Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

agrèste , agt: areste 1, aresti, arestu Definition nau de erbas o de matas (e fintzes de terras), chi faent a solas, chentza contivígiu de sa gente, chentza chi nemos ndhe prantet; nau de animales, chi no funt pesaos apostadamente, ne domaos o abbituaos a sa manu de sa gente, chi no si lassant acostire o tocare, pagu o nudha abbituaos a bíere gente; nau de ccn., chi est iscontriosu, chi no bolet istare cun àtere, pagu amedhosu / lassai su masedu po s'aresti = lassare su bonu pro su malu, su menzus pro su peus Synonyms e antonyms arrui 2, buldu, faràstigu / agrestosu, aréstigu | ctr. coltivau / domadu, masedu / ammedhósicu Sentences fustinaga, frúture areste ◊ bi at erbas arestes bonas a manigare ◊ est una terra agreste chi in beranu si cucutzat de ervas e fiores ◊ sas erbas fuint tropu cracas: si bidiat ca fuit logu areste, terra chena triballiare ◊ su pisellu de àinos nostru est areste ◊ Bustianu fit perricau imbucandhe in su gúturu agreste a s'intrada de sa bidha 2. apo chircatu de tènnere sa gatu pro la curare, ma si est fughita che gatu agreste ◊ as a curri de crabetura in crabetura coment'e unu gatu aresti ◊ immoi dhas podiat sètzi comenti bolliat issu is tres purdedhas arestis ◊ Giuanni papàt pibitziris e meli aresti 3. cussu est areste che fera ◊ si podet nàrrere chi dogni bidha at àpidu sos bandhidos suos, bonos e malos, masedos o arestes, umanos o sambeneris Surnames and Proverbs smb: Areste, Aresti Etymon ltn. agrestis Translations French sauvage English wild Spanish silvestre (plantas), montés (animales), bravo, huraño (pers.) Italian selvàtico, insociévole German wild, ungesellig.

ambrullànsa, ambrullànta, ambrullàtza , nf: ambuàcia, ambuatza, ambulartza, ambulatza, amburlassa, ammulartza, ammulatza Definition genia de erba bona po ebrúgiu Synonyms e antonyms aburlanta, ambrutatza, ammuratza*, irimulata Sentences no fait prus mancu a papai ambuàcia comenti festus una borta…◊ s'ambulartza si coghet e si papat crua puru ◊ si segaus duas ambuàcias e prandeus ◊ totus regolliant aschione, altzigusa, ammulartza, tzòcoro Scientific Terminology rbz, Raphanus raphanistrum Translations French radis sauvage English wild radish Spanish rabanillo Italian ramolàccio selvàtico German Hederich.

ammuràtza , nf: armulatza, armurata, armuratza, amurata, mulatza Definition genia de erba chi faet a fògias ladas e bàscias (su chi si arregollet po ebrúgiu), unu pagu arrasposas, bona a papare crua e cota: tenet unu sabore chi assimbígiat unu pagu a su càule Synonyms e antonyms aburlanta, ambrullansa, ambrutatza, ermulantza, irimulata / cdh. almuràcia Sentences sont annatos a su cuile de su pastore chin s'iscusa de si fàchere unu pacu de ammuratza pilosa Scientific Terminology rbz, Raphanus raphanistrum Etymon ltn. armoracea Translations French radis, ravanelle English wild radish Spanish rabanillo Italian ramolàccio selvàtico, barbafòrte German Hederich.

annàgiu , nm: annaju Definition genia de tupighedha ispinosa meda Synonyms e antonyms cresura, muja, pronitza, prunatzonca, prunigedha, prunirtzu Sentences su muru est serradu a annaju ◊ tra ruos e annajos cun ispinas sa natura tancat in pasciales sos fiores allizados Scientific Terminology mt Translations French prunellier English wild plum-tree Spanish endrino Italian prugno selvàtico German Schwarzdorn.

