discrétu , agt Definition nau de su cumportamentu, chi andhat bene; nau de calidade o po sa calidade de sa cosa, chi podet andhare, bonighedha Synonyms e antonyms cabosu, giudisciosu / cdh. discritziunosu, ttrs. disgritziunosu.
discrosài desclosài
discrútzu , nm Definition
delicadesa in su fàere, a manera de no ofèndhere o fàere pirmare s'àteru, adata a is cunditziones de s’ora e de su logu
Synonyms e antonyms
recatamentu
Sentences
no po mancàntzia de discrutzu, ma at cantau custu mangianu? ◊ candu si fiat assentada, cun discrutzu dh'iat preguntada: "Berus, est?" (I.Lecca)
Translations
French
discrétion
English
discretion
Spanish
discreción
Italian
discrezióne
German
Diskretion.
díscu , nf, nm: díscua Definition
istregighedhu cofudu a pònnere cosa po papare / min. dischedha, dissichedha
Synonyms e antonyms
cícara,
iscudilla,
piatu
Sentences
po dogna piciochedhu ponit una discu de lati ◊ de cantu fit bonu custu binicotu amus lintu sa dischedha! ◊ mi at batiu una dischedha de late ◊ che li ant furadu unu discu pro fàghere murzola e unu piatu ◊ a festa acabbada, cun sa díscua passat po arregòlliri arrogalla de brunzu de torrai a iscallai
Surnames and Proverbs
prb:
chie no ischit manigare in discos noos, mànigat in discos betzos
Scientific Terminology
stz
Etymon
ltn.
discus
Translations
French
bol,
écuelle
English
bowl
Spanish
tazón,
cuenco
Italian
scodèlla,
ciòtola
German
Schüssel.
díscu 1 , nm Definition
pígiu de calecunu materiale, tundhu e ladu, po dhue registrare càntidos e música o àteru / d. bolante: genia de màchina chi nanca iat a bènnere de àteros pianetas
Sentences
in su discu bi ant rezistradu sa gara de sos cantadores
2.
narant ancora chi ant imbiadu de Marte sos minudos abbitantes infiammados sos discos bolantes: discos chi ant bidu ma nemos at tocadu (G.M.Fois)
Translations
French
disque
English
record
Spanish
disco
Italian
disco
German
Schallplatte,
fliegende Untertasse.
díscua díscu
discudíglia, discudílla , nf Definition
genia de istrégiu, boto de làuna, a pònnere cosa de papare; a logos est díscua pitica, o fintzes istrégiu mannu inue si cundhint is macarrones
Synonyms e antonyms
gamellinu,
pingiatinu
/
sartzera,
supera
Translations
French
gamelle
English
mess-tin
Spanish
gamella
Italian
gavétta
German
Eßgeschirr.
discuèdha dischèdha
discuédhu , nm Definition díscua o mógliu de linna po fàere su casu Synonyms e antonyms aiscu, piscedha, schixedhu.
discuidàdu discodiàu
discuidài, discuidàre discodiàre
discuidàtu, discuidàu discodiàu
discuídu, discúidu, discúitu descuídu
discumbénia , nf Definition
cosa o fatu chi no torrat a favore ma antzis no cumbenit
Synonyms e antonyms
| ctr.
cumbénia
Translations
Italian
svantàggio
discumbeniàre , vrb Definition
giare istrobbu
Synonyms e antonyms
incodomare,
strobbai
Etymon
srd.
Translations
French
déranger
English
to disturb
Spanish
incomodar,
molestar
Italian
scomodare
German
bemühen,
stören.
discumbéniu , nm Definition
cosa chi giaet istrobbu, chi andhat male
Synonyms e antonyms
isdrobbu
| ctr.
cumbénia
Sentences
a cumbéniu siat o a discumbéniu
Etymon
srd.
Translations
French
incommodité
English
discomfort
Spanish
incómodo
Italian
disàgio,
incòmodo
German
Beschwerlichkeit.
discumbidài , vrb Definition
nàrrere o giare a ischire chi su cómbidu o brindhu no si faet prus, o chi a su cómbidu no si dhue andhat
Sentences
mi seu discumbidau e no dhoi andu
Translations
French
révoquer,
annuler une invitation
English
to cancel
Spanish
desconvidar
Italian
revocare o disdire un invito
German
eine Einladung absagen.
discumbídu , nm Definition
su nàrrere o giare a ischire chi su cómbidu no si faet prus, su torrare su Chi nono a unu cómbidu o brindhu
Etymon
srd.
Translations
French
révocation,
annullation d'une invitation
English
notice
Spanish
revocación (f),
el desdecirse de un ofrecimiento
Italian
rèvoca,
disdétta di un invito
German
Absage.
discumpangiài , vrb Definition iscrobare, istagiare duas cosas, lassare una cosa chentza sa cumpàngia Synonyms e antonyms discumpangiai, iscumpagnare, iscumpanzinare, isgualare, isperzeniare, scambillai Etymon srd.
discumpàrrere , vrb Definition fàere una figura pagu bella, mescamente nau de gente o de cosa po comente si presentat Etymon srd.