb.: a làuru, manera de fàere tessíngiu (a telàrgiu o a manu) cun figuras fintzes a colores, prus che àteru po orrobba bona, de festa, cun figuras a meda (custa manera de tèssere si narat fintzes a bagas, a punta de agu) Frases bi at bidha chi faghet sa rete e in Bosa faghent su làuru (o filè) Terminologia iscientìfica ts.
làuru 1 làbru
làus làdos
laúscu , nm Definitzione coment'e laus, lados, ma nau in su sensu de orrugu de petza po còere Sinònimos e contràrios tutúriche.
lauspinósu , nm Definitzione duas genias de linnas: a) aràngiu aresti, alàsiu, genia de linna chi faet a mata fintzes manna, corgiolu birde, fògia ispinosa in is oros (in is cambos prus bàscios o candho est a prantone piticu) e frutighedhu a birilledha tundha, orrúbia: faet in montes unu pagu artos; b) tupighedha pitica, totu birde, cun is cambos chi parent fògias, puntudas, a ispina: faet unu frutighedhu orrúbiu (mela ’e frúschiu o meledha úrpina) Sinònimos e contràrios alase, arangiubburdu, colóstiu, golosti / frúschiu 1, grúspinu 1, piscialetu Terminologia iscientìfica mtr, Ilex aquifolium, rbl, Ruscus aculeatus Ètimu srd.
làva , nf Definitzione pedra iscagiada chi is vulcanos ndhe bogant a fora candho si ponent in movimentu.
lavadòja, lavadòra , nf Definitzione leada chi si faet in is errios po fàere andhare s'abba a is mulinos, a is ortos; fintzes nessàrgiu Sinònimos e contràrios cassiadorju, leada / annessarzu, messalzu, pischera Frases sa lavadoja si fait in conca de s'ortu po pigari s'àcua de s'arriu Ètimu itl. lavatoio.
lavadòra 1 labadòra
lavadòra 2 , nf: allevadora,
levadora,
levarora,
lievadora Definitzione
maista de partos, fémina pràtiga o infermiera chi atendhet is féminas in partu po s'illibbertare
Frases
a sa levadora no dh'at bandau mali una partera ◊ sa pobidha fiat acanta de parturì, est sentida cun is daboris e insà est dépiu curri a domu de sa lavadora
Ètimu
ctl.
llevadora
Tradutziones
Frantzesu
sage-femme
Ingresu
midwife
Ispagnolu
comadrona
Italianu
levatrice,
ostètrica
Tedescu
Hebamme.
lavadórzu labadógiu
lavadúra labadúra
lavàgna , nf Definitzione lastra manna prus che àteru niedha de pòdere iscríere a maduru cun su ghísciu, impreada mescamente in iscolas (oe de àtera genia, bianca po iscríere a pinna grussa niedha, luminosa, interativa) Sinònimos e contràrios pitzarra Frases po chie no faiat is cómpitos sa peniténtzia fut de si imbenugare in pitzu de su chíghere apalas de sa lavagna.
lavamànu labamànu
lavandèra , nf Sinònimos e contràrios labadora, sabunadora Ètimu spn. lavandera.
lavandería , nf Definitzione logu e machinàriu po samunare orroba, trastos, a pagamentu.
lavandína , nf Definitzione istrégiu de plàstica no tanti mannu chi si portat po samunare orrobba Sinònimos e contràrios cardaja Frases sa piciochedha si fadiat su tidibi cun d-una fascadroxa e si dhu poniat in conca asuta de sa lavandina (M.Vacca)◊ portu una lavandina de pannus de frigai Terminologia iscientìfica stz.
lavandínu , nm Definitzione genia de bartza pitica cun grifone de abba po samunare istrégiu (in coghina), po si samunare in cara, is manos (in su bagnu) Sinònimos e contràrios acuadera Ètimu itl. lavandino.
lavantzài , vrb: allevantzai Definitzione giare làudes Sinònimos e contràrios alabai, alabansare, laudai Frases Deus, divinu fillu Salvadori e Rei, lessimí sa mamma sacra lavantzai! ◊ de terra a su celu est partu chi rispundas cun cànticus giustus po dha lavantzai (R.Murgia Pani).