búldu , agt, nm: burdu Definition si narat de gente candho unu est fígiu de àteru babbu, fatu a sa fancedhina, o chi no si connoschet chie est su babbu; si narat de is erbas chi assimbígiant a is erbas bonas a papare ma chi creschent a solas in campu; nau de is muros, chi funt fatos a pedra chentza impastu, a muru sicu / perda burda = foedhandho de pedra metallífera, chi no portat metallu, itl stèrile Synonyms e antonyms burdiscu / agreste, arrui 2, aurdu, eremidu, faràstigu, gurdu | ctr. legítimu / masedu Idioms csn: sonu b. = sonu surdu, de campana iscannia; fizu fatu a burdinu = burdiscu, fatu a sa fancedhina Sentences maigantas ndhe amus bidu cun su burditu a pala pianghendhe s'insoro sorte mala ◊ cussa fémina at fatu su burdu: s'ómine l'aiat ingannada ◊ si fatzu unu burdu sendi bagaria at a èssi destinu chi depia passai! 2. làtia burda ◊ ant serradu su cunzadu a muru burdu 3. sas campanas tinniant burdas marusini istonadu Etymon ltn. burdus Translations French illégitime, bâtard, sauvage English illegitimate, bastard, wild Spanish ilegítimo, bastardo, silvestre Italian spùrio, bastardo, selvàtico German unehelich, Bastard wild, Wilde.

carduéru , nm: cardureu, carduvreu, garduleu Definition de totugantos is cardos, su chi prus si assimbígiat a sa cranciofa, bonu meda po alimentu (sa crosta, su cambu e su canciofitu, chi però est prus ispinosu) Synonyms e antonyms bardueru, cardugureu, gureu Sentences a su carduvreu no li andhat meda s'aspríghine: menzus sa fava Scientific Terminology rba, Cynara cardunculus ssp. cardunculus Etymon ltn. carduus verus Translations French artichaut sauvage English wild artichoke Spanish cardo de Castilla Italian carciòfo selvàtico German spanische Artischocke.

cariasambriàga , nf Definition una calidade de cheréssia areste Synonyms e antonyms cerexiabburda, ghinda Scientific Terminology mtm, frt, Prunus avium Etymon srd. Translations French merise English cherry-tree, cherry Spanish cerezo silvestre Italian ciliègio selvàtico, ciliègia bisciolina German Kirschbaum.

castagnòla , nf: castangiola 2, castanzola Definition tafaranu areste o gardu tridicale, genia de erba chi faet asuta che una castàngia, dha papant is porcos a forrogu, bogat unu frorighedhu biancu Scientific Terminology rba, Romulea bulbocodium Etymon srd. Translations French faux safran English wild saffron Spanish tipo de azafrán Italian zafferano selvàtico German wilder Safran.

cogótzula , nf: cugúciula, cugútzua, cugútzula Definition sa cranciofedha de su gureu de campu o cardu gureu, e totu su fundhu puru; fintzes cosighedha de nudha, de pagu contu Synonyms e antonyms cugutza*, pubúntzula / bardueru, cardueru, cardugureu Sentences sa cogótzula a segundis de comenti dha papas ti fait sa buca sciuga sciuga 2. no balit una cugútzula, cussu caboni! ◊ po ciorbedhu, cussu portat folla de cugútzula!… Scientific Terminology rbr, rbz Translations French artichaut sauvage English wild artichoke Spanish alcachofa silvestre Italian carciòfo selvàtico German spanische Artischocke.

ebrúgiu , nm, nf: erbuza, erbussu, erbuzu, ervuzu, irburzu Definition totu is erbas bonas chi si arregollent po papare, prus che àteru cotas e chi faent desesi chentza dhas semenare o prantare Synonyms e antonyms abrulla, birduralla, irguzu 1, imburzu, rivúgiu Sentences su frenugu, sa mammaluca, s'armurata sunt erbuzos bonos a còghere ◊ s'erbuzu est bonu a piscadura cun ossamenta de porcu ◊ oe no semus ai cussu, ma unu tempus, fàmine o nono, si andhaiat a erbuzu 2. l'abbas che un’ortu de erbuza Etymon srd. Translations French herbe potagère English herb Spanish herbaje para comer Italian erbàggio selvàtico German Grünzeug.

