Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

bruxajólu , nm Definitzione bentu chi si movet a molinadura Sinònimos e contràrios boriana, mobinada, momonissa, subbitana, torvellinu, tremuine, turbiana Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourbillon Ingresu whirl Ispagnolu remolino, torbellino Italianu vòrtice Tedescu Wirbel.

carrópu , nm: corropu, garropu Definitzione tretu de un'erriu, mescamente in logu de orrocas, chi si che ingurtit cantu abba dhue intrat, o fintzes aperta o isperrada de s'orroca ue essit s'abba; paule de abba in is errios mannos; aperta manna in is orrocas e fintzes solu orroca; bentu a molinete Sinònimos e contràrios barrocu / bàtiga, fògia 1, gurgu 1, gúrguru, pógiu, trógliu Maneras de nàrrere csn: fai s'andada de sa pedra in su carropu = fàghere sa tucada de su fumu, andhare e no torrare prus; carai che perda in corropu (nadu de cosa a manigare chi piaghet meda)= ingullire, manigare impresse Frases sidiu che corropu ◊ gei est nudha s'àcua chi bufat, custu: parit unu corropu!… 2. a piciochedhus andastis a is corropus de s'arriu a nadai e acabussai ◊ funt carropus prenus de àcua chi in s'istadi fragant 3. ancu s'ispéntimit in d-unu carropu e no ndi abarrit arrogu! Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu tourbillon, rivière Ingresu whirlpool Ispagnolu remolino Italianu górgo Tedescu Wirbel.

lórica , nf: lóriga Definitzione css. cosa tundha a bisura de anedhu, cun istampu in mesu, fintzes donniunu de is ossos de s'ischina (nodos); genia de prendha de apicare in origas; is nàcaras de is pudhas; furriotu de foedhos, iscusas, arreghèscias / genias de prendha a lóriga de apicare: a càliche, a lantione, a pendhulitzones, a prudone, a rodedhas, de coradhu, de oro Sinònimos e contràrios anedha, anedhu / arracada, loritzina Maneras de nàrrere csn: lorighedha, lorighita = zenia de pumata longhita; sa lórica de su trucu = sa mola de su tzugu; lórica de isposa, de sa fide = anedhu de isposare; sa lóriga de sa zanna = zenia de anedhu russu pro tochedhare; lórigas, lorighitas = pilos allorighitados; lorighitas de bide = filongiana, itl. vitìccio; lorighitas de brou = istídhius de ollu in su brodu; annare a lórigas = a biraorba, faghindhe inghírios; agatare a ccn. presu a sa lóriga = a corpu seguru, che animale presu (si narat sempre in sensu negativu) Frases in su muru de sa loza bi sunt sas lórigas pro prèndhere sos animales ◊ si at truncau sa lórica de su trucu sa die chi est rutu 4. cussu cadhajoni de síndigu iat cumenciau a lórigas, a lórigas, una borta una cosa, una borta un'atra…◊ malgiane est annanno a lórigas ◊ sa zente no l'agatas presa a sa lóriga, no: donzunu est pessendhe a sas fainas suas e cheret chircadu cun tempus! Sambenados e Provèrbios smb: Loriga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu anneau, bague, vertèbre Ingresu ring, vertebra Ispagnolu anillo, sortija, vértebra Italianu anèllo, vèrtebra Tedescu Ring, Wirbel.

moliòne , nm: mulione Definitzione nue forte de bentu chi si movet a molinadura, fintzes àteru chi si movet coment'e molinadura, cosa ammuntonada Sinònimos e contràrios bulione, mummugione, mumujolada Frases un'oreta su bentu a muliones batidu ndh'at sas nues dae mare ◊ si pesant a bolu muntones de piúere a muliones ◊ sa fioca est calendhe a muliones 2. sa machinedha de segare erba lassat s'erba segada a moliones e no isprata Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourbillon Ingresu whirl Ispagnolu torbellino Italianu vòrtice d'ària Tedescu Luftwirbel, Wirbel.

remolínu, remólinu , nm: remollinu Definitzione unu nuu de bentos fortes chi si movent a molinadura, abba chi faet a molinadas in mare o in is errios / a remollinu = a biraorba, a egas e a ogas Sinònimos e contràrios arremúliu, molinete, piorissa, remolinada 2. su trainu, in badhes serradas e revessas cun cursu a remollinu si che insacat (Piras) Tradutziones Frantzesu tourbillon Ingresu swirl Ispagnolu remolino Italianu vòrtice Tedescu Wirbel, Strudel.

toronígliu, toroníllu , nm: turnígliu Definitzione su fusu filetau de una prentza; genia de crae o piredhu chi girandho istirat is cordas de sa chitarra (e ue funt acapiadas) Sinònimos e contràrios turnitu / cdh. trunígliu / trasidhu Ètimu spn. tornillo Tradutziones Frantzesu cheville Ingresu tuning peg Ispagnolu clavija Italianu bìschero Tedescu Wirbel.

tribizòne , nm: triminzone, trimizone, trimizoni, tripicione Definitzione nue forte de bentu, mescamente a molinadura; truma de gente, muntone o apicone de frutuàriu / trimizoni de pampas = pampada manna Sinònimos e contràrios bruxajolu, bulione, mommurzolu, momonissa, torvellinu, tramúghine, tremuine, trumujone / cdh. trimignoni / crimizone Frases si sont torradas a pesare sas tiliocas inchisinadas in trimizones de prúghere ◊ a sa torrada si mi pesant de imbotu sos trimizones de sas tiliocas a fríghidas e frúscios ◊ tres boltas sa die s'undha bi faghet unu trimizone ispumosu 2. sa superba la bogat a trimizones ◊ manos sàbias tàpulant tripiciones de bogada ◊ bi at unu trimizone de sonazas apicadu Tradutziones Frantzesu tourbillon Ingresu whirl Ispagnolu remolino, torbellino Italianu vòrtice, tùrbine Tedescu Wirbel.

trumujòne , nm: trumunzone, trumutzone, trumuzone Definitzione nue forte de bentu a molinadura Sinònimos e contràrios bruxajolu, mobinada, mommurzolu, momonissa, mummugione, torvellinu, tramúghine Frases dontzi trumutzone de ventu nche li vatut sa voche dae tutue Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. *turbinione(m) Tradutziones Frantzesu tourbillon Ingresu whirl Ispagnolu torbellino Italianu tùrbine Tedescu Wirbel.