Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

latítera , nf: letítera, letzítera, litítera Definitzione pisu de coloru, giponi de sordau, genia de erba chi faet a cambu longu longu, bona meda po bestiàmene Sinònimos e contràrios lepurisposu 1 Terminologia iscientìfica rba, Lathyrus sylvestris, L. clymenus Ètimu ltn. latirida, lacterida Tradutziones Frantzesu gesse de bois Ingresu chickling Ispagnolu alverja Italianu cicérchia selvàtica, èrba gallétta Tedescu Waldplatterbse.

lauguadhínu , nm Definitzione erba sardónia o àpiu burdu de arriu o fenugu de àcua, genia de erba mala chi assimbígiat a s'àpiu areste ma chi faet mòrrere animales e gente Sinònimos e contràrios apiuareste, apiubburdu 1, lauadhini, pàrdinu, turgusone 1 Terminologia iscientìfica rba, Oenanthe crocata Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu renoncule de Sardaigne Ingresu blister buttercup Ispagnolu nabo del diablo Italianu èrba sardònica Tedescu Wasserfenchel (giftig).

launèdhas , nf pl: leonedhas, leunedhas, lionedhas, liunedhas Definitzione genia de aina antiga meda a tres cannas po sonare a suladura; in cobertantza, genia de idea mala, cosa chi si timet, mémula / partes de is l.: tumbu, mancosa, mancosedha, cabitzinu (croba, loba: tumbu + mancosa); cuntzertu (su c.) = unu giogu, totu is tres cannas; launedha de forrani = pipiriolu de fenu Sinònimos e contràrios bísonas, bisones, bísosas, cannas, trubedhas / grima Frases sos pitzinnos andhabant a fàchere leonedhas a una tanca de trídicu ◊ su danesu Bentzon at fatu istúdiu abberu mannu subra de sas launedhas! ◊ tiu Frori fut su mellus sonadori de launedhas 2. zeo fia contrària po cudha leonedha chi mi aiat intrau in conca sa biada Terminologia iscientìfica sjl Ètimu ltn. ligulella Tradutziones Frantzesu instrument de musique à vent sard, à trois tuyau en roseau et la bouche comme réservoir d’air Ingresu launedhas (typical reed-pipe of Sardinia) Ispagnolu instrumento músico de trés tubos típico de Cerdeña Italianu spècie di zampógna tìpica sarda Tedescu sardische Hirtenflöte.

lentoràre , vrb: lentoriare Definitzione betare o calare lentore, fintzes fàere abbighedha fine che lentore Sinònimos e contràrios lentorire, orrosiai, saghinare, serenai 1 Frases lentorat in sas notes de istiu ◊ chelos, lentoriade!◊ su sede lentoriadu est lentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu deposer de la rosée Ingresu to fall dew Ispagnolu rociar Italianu cadér rugiada Tedescu tauen.

leperínu , agt: leporinu, lepurinu Definitzione de lèpere, chi pertocat is lèperes, nau mescamente de colore; nau de gente o de animale, chi est lestru, chi no si lassat aciapare Sinònimos e contràrios leperaju / cdh. leparinu Frases cun sas ancas che fenu leperinu sunt Giommaria e Giara ◊ los currio in caminu lestru che un'astore leporinu (T.Ziranu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu de lièvre Ingresu leporine Ispagnolu leporino Italianu leprino Tedescu Hasen…

lértzinu , agt, nm Definitzione chi o chie portat is ogos trotos, chi est lertzu de ogos Sinònimos e contràrios gheltzu, gréciu, ocrighertzu, ocritortu, màcinu, sghérciu Tradutziones Frantzesu strabique, atteint de strabisme, louche Ingresu squinting, squinter Ispagnolu estrábico Italianu stràbico Tedescu schielend.

licantzadoría , nf Definitzione cosa de papare licantza, gustosa meda Sinònimos e contràrios apetitoja, arrechessitu, bobboe, gulosina, licantzúmene, licardina, liconia, pititeria Frases in sa càscia serrada a frísciu mamma bi cuaiat sas licantzadorias ◊ fint licantzadorias preparadas abbididamente pro Pasca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gourmandise, morceau de roi Ingresu delicacy Ispagnolu exquisitez, manjar Italianu leccornìa, prelibatézza Tedescu Leckerei.

