A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

purpósu , agt Definitzione chi portat prupa meda Sinònimos e contràrios imprupiu, prupudu / ttrs. puipósigu | ctr. isprupau, scarritzinu Frases sas cossas sunt purposas Ètimu ltn. pulposus Tradutziones Frantzesu pulpeux Ingresu pulpy Ispagnolu pulposo Italianu polpóso Tedescu fleischig.

púrpu prúpu

purpúdu prupúdu

purpuinàre papuinàre

purpuíne, purpúine popoíne

púrpura , nf Definitzione orrobba de seda orrúbia Terminologia iscientìfica ts Ètimu ltn. purpura Tradutziones Frantzesu pourpre Ingresu purple Ispagnolu púrpura Italianu pórpora Tedescu Purpur.

purpurínu porporínu

purpútu prupúdu

purpúza prupúzu

purpuzínu , agt Definitzione de purpuza, modhe che purpuza, che prupa Maneras de nàrrere csn: segare (peta) a p. = a cantos minudos; pònnere a p. = a istibbidura a manu, a pódhighe (coment'e iferchindhe sartitza) Ètimu srd.

purpúzu prupúzu

purràta porràta

purrécu pudhécu

purríre porríre

purruntzàre , vrb Definitzione giare arrennegu, fele, tzacu Sinònimos e contràrios incidai, inzerrare, ocasionai, punciurrare Frases ant fatu totu custu male pro purruntzare s'afuta mea ◊ no ischindhe it'est su valore de sa vida andhat a purruntzare a chie no depet.

purtzàda , nf Definitzione su tanti de cosa chi si pigat cun d-una perra de manu, un'apenas Sinònimos e contràrios piticada Frases una purtzada de tabbacu, de sali, de pruini Ètimu srd.

purtzedíre poltzedíre

purtzèra prutzèra

purtzèra 1 , nf: burtzera* Definitzione genia de erba fragosa, bona a cundhimentu e fintzes po cura Sinònimos e contràrios tzarfaliu Terminologia iscientìfica rba, rbc, Anthriscus cerefolium.

purtzigàda , nf Definitzione genia de erba totu prena de puntighedhas piticas chi punghent e faent a iscrafíngiu e ispirtidura Sinònimos e contràrios boltíula, ociada, ociau, oltija, picianti, pistidhore, pistígia, pitziadroxu, pitziafui Terminologia iscientìfica rba Ètimu srd.