erbavérrina , nf Definition erba de ferru (po sa canna forte) o fintzes erba de àcua (ca creschet in logu friscu): est una genia de lógiu chi narant puru cannajoni cambas longas, cannajoni de cresuri Synonyms e antonyms erbagràbina 2 / ttrs. firuvenu Scientific Terminology rba, Oryzopsis miliacea Etymon srd. Translations French millet sauvage English wild millet Spanish triguera Italian mìglio selvàtico German Steinhirse.

faràstigu , agt, nm, nf: foràstia, foràstigu, foràstiu Definition coment'e calidade, chi est areste, chi no est cosa prantada, chi no est tenta contu; genia de erba a cannàile longu, in terra, a fògias mannas largas, chi in s’istade faet unu frutu mannu meda, tundhu o unu pagu longu, a còrgia grussa, orrúbiu in mesu candho est cotu e abbosu meda: melone foràstiu Synonyms e antonyms agreste, buldu / pateca, síndia Sentences mi est capitau de ai bistu unu foràstiu chi si no fut chimmanta chilus fortzis dhus superàt! Scientific Terminology rbzc, frt, Citrullus lanatus Etymon ltn. *forasticus Translations French sauvage, pastèque English wild, watermelon Spanish salvaje, silvestre, sandía Italian selvàtico, angùria German wild, Wassermelone, Arbuse, Zitrulle.

guréu , nm Definition (g. de campu) de totu is cardos, cussu chi prus si assimbígiat a sa cranciofa, bonu meda po alimentu siat sa crosta (po su prus) e siat su cambu e sa conca o pubúntzula; dhu narant fintzes a sa cranciofa, po su fundhu / is gureus = is cardalis, is campos postos a cranciofa Synonyms e antonyms bardueru, cardueru*, cardugureu / canciofa Sentences papaiat pane e gureu o limporra ◊ si arràngiat a bivi bendendu mungetas, gureu de sartu, canciofa ◊ su gureu est puncendu o est giai apillonau? 2. candu fia istudenti andau a acuai su gureu ◊ tengu unu cungiau postu a gureu po canciofa Scientific Terminology rbz, Cynara cardunculus ssp. cardunculus Translations French artichaut sauvage English artichoke Spanish alcachofa, cardo Italian carciòfo selvàtico German Artischocke, Kardone.

pabaói, pabaóli , nm: pabaui, pabàule, pabaule, pabauli, pabauri, papaule, papàule, papaulu, prabaule Definition arrosa pisciagani, de porcu, rosa putzinosa, duas genias de erba chi, po su prus, bogant unu frore orrúbiu e faent meda in mesu de is laores, faent su sèmene in d-una genia de calighedhu tupau (dormidera)/ àteras calidades: papaule ladu o a foza lada = Papaver integrifolium; pabauli de potecàriu = atandha bera, bona po meighina (Papaver somniferum var. hortense); pabauli corrudu = Glaucium corniculatum; pabauli grogu = Glaucium flavum Synonyms e antonyms atandha, babaoi, bibiriboi, pabàiri, papàile, papaiu, papaosu, paparre, papaurru, pitzirilloi, pupusa 1, tzantza, zizia 1 Sentences in su trigu bi est su pabauri paret prantau! ◊ arregollie su pabauri ca che dhu leo a sos procos Scientific Terminology rba, Papaver rhoeas, P. hybridum Translations French coquelicot English corn poppy Spanish amapola, amapola mestiza Italian papàvero selvàtico German Klatschmohn.

prunigèdha , nf, nm: pruniscedha, prunischedha, prunischedhu, prunisedha, prunissedha, prunixedha, prunixedhu Definition (mata e frutu) genia de pruna areste, chi faet a tupighedhas a crispione, arrasposas, totu ispina longa e bogat una genia de pruna pitichedhedha, a pibionedhu, de colore asulu càrrigu candho est cota Synonyms e antonyms annàgiu, priuschedha, prunatzonca, pronitza / ttrs. prunitzedha Sentences immoi no seus fuedhendu de prunixedha e ni de corastidha ◊ s'àinu che passat friga friga de molas de prunischedha ◊ sunt matas bàscias sa murta, su prunixedhu, su murdegu ◊ prunixedha e piricocu dhoi at in bidha mia Scientific Terminology mt, Prunus spinosa Etymon srd. Translations French prunellier English wild plum tree Spanish endrino Italian prugno selvàtico German Schlehbusch.