Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
atzàles , nm: ociales* Definitzione
genia de lentes chi si ponent ananti de is ogos po crèschere sa capacidade de sa vista, currègere unu difetu
Sinònimos e contràrios
oceras,
ogheras
Frases
at noranta annos e lezet chena atzales.
atzalía , nf: sabia*,
tzalia Definitzione
genia de ispruma bianca chi bogant unas cantu gràndhulas o néulas in buca, bona mescamente po agiudare a impastare e digirire sa cosa chi si papat
Sinònimos e contràrios
fusina.
atzaliàre , vrb Definitzione
bogare salia, comente faent is gràndhulas
Sinònimos e contràrios
saliai.
atzampanàre , vrb Definitzione
bestire a pagu incuru, male
Sinònimos e contràrios
atrociai,
indrollare.
atzancarronàre , vrb Definitzione
fàere a cancarrone, ancarone, a un'unchinu
Sinònimos e contràrios
acancarronae
Ètimu
srd.
atzancarronàu , pps, agt Definitzione
de atzancarronare.
atzanchetàdu , agt Definitzione
chi portat sa tzancheta bestia
Frases
sunt a botas lútzidas e atzanchetaos
Ètimu
srd.
atzantaràdu , pps, agt Definitzione
de atzantarare; chi faet tzàntaras, chi est a tzàntara, a bregúngia
Sinònimos e contràrios
abbirgonzadu,
ibregungiu,
iscandhuleri,
sbragungiu
2.
no cheriat bidere féminas atzantaradas mesu nudas comente ndh'essit in televisione ◊ cussu est sempre imbriagu e atzantaradu ◊ s'atzantaradu mannu, aite bi ses, a fàghere a ríere su logu?! ◊ dae èssere limbi tostu ti sunt lendhe a befe, atzantaradu!
Tradutziones
Frantzesu
scandaleux,
ignominieux
Ingresu
shameful
Ispagnolu
escandaloso
Italianu
scandalóso,
obbrobrióso
Tedescu
anstößig,
schmachvoll.
atzantaràre , vrb: atzarantare Definitzione
pigare a tzàntara, a befa, bogare o pònnere in bregúngia
Sinònimos e contràrios
abbefare,
abbilgonzare,
ibregungire,
isbirgonzare
Frases
istaiat atzarantendhe sos àteros e isparghendhe lumenadas malas ◊ ti devo atzantarare in dogni festa si a cantare ti atrivis in logu! (Pirastru)◊ un'úrulu betesit de dolore, atzantaradu bidíndhesi in s'onore
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
couvrir de honte,
se moquer
Ingresu
to shame,
to laugh at
Ispagnolu
mofarse,
ridiculizar
Italianu
svergognare,
derìdere
Tedescu
beschämen,
auslachen.
atzantarósu , agt Definitzione
chi atzàntarat, chi faet a bregúngia, a befa
Ètimu
srd.
atzapadúra , nf Definitzione
su atzapare
Ètimu
srd.