língiu , nm: (lín-giu) linzu lizu 1 Definitzione donniuna de is costanas curtzas de unu carru, fata cun linnàmene po poderare sa cosa chi si càrrigat (linna, sacos prenos) Sinònimos e contràrios zerda Frases dhoi fiant carrus de dónnia ispétzia, a arrodas prenas e no, cun língius e cun carrubbas Ètimu ltn. ligneos Tradutziones Frantzesu ridelle de char Ingresu board Ispagnolu adral Italianu spónda del carro Tedescu Leiter.

línta , nf Definitzione su línghere, pentzau coment'e cosa fata, passada Sinònimos e contràrios lincuara, lintura Frases sa mama li at dadu una linta, a su batulinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de langue Ingresu lick Ispagnolu lamedura Italianu leccata Tedescu Lecken.

lóru , nm: lou, lovru Definitzione corria longa de pedhe de bulu a una pígiu, lada unos duos o tres centímetros, po acapiare su giuale a is corros de is boes (si narat fintzes de una genia de fune ladita de pramma, téssia cun tres codriolas prus fines): lovru est a logos su chi aterue narant presorzu, lióngiu / min. loritu = corria de pedhe; tirare sos loros = pònnere in galera Sinònimos e contràrios cinsòrgia, cussorza 1 Frases milli isperas atzendhent in su coro a su massaju chi at prontu aradu, loru e redinaju e su giú e s'abba est isetendhe (F.Sechi) 2. cussa est zente de malu loru, a boche àere postu a un'ala sentza ischire mancu proite! 3. sa cresura de su tempus at brincau po istuturare lovros, po truncare su chircu de sa timória (G.Brocca) Sambenados e Provèrbios smb: Loru Ètimu ltn. lorum Tradutziones Frantzesu courroie de cuir pour fixer le joug aux cornes Ingresu yoke strap Ispagnolu rolla Italianu giuntóia Tedescu Zugstrang.

luèco , avb: alluegus, illuegu, luego, luegu, luegus Definitzione de innoghe a pag'ora, pag'ora o un'iscuta apustis, fintzes deretu, chentza ibertare nudha / luego luego = deretu, itl. immediataménte; luegu pesau, luegu crocau, luegu andau = apenas pesadu, corcadu, andhadu, luego deretu apustis; apo fatu luego = apu fatu impressi, coitendi, su chi fui fendi, su chi depia fai; apo luego fatu = seu acanta de acabbai su chi seu fendi Sinònimos e contràrios acoitu, luegamente Frases no istes a s'allora allora: beni luego! ◊ li at pedidu cosa e luego bi l'at dada ◊ cras andhamus a Núoro ma torramus luego ◊ bi so andhadu e mi at pagadu luego ◊ sa mama no aiat abbertu mancu buca chi su fizu luego ch'est curtu (G.Ruju) Ètimu spn. luego Tradutziones Frantzesu tout de suite, immédiatement, aussitôt, vite Ingresu at once Ispagnolu enseguida, pronto Italianu sùbito, prèsto Tedescu sofort, bald, gleich, schnell.

lupínu , agt, nm Definitzione de is lupos, chi est coment'e lupu; basoledhu de aranas, genia de erba chi faet sa tega che a sa fae e sèmenant po che dh'arare in mesu de sa terra po ladamíngiu / l. grogu = creze de erba areste (Lupinus luteus) Sinònimos e contràrios basolugadhinu 1 Frases a candho in Roma sos fizos lupinos sos primos bator surcos ant sestadu s'aradu sardu aiat aradu nessi mill'annos e milli terrinos ◊ sos canes lupinos sunt de timire Sambenados e Provèrbios smb: Lupinu Terminologia iscientìfica rba, Lupinus albus Tradutziones Frantzesu de loup, lupin Ingresu lupin Ispagnolu altramuz Italianu lupino Tedescu weiße Lupine.

lúrbe , nm Definitzione persona lègia e mala de fàere a tímere Tradutziones Frantzesu tête de bagnard, individu louche Ingresu mug Ispagnolu persona fea y mala Italianu cèffo, uòmo di aspètto brutto Tedescu Gauner.

