A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arricumpenciài arrecumpentzài

arricumpénciu arrecumpénsia

arridàda , nf Definitzione su arridare Sinònimos e contràrios arridadura Ètimu srd.

arridadúra , nf Definitzione su arridare, pruschetotu nau de sa manera de sicare Sinònimos e contràrios arridesa, assadura, assicorradura, carasadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu séchage, dessiccation Ingresu drying process Ispagnolu secado, tostado Italianu essiccazióne Tedescu Trocknung.

arridàe, arridài, arridàre, arridàri , vrb: arritare Definitzione fàere o essire àrridu, fàere sa cosa deasi sicada chi si segat luego po dha tocare, o tostada, ma fàcile a fàere a farinos Sinònimos e contràrios ansare, carasare, turrai Frases at arridau duas fitas de pani in sa braxa ◊ su soli pitziosu àrridat is ispigas ◊ s’astrau àrridat fintzas s’erba ◊ in istiu sa terra si àrridat de su sole forte Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dessécher Ingresu to dry (up) Ispagnolu secar Italianu disseccare, essiccare Tedescu trocknen.

arridàu , pps, agt Definitzione de arridare; chi est àrridu.

arridébi, arridéli, arridéllu, arridélu arradébi

arridèsa , nf Definitzione su èssere àrridu, sicau meda Sinònimos e contràrios arridore / arridadura Frases su trigu fut asciutau e a s‘arridesa giusta po dhu podi molli Ètimu srd.

arridíli arradébi

arridòre , nm Definitzione su èssere àrridu; nau in cobertantza, manera de fàere de chie si che àrtziat, si arrennegat, no si bolet lassare cumandhare (chi si segat che pane àrridu comente dhu tocant) Sinònimos e contràrios arridesa 2. lassa s'apedha apedha, mighi ti passo s'arridore! Ètimu srd.

àrridu , agt Definitzione nau de cosa, chi no aguantat a dha indrúchere, chi si segat po dh'atrotigare fintzes pagu pagu, chi est tzacarrosu; nau de gente, unu chi no faet a dhi nàrrere nudha ca s'inchietat luego, arrespondhet male, a tzérrios / pane à., linna, terra à.; boghe à. = genia de boxi arta, forte, scrillitosa, ma no tanti grussa; à. che bidru Sinònimos e contràrios adustu, allilliradu, asciutu, assicorrau, círdinu, fracadinu, sicu, tzacarrosu | ctr. modhe, lentu Frases su panevresa, ca est àrridu, durat carchi mese ◊ sa cosa àrrida si segat dereta ◊ sa canna de su trigu fuit tosta e àrrida, de messare 2. za ses àrridu, oe, chi no faghet a ti nàrrere nudha: mih no ti seghes, mih!… Sambenados e Provèrbios smb: Arridu Ètimu ltn. *arridus Tradutziones Frantzesu croquant Ingresu crisp Ispagnolu tostado, seco Italianu croccante Tedescu knusperig.

arríede, arríere , vrb: arriri, errídere, irríere, rídere* Definitzione apèrrere unu pagu is lavras o fintzes apèrrere sa buca meda faendho intèndhere sa boghe a iscracàliu po cuntentesa, alligria, ca si agatat una cosa o una essia coriosa, befandho, abbaidandho ispetàculu / pps. arrísidu Sinònimos e contràrios arríara | ctr. piànghere Maneras de nàrrere csn: èssiri arrí arrí = iscanzendhe de laras, fàghere un'iscanzada de laras pro ríere; arriri a iscracàllius, a buca prena, a boxi arta; arriri po befa = befare; schiringiaisí a arriri = iscanzare sas laras coment'e pro ríere, risitare, itl. sorrìdere; arriri a rúmbulu = èssere a tróulu de risu, ríere gai meda de si rúere Frases s'ómini chi portat ciorbedhu depit castiai e arriri de totu, puita isceti aici porit bivi in custu mundu ◊ si dh'iat nau arrí arrí ◊ Angiullina no arrít giai mai a buca aberta ◊ tui ti arrís, ma dèu no mi arriu, no! Tradutziones Frantzesu rire Ingresu to smile Ispagnolu reír Italianu rìdere Tedescu lachen.

arrifudài arrafudài

arríga , nf: erriga, ria* 1 Definitzione calesiògiat síngia longa e istrinta, prus che àteru dereta, mescamente in su paperi de iscríere; su chi s’iscriet in is errigas, s’iscritura chi dhu’est; genia de aina, orrugu de cosa dereta (e a bortas fintzes a intacas cun is misuras) po marcare, singiare, fàere línias Sinònimos e contràrios arrégula Frases calincuna borta in is lítaras dhue iat cuatru o cincu arrigas cancelladas ◊ oe duas arrigas cherzo iscríere: si no dhu fatzo mi sento in mancàntzia (A.Zedde) Tradutziones Frantzesu règle, ligne, rayure Ingresu ruler Ispagnolu línea, raya, renglón Italianu riga Tedescu Strich.

arríga 1 arraíga

arrigàdu , agt: errigau, rigau Definitzione pps. de arrigare; chi est totu a errigas / paperi, fògliu arrigau = a rigas Sinònimos e contràrios aviau 2. teniat su bentone arrigadu, sa cravata de seda, sas iscarpitas fines de pedhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rayé Ingresu striped Ispagnolu rayado, de rayas Italianu rigato Tedescu liniert.

arrigàglia alicàrja

arrigài , vrb: arrigare Definitzione fàere a errigas; foedhandho de su fenu messau, arregòllere a fileras prontu po dhu imballare.

arrigàli , nm: errigale Definitzione foedhandho de animale macellau, su tretu de is errigos, de is lumbos Sinònimos e contràrios illumbu Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.

arrígamu , nm: rígamu Definitzione erba de fragu bellu po cundhimentu, una genia de meirana Sinònimos e contràrios arégumu, arregambu, limpidedha, maidana, pérsiga 1, prensa Terminologia iscientìfica cndh, Origanum vulgare Ètimu itl. rigamo Tradutziones Frantzesu origan Ingresu origan Ispagnolu orégano Italianu orìgano Tedescu Dost.