anédhu , nm Definitzione prendha a lóriga chi si ponet in su pódhighe, a bortas de totunu andhare, a bortas totu trebballada o fintzes cun calecuna prendha de pedra; genia de cricu de ferru o de lutone chi si ponet in sa màniga a lepedhas e àteras ferramentas po dhis giare fortilesa; agt. puru o irballu? / min. anedhutzu Sinònimos e contràrios fasceta, fede, manafidi Maneras de nàrrere csn: a. de randhita = anedhu de oro cun filigrana e pedras; a. de puntas = anedhu de oro cun chimbe o oto pínnigas; didu de s'a. = su de bàtoro pódhighes de sa manu; ogu de s'a. = ue est incrastada sa pedra (su chi ndhe zughet); ligai perda in anedhu = incrastarebbei ranu de prendha; a. de sarmenta = bentzígliu 1, úrtzula 1 Frases isposendhe, s'ómine ponet s'anedhu a sa fémina e issa a s'ómine ◊ cussu che infilat una fritza in dóighi anedhos arreu! ◊ piga s'anedhu e ponidhu a su didu de sa fémina! ◊ s'anedhu m'intrat a inzotu, so ingrassada 2. sos ómines devent dare puru: sa fémina n'est istufa, no los agguantat prus e fachenne gai los lassat che malune anedhos (Prémiu Posada) Terminologia iscientìfica prd Ètimu ltn. anellus Tradutziones Frantzesu bague Ingresu ring Ispagnolu anillo Italianu anèllo Tedescu Ring.
anedhúciu, anedhútzu , nm Definitzione min. de anedhu, anedhu piticu Sinònimos e contràrios anedhixedhu Tradutziones Frantzesu petite bague Ingresu small ring Ispagnolu anillo pequeño Italianu anellino Tedescu Ringlein.
àrra , nf Definitzione lallanu de oro o de àteru metallu bellu fatu po pònnere in dossu, mescamente in pódhighes, ma fintzes in su brúciu, in su tzugu, in origas: genia de caparru o singiale chi s'isposu donat a s'isposa; si narat fintzes a sa lóriga de filuverru chi si ponet in su murru de su mannale po no forrogare Sinònimos e contràrios lallanu, prenda / anedhu, aricina, arracada, nàcara, pendhulica / àrria Frases abarras noti e dí cun s'isprigu ananti cumponendurudí is arras Sambenados e Provèrbios smb: Arra, Arras Terminologia iscientìfica prd Ètimu ltn. arra(e) Tradutziones Frantzesu bague Ingresu ring Ispagnolu anillo, alianza Italianu anèllo Tedescu Ring.
bartzadèra , nf: bratzadera, bratzatera Definitzione una parte de su fosile, genia de lóriga o fasca a cricu po mantènnere paris sa canna cun sa càscia / andhare a bratzatera = a s'abbratzeta Sinònimos e contràrios crispedhu Ètimu spn., ctl. abrazadera, abrassadera Tradutziones Frantzesu embout Ingresu metal ring Ispagnolu abrazadera Italianu ghièra Tedescu Unterring.
chilcighédhu , nm: chirchighedhu, circhixedhu Definitzione min. de chílciu, cricu piticu Sinònimos e contràrios circhígliu Tradutziones Frantzesu petit cercle Ingresu small ring Ispagnolu círculo pequeño Italianu cerchiétto Tedescu kleiner Reif.
chílciu , nm: chírciu, chírciulu, chircu, chísciu, cricu Definitzione síngia tundha o línia serrada cun totu is puntos a sa matessi distàntzia de su centru; ispertiada o singiale chi lassat calecuna cosa o atza tostada (cropu, pesu); tira de cosa chi si ponet a inghíriu de calecun'àtera po fortilesa (o fintzes manigiau a giogu, es. cadhinu de pigare a manúbbriu o atrociadórgiu po dhu fàere cúrrere); oru grussu de un'istrégiu, de calecuna cosa tundha, fintzes de bestimentu; in cobertantza, fortza Sinònimos e contràrios teza / circhiola, circu, tzirollu / cadhinu Maneras de nàrrere csn: proare sos chircos a unu = proare sas fortzas, s’agguantu, irfortzare; zenias de chircos: de cuba, de rodas de carru, de mazu Frases impriastaiat in sa lavagna rughes e rughitas, línias deretas e a s'imbesse, triàngulos e chíscios ◊ s'undha s'isparghet a chírcios 2. comente zughia cussa cosa subra mi at fatu su chircu in sa carre 3. sos chíscios de ferru de sos carros ant sulcadu s'istradone ◊ si ndhe li ruent sos chíscios, a sa cuba, si abberint sas doas 4. segamos sos chírcios chi nos tenent isciaos! ◊ su bumbu meda lis aiat provau sos chircos e a unu a unu los aiat abbadinaos Ètimu ltn. circ(u)lu(m) Tradutziones Frantzesu cercle Ingresu ring Ispagnolu círculo Italianu cérchio, cìrcolo Tedescu Kreis.
chirchígliu , nm, nf: circhíglia, circhígliu, circhílliu Definitzione cricu piticu, genia de crichighedhu, fintzes solu pintau o de colore a inghíriu de calecuna cosa; fintzes lorinchinos Sinònimos e contràrios chilcighedhu, chírchinu / aricina, loritzina, pendhulica Frases custu cuadhu portat unu circhígliu a ingíriu de sa pipia 2. in is origas portat dus circhíllius de prata Ètimu spn. cerquillo Tradutziones Frantzesu petit cercle Ingresu small ring Ispagnolu círculo pequeño Italianu cerchiétto Tedescu kleiner Reif.
