avabótu , nm: avalotu, avaotu Sinònimos e contràrios abbolotu Frases cun cust'avaotu mannu chi nc'est in bidha nc'est de timi Ètimu ctl. avalot.
avacàda , nf Definitzione est s'acabbada de s'annu de iscola, sa serrada de is iscolas Ètimu srd.
avacàre , vrb: avocare 1 Definitzione finire o serrare s'annu de iscola, cumenciare is vacàntzias Frases s'annu sos iscolanos l'avocant in su mese de làmpadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre ses vacances Ingresu to take holiday Ispagnolu tener las vacaciones Italianu prènder le vacanze Tedescu Urlaub nehmen.
avagiòne , nf, nm: avajone, vajone Definitzione ortigu fatu unu pagu a lacu a pònnere cosa a papare o àteru Sinònimos e contràrios bagione*, butzichedhu, cobedina, giona, taulatzinu Frases aiat postu una criatura de naschidorzu intro de un'avajone de orticu ◊ est torratu a cuchina chin duos avajones prenos de peta Terminologia iscientìfica stz.
avagliài , vrb Definitzione s’aortimentu chi faet su laore candho no cumprit su granu Sinònimos e contràrios afallire Frases cun su bentu de soli su trigu si est totu avagliau e at fuliau pagu.
avagliaràdu , agt Definitzione nau de ccn., prus che àteru, chi est totu leau de su giogu, pentzandho a su giogu, o fintzes chi tenet calecunu pentzamentu, chi no est pentzandho a su chi est faendho Sinònimos e contràrios sbeliau / orioladu
avàgliaru , nm Definitzione idea fissa po calecuna cosa, prus che àteru cunsiderada in malu, istrobbu, discóidu Sinònimos e contràrios ibéliu, sbeliamentu Frases oje da bi lu tenes s’avàgliaru de su giogu, mancu sos cómpitos de iscola as fatu!(G.Chessa)
avagonài , vrb Definitzione manigiare, ispínghere vogones Frases fintzas fémmias apu connotu avagonendi in miniera!
avagonàtu , agt Definitzione unu aifatu de s'àteru a bisura de vagones de trenu (nau de mezos de trasportu) Frases at arrivatu duos càmios avagonatos prenos de trastes.
avajòne avagiòne
avalèssi , vrb rfl Definitzione su si serbire de calecuna cosa o de ccn., nau mescamente in su sensu de ndhe aprofitare Sinònimos e contràrios avaliri Ètimu itl.t Tradutziones Frantzesu se servir de, faire usage de Ingresu to make use Ispagnolu valerse, acogerse Italianu avvalérsi Tedescu sich bedienen.
avalíri , vrb rfl Sinònimos e contràrios avalessi.
avalíu afallídu
avallài , vrb rfl Definitzione pèrdere s'atentzione, istare chentza giare atentzione Sinònimos e contràrios iberiai, isagherare Frases su caboni est sempri a sa fritida, ca, si po pagu si avallat, margiani fraitzu ndi dhi furat is pudhas Tradutziones Frantzesu se distraire Ingresu to divert one's mind Ispagnolu distraerse Italianu distrarsi Tedescu sich ablenken.
avallíu afallídu
avalorài , vrb: avalorare Definitzione betare o pònnere su prétziu, giare prus valore, importu, càrculu, pigare prus valore, prus capacidades Sinònimos e contràrios | ctr. ibbalorie Maneras de nàrrere csn: a. is dannus = perissiare; avalorai sa fidi = crèschere, afortire sa fide (in Deus) Frases cantu dh'ant avalorada cussa domu noa? ◊ su trabballu chi fait sa fémina in domu no est avalorau ◊ pitzinnu de virtude e de talentu, podiat sa famíglia avalorare ◊ sos poetas avalorant de onore sa Saldigna ◊ sa vena poética sua istesit avalorada dae s'ischire de pinna e de líteras Tradutziones Frantzesu mettre en valeur Ingresu to appreciate Ispagnolu valorar Italianu valutare, valorizzare Tedescu schätzen, aufwerten.
avaloraméntu , nm Definitzione su avalorare Sinònimos e contràrios abbalorinzu Tradutziones Frantzesu évaluation, valorisation Ingresu improvement, increase in the value Ispagnolu valoración Italianu valutazióne, valorizzazióne Tedescu Schätzung, Aufwertung.
avaloràre avalorài
avalotài , vrb: avolotai, avolotare Definitzione pònnere tréulu, burdellu, fàere movimentu de betare apare, morigare sa cosa, fintzes pònnere s'unu contras a s'àteru Sinònimos e contràrios abbolotai, abborotai, buliare 1, sciambullai, streulai | ctr. apachiare, apasaogare, assantai, assebiai, assentulae Frases avolotaus che is macarronis de Pauli Ètimu ctl. avalotar Tradutziones Frantzesu bouleverser, brouiller Ingresu to upset Ispagnolu alborotar Italianu scompigliare Tedescu in Unordnung bringen, durcheinander bringen.
avalótu avabótu