arrempellàre arrampedhài
arrempéllu , nm, agt: arrepellu,
arrumpellu,
rempellu* Definition
nau de gente o de animale, chi no si lassat dominare, chi no faet a dhu dominare, chi o chie faet fortza a su contràriu (nau de calecuna cosa chi depet mòvere, girare, chi est mala a mòvere, mala a girare, dificurtosa, tostada); su si arrempellare, su si furriare; fintzes orrugu de cosa postu asuta de un'àtera po dh’aguantare artzada
Synonyms e antonyms
cantoneri,
impregadu,
rebelde,
screnciosu
/
arrempellada,
furriada
/
pontedhu
2.
custas sunt boghes de revudu e de arrempellu ◊ no cheriant incoragire sa zente a s'arrempellu
Scientific Terminology
ntl
Translations
French
indocile
English
indocile
Spanish
indócil
Italian
indòcile
German
unfolgsam.
arrempiàdu , pps, agt Definition de arrempiare; chi est atacau, arréschiu 2. sos chi ant a bènnere no ant a godire che a nois su profumu de su pische cotu arrustu arrempiadu in sos muros de sa domo (M.Meridda).
arrempiàre , vrb Definition arrancare, atacare Sentences azigu arrémpio in sa pigada, su terrinu est lascinaditu ◊ bidiat carros gàrrigos de incunza arrempiendhe in s'impedradu.
arrempicài, arrempichiàre , vrb: arrepicae,
arrepicai,
arripicare,
arrepichiare,
rempicare* Definition
sonare is campanas a ora meda, a festa
Synonyms e antonyms
scaviai 1,
strichillonai,
trichizare
Sentences
su bentu santziàt s'impicau coment'e su tratallu de una campana arrepichendu ◊ su sonu de is campanas arrepichiandho a festa acumpàngiat sa crufessone ◊ baxi e arrempicai is campanas!
Translations
French
sonner à toute volée
English
to chime
Spanish
repicar
Italian
scampanare
German
die Glocken läuten.
arrempiconàu , agt Definition chi portat tropu apicones, arrepicus, cosas in prus po bellesa Synonyms e antonyms apomponissau, frochillau Sentences no mi praxit su costumu tropu arrempiconau.
arrempógliu , nm Definition aredeu, sa parentella, is parentes de una generatzione a s’àtera Synonyms e antonyms arrampóriu.
arrempóriu arrampóriu
arremproadúra , nf Synonyms e antonyms bria, certu Sentences si arribbat babbu e non ti agatat, as a bíere s'arremproadura chi ti faet!(R.Arca)◊ a s'arremproadura de su babbu dhue fut abbarrau male Etymon srd.
arremproàre , vrb Definition nàrrere cosa in contràriu, a briga Synonyms e antonyms abbetiae, certai, contierrare Sentences arremproat, si no l'acuntentas! ◊ su babbu at arremproau su pitzochedhu ca at iscrefiau s'àghina.
arrempróu , nm Definition su istare iscontroriandho is àteros, su nàrrere cosas in contràriu, su si pònnere contras a ccn., a calecuna cosa Synonyms e antonyms bria, certu Etymon srd.
arrempudhíu arrampudhiu
arrempúdhu , nm: rebudhu* Definition fruedha, cambu nou de mata Synonyms e antonyms brione, brossa, froedha, inseurru, irbrossa, pigionatzu Scientific Terminology rbr.
arrémpula , nf: arrépula, rébula* Definition foedhandho de personas, de animales e cosas, si narat prus che àteru a disprétziu po arrampile, arratza Synonyms e antonyms aredeu, arénsia, arràcia, arrampile, iscrípia, istripa, istripile.
arrému , nm: remu* Definition
in is barcas (e in naves antigas, galeras), genia de pala longa longa o istanga lada, fissada in s’oru de su mezu (puntu de arrimu, in tretu mesanu) a manera de fàere giogu: a bratzu si faet intrare in s'abba cun sa punta a sa sighia faendho fortza po fàere andhare o mòvere su mezu
Sentences
fuant fadiaus ca tocànt de arremu a bentu contràriu ◊ dh'iat pregau de tocai de arremu po s'istesiai de sa terra
Scientific Terminology
ans
Translations
French
rame
English
oar
Spanish
remo
Italian
rèmo
German
Ruder.
arrému 1 , nm Definition una css. parte de sa carena / a. budhendu = a tochedhos pro martzidura Synonyms e antonyms melmu Sentences est arrutu, si at segau un'arremu e tenit abbisóngiu de ispidali ◊ sunt orrutos e torraos a domo cun is arremos pistaos ◊ donat un'imbruconara in su treminaxu e s'est segara un'arremu, e immó est a bràciu ingessau!
arremucài arrembucài
arremúcu arrembúcu
arremuliàda , nf Definition su arremuliai; moliada, nue de bentu chi si movet a molinadura Synonyms e antonyms arremúliu, mobinada, remolinada Etymon srd.
arremuliài arremolinài