lutàdu , pps, agt: allutadu 1 Definitzione de lutare 2; chi est in corrutu, bestiu a dolu Tradutziones Frantzesu bordé de noir Ingresu black-edged Ispagnolu enlutado Italianu listato a lutto Tedescu mit Trauerrand versehen.

macarronàda , nf: marraconada Definitzione unu bellu papare de macarrones; nau in cobertantza, tontesa, fata de tontos, de gente pagu abbista Sinònimos e contràrios cicionada, ciusonada Frases sa meri tenit sa marraconada pronta, cuncordada cun petza de caboniscu Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bon plat de macaroni Ingresu dish of macaroni (abundant) Ispagnolu atracón de macarrones Italianu maccheronata Tedescu Makkaroni-Essen, Dummheit.

maciamúrru , nm: matemurru, matimurru, matzamurru, matzimurru Definitzione genia de supa cun pane o biscotos; pane cotu cun bagna; cosa fata a improdhu, male; matimurru dhu narant fintzes po avolotu, burdellu / fàghere a sa matzimurrina = a coredhu, a improdhu Sinònimos e contràrios martiguserzu, matimbródhiu, milciamuredhu / abbunzadura Frases cussa est genti chi no si acuntentat de papai matzamurru: bolit aligusta! ◊ mammai su civraxu tostau dhu coit a matzamurru 2. e ite ndhe naras de su matemurru chi sunt cumbinandhe sos zòvanos? ◊ custu coju essit unu matimurru! ◊ de totu custu matzamurru iat cumpréndiu ca megàt de si morri de fàmini Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu soupe de pain cuit avec de la sauce Ingresu bread cooked with sauce, mess Ispagnolu calandraca, sopa de pan y galletas, barullo Italianu mazzamurro Tedescu eine Brotsuppesorte, Brotbrei mit Tomatensauce, Hudelei, Heidenlärm.

magliorédhu , nm: malloredhu Definitzione genia de macarrone tundhu fatu a manu: macarrone cravau, de punzu, de úngia, de manu nostra Sinònimos e contràrios arribiedhu, cicione, malladedhu, mutzitu, pitzoti Frases de malloredhus bèni cundius gei si ndi at papau dus!… Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu "gnocchi" (quenelles de purée de pommes de terre et de farine) Ingresu gnocco (typical Sardinian pasta) Ispagnolu ñoqui Italianu gnòcco Tedescu sardisches Klößchen.

maicàntu , agt, avb, prn: maigantu Definitzione mai + cantu, nau in su sensu de unos cantu, meda, medas Sinònimos e contràrios chimai, meda, meditu Frases maiganta zente faghiat chilòmetros de caminu ◊ de Pedru Casu si connoschent maigantas poesias ◊ atraessados maigantos giassos, bussat a una gianna ◊ sa cota de su pane bastat maigantu tempus 2. pesso chi isse si siat fadhidu de maigantu ◊ si mudadu mi agatas maicantu, cal'est s'impressione chi ti do? ◊ cust'avréschida l'amus isetada maicantu! ◊ fit maicantu afochissadu ◊ onzi cosa chi faghiat issa, dae maigantu a cust'ala, no fit zusta 3. maigantos, maigantas faghent gai Tradutziones Frantzesu un certain, une certaine quantité de (adj.), une certaine quantité (pron.), quelque peu, assez, sensiblement (adv.) Ingresu several Ispagnolu bastante, algo Italianu alquanto Tedescu : etwas (Adj.), ein wenig, einige, : ziemlich (Adv.), : etwas (Pron.), ein wenig.

maivòne , nm Definitzione bastoni de santu Giusepi, una genia de nabrighedha chi faet a cambu grussu meda e arta, a frore in colore de orrosa Sinònimos e contràrios marvarosa Terminologia iscientìfica rbl, Alcea rosea Tradutziones Frantzesu bâton de Saint-Jacques Ingresu hollyhock Ispagnolu vara de San José Italianu malvóne Tedescu Roter Eibisch.

malauràdu , agt Definitzione chi no portat bene, chi portat male Frases cue su cadhu faghet s'apupada: umbra malaurada si b'illongat e batit malu proe Tradutziones Frantzesu de mauvais augure, malencontreux Ingresu fateful Ispagnolu que trae mala suerte Italianu malauguróso Tedescu unheilvoll.