A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

obiàta obiàda

obichédhu , nm: oighedhu, oixedhu Definition min. de obu, ou piticu.

obidàre , vrb Definition fàere abbitu, pigare o ocupare unu logu Sentences sas iscarpas las apico po non fàchere a brotzolu a bobborrotis e sisajas chi las obidant debbadas.

obidúra , nf Synonyms e antonyms aportzedhadura, ocridura Etymon srd.

óbiga, óbighe , nf, nm: ópica, ópiche, ópicu, úpigu Definition arretza a forma de sacu, acapiada a una pértia, po piscare trota, fata cun pigionatzos de ollastedhu de erriu (ma a logos fintzes gamu, àghimu); in cobertantza, brulla mala, fura / min. obighedhu Synonyms e antonyms arraciallu, arretza, filau, ganghiledhu, trotiadore / ghelea, giogada Idioms csn: fàghere s'óbiga = nadu in suspu, fàghere una cosa in debbadas, fàghere una cosa seguramente irballada; tortu che un'óbiga = dortu a unu gantzu (nadu de ccn., chi no arrexonat e no ponet mente) Sentences fint in su riu trazendhe s'óbiga prena de trota e ambidha ◊ tiu Gabini abiat pistau àndhalas de piscadore, cun arretzas a codhu, su berticale e s'ópiche 2. si cumandhas a isse già la faghes s'óbiga: mancu t'iscurtat! ◊ si ti pones a isse a sótziu già la faghes s'óbiga!…◊ bi est istada sa ruina de s'annada mala e de sas óbigas Scientific Terminology ans Translations French filet de pêche en forme de sac English sack net Spanish red en forma de saco Italian réte a sacco German sackförmiges Netz.

obighédhu , nm: opighedhu, pighedhu Definition min de óbiga: genia de arretza pitica, intéssia craca, intrada in d-una frochidha de ferru posta in màniga Scientific Terminology ans Translations French petit filet de pêche English small creel with a handle Spanish red pequeña Italian cóppo German Kescher.

obilàre obbilài

obílu obbíbi

obínu , nm: opinu, pinu, upinu Definition totu is diferentes calidades de una genia de mata chi faet manna, de oros de mare a montes, a fogighedhas che agos, longas e, segundhu sa calidade (pinu bonu), faet su campíngiu (pinu de papare, coment'e unu frutu a bisura de bardúfola, acupau, chi candho cumprit e sicat si aperit e lassat andhare su sèmene, coment'e nencioledha pitica longhita): est linna de òpera, modhe / opinu burdu (abbarrat prus bàsciu) = Pinus halepensis Synonyms e antonyms campíngiu Sentences suta de s'obinu mi setzo tota die ◊ is opinus zúmiant cun su bentu ◊ bi at chercos, élighes e opinos Surnames and Proverbs smb: Obinu, Obino Scientific Terminology mtm, Pinus canariensis, P. nigra, P. pinaster, P. pinea, P. silvestris Etymon ltn. sappinus Translations French pin English pine Spanish pino Italian pino German Kiefer.

obínu 1 obbíbi

obiòni , nm: alidone, illione, lidone, olidone, olidoni, olione, olioni, orioni, ulioni Definition genia de mata, no tanti manna, chi faet unu frutu (upm) prus matucu de una cheréssia, orrúbiu candho est cotu (acabbandho s'atóngiu) e totu arrasposu, coment'e a granighedhos a parte de fora Synonyms e antonyms onioni Sentences su meli de s'olioni est marigosu meda, est achina! ◊ segat chessa, mudeju e olidone, curret, brincat pedra e ispina 2. s'olioni dhu faint a marmellata Scientific Terminology mt, Arbutus unedo Etymon ltn. unedo, -one Translations French arbousier English arbutus Spanish madroño Italian corbézzolo German Erdbeerbaum.

obiónzu , nm Definition su obiare, acapiadura sa bide noa (is pértias apare e fintzes a su frucagedhu o raiga).

obióstri , nm Definition iscoba màsciu, o màscina, genia de linna chi no faet tanti manna, ma a cotzina grussa, bona po crabone e a fàere pipas, faet sa fògia pitichedhedha e fine fine Synonyms e antonyms cantentarzu, castagnarza, ghidhostra*, idhostra, salinavémina, túfera Scientific Terminology mt.

obíre , vrb: ovire Definition fàere is oos, ma nau de is linnas, ammadurare, fàere is ogos po isparare e fàere linna noa Synonyms e antonyms aoare / aoghire, aportzedhare, butonire Etymon srd. Translations French bourgeonner English to bud Spanish brotar Italian ovare, gemmare German knospen.

obíru obbíbi

obíscu , nm: obispu Definition gradu e autoridade in sa gerarchia de sa Crésia católica chi tenet su contivígiu de una diócesi Synonyms e antonyms píscamu Sentences ant apariciau sa festa po s'intrada de s'obispu ◊ seus andaus a udiéntzia cun su Papa e s'ant acumpangiau is obiscus sardus Scientific Terminology prdc Etymon spn. obispo Translations French évêque English bishop Spanish viudo Italian véscovo German Bischof.

obispàu , nm Definition s'incàrrigu o ufíciu de obispu; is domos chi istat o bivet s'obispu in sa sede de sa diócesi Synonyms e antonyms piscobia Sentences cussa santa est diadema de s'obispau de Usedhus ◊ s'arrenda de s'obispau destis a Deus po amori Translations French évêché, épiscopat English bishopric Spanish obispado Italian vescovato, vescovado German Bischofsamt, Bischofsitz.

obíspu obíscu

obíu , pps, agt Definition de obire Synonyms e antonyms ocriu.

óbiu óbia