A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

ogiósu , agt: ogliosu, ollosu, oxosu, ozosu Definitzione chi portat ógiu, nau siat de cosa unta, imbrutada cun ógiu apicigau, siat de cosa (es. olia, sèmene) chi portat o faet ógiu Sinònimos e contràrios cdh. uciosu Sambenados e Provèrbios smb: Ollosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu huileux, oléagineux Ingresu oily Ispagnolu aceitoso, oleoso, oleaginoso Italianu oleóso, oleaginóso Tedescu ölig, ölhaltig.

ogíre ocíre

ogítu oghítu

ógiu óciu

ógiu 1 óciu 1

ogiuàmbu, ogiuàmmu , nm Definitzione s'ógiu de is animales a pígiu grussu Sinònimos e contràrios ogiuseu / cdh. ociuseu Ètimu srd.

ogiuermànu , nm: olliarmanu, olliremanu, olluermanu, oziamanu, ozualmanu, ozuemmanu, ozuermanu Definitzione s'ógiu de s'olia Sinònimos e contràrios cdh. ociulmanu Frases s'ozuermanu est su menzus de sos ozos ◊ po fàere su chibudhau dhue cheret oziamanu 2. sa divisione no est andhada límpia chei s'ozuemmanu e sunt a briga Terminologia iscientìfica mng Tradutziones Frantzesu huile d'olive Ingresu olive oil Ispagnolu aceite de oliva Italianu òlio di oliva Tedescu Olivenöl.

ogiusàntu , nm pl: ollusantu, ozusantu Definitzione (ollus santus) ógiu, fatu de s'oliedhu ma ammesturau cun bràssamu, chi su píscamu beneighet in sa missa de sa gióbia santa po dh'impreare coment'e símbulu a únghere su cristianu giaendhodhi unos cantu sacramentos (e po cussu funt tres: po batiare, cresimare e po is malàidos; is primos dhos ponent ambos po cunsacrare su preide) Sinònimos e contràrios óbiu 1, pernúliu Maneras de nàrrere csn: àere o tènnere s'ozusantu cun ccn. = èssere compares o comares de batísimu, de crésuma (compares e comares de o.); bènnere a puntu de ozu santu = bènnere a puntu de mortu, malàidu grave Frases s'ozusantu cunfortat su cristianu pro sa morte ◊ su predi dhi donat is ollusantus a su malàidu 2. cun isse bi tenimus s'ozusantu e no li sego su rispetu! ◊ no s'at fide mancu in s'ozusantu! ◊ chin sa malària so bénnida a puntu de ozusantu ◊ candho bi est s'ozusantu s'ómine est obbricau a fàchere puru imperjos delicaos! Terminologia iscientìfica prdc Tradutziones Frantzesu huile sainte Ingresu holy oil Ispagnolu santo óleo (s), crisma Italianu òlio sacro Tedescu Salböl.

ogiuséu , nm: olleseu, olluseu, ozuseu Definitzione s'ógiu de is animales a pígiu grussu Sinònimos e contràrios ansúngia / cdh. ociuseu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu suif Ingresu tallow Ispagnolu sebo Italianu ségo Tedescu Talg.

oglédhu oghédhu

òglia , nf: olla Definitzione fae frisca cota a budhiu e cundhia fríssia cun lardu (o fintzes cun tega e chiu ancora pitichedhu) Sinònimos e contràrios cdh. òglia Frases po s'Ascensione faghent s'òglia pudria Terminologia iscientìfica mng Ètimu spn. olla.

Ogliàstra Ogiàsta

ogliàstu ogiàstru

ogliàtzu , nm, nf: olzata, ordàsciu, ordatu, orjatu, orriatzu, orzatu Definitzione farra e pane de órgiu Sinònimos e contràrios orriatzedha Frases mandhicao ordatu e casu ◊ poniat a merennare pane límpidu e ogliatzu, casu e sarditza ◊ s'orjatu como lu vendhent in sas butecarias ◊ s'olzata, assada e àrrida, si usaiat infusta in su brou ◊ Zesu picat sos chimbe ordàscios in manu e tatat mannos e minores Terminologia iscientìfica pne Ètimu ltn. hordeacium.

ogliósu ogiósu

ógliu , nm: olzu, órgiu, orju, orxu, orzu, ozu 1, oxu 2 Definitzione calidades de unu laore chi faet s'ispiga a granos ma prus pitica de su trigu, impreau po alimentu de gente e de animales: su granu est prus longhitu de su trigu, sa camisa no istacat de su granu, chi po cussu abbarrat coudu cun orrughedhu de areste / órgiu furisteri = Hordeum vulgare var. exastichum; orgixedhu de topis = Hordeum marinum Maneras de nàrrere csn: fàghere sos orzos su note de Santu Giuanne (o àtera die, segundhu su logu) = pònnere in s'abba ranos de orzu, a numenatis, unu cun su númene de unu baghianu e s'àteru cun su númene de una baghiana, pro ischire si… cojant paris; sudorare che órgiu = meda Frases s'orzu maghinadu si cumpartit in bàtoro partes: bilinzone, tipale, cherridura, farina ◊ est a conca incrubada che s'órgiu in s'istadi! ◊ su pane si faghiat de trigu, de triguíndia e de ozu Sambenados e Provèrbios smb: Orgiu / prb: aspeta, cuadhu miu, fintzas chi fait s'órgiu! Terminologia iscientìfica lrs, Hordeum vulgare, H. vulgare var. tetrastichum Ètimu ltn. hordeum Tradutziones Frantzesu orge Ingresu barley Ispagnolu cebada Italianu òrzo Tedescu Gerste.

ógliu 1 óciu 1

óglu óciu

ognúnu , prn: dognunu, onneunu, onniunu, onzunu, onzune, onzunu Definitzione dónnia síngula persona Sinònimos e contràrios cadaunu Frases in su bonu onneunu b'ischit istare! ◊ onzune si ndhe prenaiat unu sacu de s'oro chi bi fit ammuntonadu ◊ onzune istat a contu sou Sambenados e Provèrbios prb: ognunu pentzat po issu e chie istat male si acontzat Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu chacun Ingresu everyone Ispagnolu cada uno Italianu ognuno Tedescu jeder.

ogràda ociàda 1