A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arrenegóxu arranagólgiu

arrenèscere arrannèsci

arrenéscia , nf: (ar-re-né-sci-a) renéscia* Definitzione su arrennèscere, su andhare o bènnere a fine de is cosas, de unu trebballu o àteru, nau mescamente in su sensu de andhare bene (ma podet fintzes andhare male) Sinònimos e contràrios reséssida, revéntida Tradutziones Frantzesu réussite Ingresu outcome Ispagnolu éxito, resultado Italianu riuscita Tedescu Erfolg.

arrenfaciài arrefaciàre

arrengài , vrb Definitzione fàere cosa a giogu, giogare, istare a su curre curre comente faent is piciochedhos Sinònimos e contràrios giogai, ischeltiare.

arrengascíu arrangascíu

arrenghèra , nf: arringhera, renghera* Definitzione cosas postas totu una ifilu de s'àtera, a longu a longu Sinònimos e contràrios cadena, fibera, fila, filerina, giuali, lérina, órdine / barandíglia, balaustrera Frases arringhera de domus, de àrburis ◊ apu prantau is olias totu a arringheras a arringheras Tradutziones Frantzesu rangée Ingresu row Ispagnolu hilera Italianu filare Tedescu Reihe.

arrengherài , vrb: arringherai, ringherai Definitzione foedhandho de cosa o de gente, pònnere a ringhera, fàere una ringhera Sinònimos e contràrios acarredai Frases ant arrengherau is sedilis a giru a giru ◊ funta totus arringheraus, messendi, mancai in binti Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu disposer en rangées Ingresu to line up Ispagnolu poner en hileras, alinear Italianu dispórre in filari, in file, schierare Tedescu in Reihe aufstellen.

arrenghèscia arraghèscia

arrenghescíu arrangascíu

arrenghíllu , agt: ringhillu Definitzione nau de piciochedhu, chi istat sèmpere in movimentu, sèmpere faendho, tocandho, botosu Sinònimos e contràrios serpellucu, tribbuletu Frases piciochedhu arrenghillu custu, semper brincandu, ispingendu… no abarrat mai firmu!

arrengiólu aragnólu

arrengollitzài arranguitzai

arrengollítzu arranguítzu

arrengraciàre, arrengrassiài, arrengratziàre , vrb: arringratziai, rengrassiare* Definitzione torrare gràtzias po calecunu bene o praxere Sinònimos e contràrios ammessedare Frases no isciu a chini totu depeus arringratziai, ma méritu mannu est de su síndigu ◊ arrengràtzio a don Maccioni chi mi che at tirau milli pentzamentos (L.Pisano)◊ ti arrengràssiu po su libbru ci mi as mandhau.

arréngu , nm Definitzione su arrengai, su giogare movimentau de is piciochedhos Sinònimos e contràrios ciogu, ischéltiu Ètimu srd.

arrenguitzài arranguitzài

arrenguitzàu , pps, agt Definitzione de arrenguitzai; chi est arranguitzu Frases iat arrespúndiu totu arreguintzau po is cosas chi fiat intendendi Tradutziones Frantzesu intéressé Ingresu interested Ispagnolu interesado Italianu interessato, allettato Tedescu interessiert, gereizt.

arrenguítzu arranguítzu

arrenígna , nf: renigna Definitzione genia de arrennegu, de arreolu, de inchietesa Sinònimos e contràrios afuta, airu, aragoni, arràbbiu, arragiolu, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, cardedha, corina, crocone, febi, gormone, grema, mútria, stacu, studugu Ètimu ctl. renyina Tradutziones Frantzesu dépit Ingresu irritation Ispagnolu rabia Italianu stizza Tedescu Ärger.