A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apostrofài, apostrofàre , vrb Definitzione iscriendho, pònnere s'apòstrofu, unu singiale ue mancat (o a su postu de) calecuna lítera (prus che àteru vocale) Tradutziones Frantzesu mettre l'apostrophe Ingresu to apostrophize Ispagnolu poner un apóstrofo Italianu apostrofare Tedescu apostrophieren.

apòstrofu , nm Definitzione singiale chi si ponet in s’iscritura a su postu de una vocale chi no si narat Tradutziones Frantzesu apostrophe Ingresu apostrophe Ispagnolu apóstrofo Italianu apòstrofo Tedescu Apostroph.

apóstu , avb Definitzione a postu, postu inue o comente tocat o comente si bolet.

apóstulu apóstolu

apotentàre , vrb Definitzione coment'e intrare in possessu, su si fàere mere Sinònimos e contràrios apoderai 1, apossessare, impossessai Frases benzeit tríulas e sa calura si fit apotentada lendhe s'alenu a sa zente (E.Giordano)◊ su seléntziu si fit apotentadu de sa domo ◊ cussos si sunt apotentados de sos logos nostros ◊ oe mi apotento de su chi mi ant negadu in pitzinnia: su chie fimus e semus.

apótzu apógiu

apoxàre apojàre

apozadórzu , nm Definitzione logu o tretu inue faet a si aprigare, istare firmu, aprigau Sinònimos e contràrios acóncolu, arrimaderu, imbaradorju, apógiu Ètimu srd.

apozadúra , nf Definitzione su apozare Ètimu srd.

apozalàdros , nm Definitzione unu chi amparat malefatores, furones e àtera gente deosi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui est de connivence avec les larrons Ingresu abetter, abettor Ispagnolu encubridor Italianu favoreggiatóre Tedescu Begünstiger.

apozàre apogiài

apozàre 1 apojàre

apozósu apogiósu

apózu apógiu

apracidàre , vrb Definitzione fàere pràchidu, trancuillu, asseliau Sinònimos e contràrios abbacai, abbambagare, abblandai, addurcare, apasaogare, apachiare Tradutziones Frantzesu apaiser Ingresu to placate Ispagnolu aplacar Italianu placare Tedescu besänftigen.

apracimadòri , agt, nm Definitzione chi o chie ponet paghe, apràcimat Sinònimos e contràrios apachiadore, apagliatore, paxieri | ctr. atzitzadori, aunzadore, cuvusionista Frases dèu seu in sa tristura e in is axius cumpàngiu cun cantus apracimadoris de abetu (S.Mossa) Ètimu srd.

apracimài , vrb Definitzione pònnere paghe, asseliare Sinònimos e contràrios apachiare 2. sa mexina mi at apracimau su dabori.

apragastàdu , pps, agt Definitzione chi est totu prenu de liagas, de freaduras 2. m'intendho solu britzas in custa mente apragastada! ◊ su pudhu est a cocorosta apragastada.

apragastàre , vrb: pragastare Definitzione fàere totu a liagas Sinònimos e contràrios agliagai, apiagare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blesser Ingresu to wound Ispagnolu llagar Italianu piagare Tedescu verwunden.

apragàu , agt Sinònimos e contràrios apragastadu.