còco , nm Definitzione genia de pedra niedha chi apicant a sa cadenita po maia Sinònimos e contràrios pinnadedhu 1, sebeste 2. fit pranghenne chin donzi làcrima che coco, manna goi! Sambenados e Provèrbios smb: Cocco, Coco Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petite bague qu'on porte sur soi, qui préserve du mauvais œil Ingresu jet ring against evil eye Ispagnolu azabache Italianu anellino di giavazzo cóntro il malòcchio Tedescu Gagatring gegen bösen Blick.
gangalíta , nf: gangulita, gangullita, grangullita Definitzione in su gúturu, su tretu totu a inghíriu de s'ingurtidórgiu; afidura, istrinta a su gúturu fata cun is manos; genia de corpu chi si faet in su gúturu / ponni is gangalitas a unu = pònnere sas ganghedhas, sa puligada Sinònimos e contràrios atzavoga, ganghedha, puligada, tzoga 1 / cianculita, ciucullita Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu anneau pharyngien Ingresu pharyngeal ring Ispagnolu anillo faríngeo Italianu anèllo faringèo Tedescu Rachenmündung.
lórica , nf: lóriga Definitzione css. cosa tundha a bisura de anedhu, cun istampu in mesu, fintzes donniunu de is ossos de s'ischina (nodos); genia de prendha de apicare in origas; is nàcaras de is pudhas; furriotu de foedhos, iscusas, arreghèscias / genias de prendha a lóriga de apicare: a càliche, a lantione, a pendhulitzones, a prudone, a rodedhas, de coradhu, de oro Sinònimos e contràrios anedha, anedhu / arracada, loritzina Maneras de nàrrere csn: lorighedha, lorighita = zenia de pumata longhita; sa lórica de su trucu = sa mola de su tzugu; lórica de isposa, de sa fide = anedhu de isposare; sa lóriga de sa zanna = zenia de anedhu russu pro tochedhare; lórigas, lorighitas = pilos allorighitados; lorighitas de bide = filongiana, itl. vitìccio; lorighitas de brou = istídhius de ollu in su brodu; annare a lórigas = a biraorba, faghindhe inghírios; agatare a ccn. presu a sa lóriga = a corpu seguru, che animale presu (si narat sempre in sensu negativu) Frases in su muru de sa loza bi sunt sas lórigas pro prèndhere sos animales ◊ si at truncau sa lórica de su trucu sa die chi est rutu 4. cussu cadhajoni de síndigu iat cumenciau a lórigas, a lórigas, una borta una cosa, una borta un'atra…◊ malgiane est annanno a lórigas ◊ sa zente no l'agatas presa a sa lóriga, no: donzunu est pessendhe a sas fainas suas e cheret chircadu cun tempus! Sambenados e Provèrbios smb: Loriga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu anneau, bague, vertèbre Ingresu ring, vertebra Ispagnolu anillo, sortija, vértebra Italianu anèllo, vèrtebra Tedescu Ring, Wirbel.
pisciótu , nm Definitzione in sa natura de s'ómine, su pedhutu chi ammontat sa conchedha Terminologia iscientìfica crn, ssl Tradutziones Frantzesu prepuce Ingresu prepuce ring Ispagnolu anillo del prepucio Italianu anèllo del prepùzio Tedescu Vorhautbändchen.
sonàda , nf Definitzione su sonare, fintzes música de sonare o sonada; in cobertantza, cosa chi si giaet a cumprèndhere de comente foedhat, unu, s’idea chi unu tenet de nàrrere / sa s. su fatu! = nadu e fatu, puntu e mortu Frases su fuedhai de mamma est sa sonada plus dulci de su creau ◊ istranzas no mi parent prus cussas sonadas, mancari no sonent sas campanas de bidha ◊ o su tziu, fetzissí una sonada ca si feus unu ballixedhu! 2. canno mi at propostu de mi dare un'incàrrigu mannu, apo cumpresu luego sa sonada e sa trassa ◊ toca, fuedha: intendeus custa sonada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sonate, morceau Ingresu ring, sonata Ispagnolu sonada, sonata Italianu sonata Tedescu Spiel, Sonate.
spitiolài , vrb Definitzione sonare su pitiolu, sa sonàgia Sinònimos e contràrios pitiolai Frases is tallus spitiolant beulendi in is tancas ◊ seu spitiolendi is crais Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu carillonner Ingresu to ring long and loudly Ispagnolu tocar fuerte el timbre Italianu scampanellare Tedescu lang und heftig läuten.
tinníre , vrb: tzennire Definitzione sonare comente faet su ferru o àteru metallu, s'imbidru, ma fintzes coment'e is campanas Sinònimos e contràrios sinniai, sonai, tinnidare Frases intendhiamos sas ischíglias tinnindhe che campanas 2. candho benit Maloccu a Macumere, Murenu tinnit chei sa campana! Ètimu ltn. tinnire Tradutziones Frantzesu tinter, retentir Ingresu to tinckle, to ring Ispagnolu tintinear, resonar Italianu tintinnare, squillare Tedescu klingeln, läuten.