ammalliàre , vrb Definitzione
seberare una cosa male, chentza crabbu, chentza gustu
Frases
m'abbàida ite arratza de bestimenta chi si at amalliadu, putzidha! ◊ za ti l'as ammalliada sa cosa, balla!…◊ za si l'at ammalliada, sa fémina, a si leare un'isenta a muzere!…◊ za ti l'as ammalliada s'ora de chircare zente, a mesanote!
Tradutziones
Frantzesu
choisir sans goût
Ingresu
to choose without taste
Ispagnolu
elegir sin gusto
Italianu
scégliere sènza gusto
Tedescu
ohne Geschmack wählen.
bodalàre , vrb: bodolare,
bodulai,
bodulare Definitzione
fàere de una manera, o una cosa, chi, po sa presse de su foedhare, unu no arregodat comente si narat o no faet a tempus a nàrrere, fintzes si dha tenet crara: si podet pònnere a su postu de calesiògiat àteru verbu, ma dh'imperant fintzes po nàrrere chentza precisare nudha
Sinònimos e contràrios
bodalire,
intenantai,
iterinare,
nichelare
Frases
nachi lu depias bodalare e no li as fatu nudha! ◊ tantu ant bodaladu e nigheladu chi ant chircadu a cumone unu peritu ◊ leas cussa carrela e no bi at de bodalare: faghes pagos metros e che ses in s'ufítziu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
faire (fam.),
combiner
Ingresu
to do
Ispagnolu
hacer,
decir
Italianu
cosare
Tedescu
Zeitwort ohne bestimmter Bedeutung,
das jedes andere Verb ersetzen kann.
bodalíre , vrb Definitzione
fàere de una manera, o una cosa, chi, in sa presse de su foedhare, unu no si arregodat comente o ite si narat (o no si bolet nàrrere): si podet nàrrere in càmbiu de css. àteru verbu
Sinònimos e contràrios
bodalare,
intenantai,
iterinare,
nichelare
Frases
bodali custu ca mi serbit deretu! ◊ ite bi sezis bodalindhe, cue, totu s'ora? ◊ no bodalas gai ca faghes dannu! ◊ ma mih chi ses bodalindhe abberu, oe, mih, cun custa chistione! ◊ bodàliche sa cradea, coita, ca mi serbit logu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
faire (fam.),
combiner
Ingresu
to do
Ispagnolu
hacer,
decir
Italianu
cosare
Tedescu
Zeitwort ohne bestimmter Bedeutung,
das jedes andere Verb ersetzen kann.
cèna 1 , prep: chena 1,
chenas,
chene,
sena* Definitzione
prep. chi s'impreat in sensu de farta, po inditare chi no dhu'est su chi narat su foedhu chi acumpàngiat: s'impreat ma no sèmpere cun sa prep. de (a/c.: chena + pps. si podet nàrrere de css. tempus, siat passau, presente o benidore: sas berbeghes deris sunt abbarradas chena murtas, como sunt chena murtas, cras las amus a lassare chena murtas; deosi su camp. ponet s'infiniu: su letu est chen'e fai)/ andhare chene su tempus, chena s'ora = chentza àere fatu su tempus, innantis de s'ora sua, de s'ora istabbilida, zusta, chentza èssere lómpidu su tempus
Sinònimos e contràrios
censa,
chentza,
sència
Frases
chena cussu no podimus fàghere nudha ◊ ih, so chent'annos chena bídere cristianos! ◊ si as de m'iscúdere, colpa chena dolu! ◊ a passu pianu in terra bae e làssalu su bolu chena fatu! (Cubeddu)◊ chenas isse no si vivet e ne si faghet passos ◊ est abbarrau dies chene essiu a campu ◊ si fiant castiaus in faci chena de isciri ita fai ◊ cena mi cufessare seo un'annu
2.
totu est morinne, donzi frore s'est sicanne chene su tempus ◊ no ti ne annes a iscola chena s'ora!
Tradutziones
Frantzesu
sans
Ingresu
without
Ispagnolu
sin
Italianu
sènza
Tedescu
ohne.
chèntza , prep, cng Definitzione
prep. chi s'impreat in sensu de farta, po inditare chi mancat deunudotu su chi narat su foedhu chi acumpàngiat (s'impreat cun e chentza sa prep. de) e coment'e cng. de prop. subbordinadas de forma implícita o fintzes esplícita cun sa cng. chi / èssere, àere, tènnere + chentza + pps. de vrb. = no + agt.; chentza farta = chentza fàghere a mancu; chentza cussu (css. motivu) = a donzi modu, cussu o no cussu, gai etotu, itl. comùnque, indipendentemente da ciò
Sinònimos e contràrios
cena 1,
censa,
sència
| ctr.
chin
Frases
chentza de cussu no podimus andhare ◊ chentza triballu no si campat ◊ timendhe e chentza timire, nendhe e chentza nàrrere, andhendhe e chentza andhare ◊ ti l'aia fatu chentza cussu, unu piaghere, si mi l'aias nadu
2.
su pipiu est andau a su sartu chentza si ndi sapiri su babbu
3.
su letu est chentza fatu, tenzo sas binzas chentza pudadas, bi tenimus su trigu chentza messadu, sos cómpitos sunt chentza fatos ◊ cussa est maladia chentza connota! ◊ lis dispiaghiat de che iscatzare s'istranzu chentza cumbidadu (S.Patatu)
Ètimu
srd. + itl.
Tradutziones
Frantzesu
sans
Ingresu
without
Ispagnolu
sin
Italianu
sènza
Tedescu
ohne.
ibbríxu , agt: irbrissu,
isbrisu,
isbrixu,
sbrísciu Definitzione
unu chi no tenet nudha, póveru, chentza dinare; chi si ndh’essit a sa grussera / a s’ibbrixa = chentza istare duiddui, o a su pentza e torra
Sinònimos e contràrios
brísciu,
ispiantadu
| ctr.
bussanti
Frases
chie si vantat issu de foedhos est irbrissu
2.
una mama, poverita, chi che at colcadu sos fizos isbrixos, est cosendhe geuna a lughe de fogu (P.Casu)
3.
a tale nada, rispondheit a s'ibbrixa: - "Arratza de domandha istrana!"
Ètimu
itl.t
sbricio
Tradutziones
Frantzesu
dépourvu
Ingresu
penniless
Ispagnolu
desprovisto
Italianu
sprovvisto
Tedescu
los,
ohne.
ispinnigàdu , agt Definitzione
chi dhi ammancant is prabaristas
Tradutziones
Frantzesu
sans paupières
Ingresu
without eyelid
Ispagnolu
sin párpados
Italianu
sènza pàlpebre
Tedescu
ohne Augenlider.
istrintzàdu , pps, agt Definitzione
de istrintzare; nau de ccn., chi est cun sa trintza o bestimentu (pantalones o gunnedha) illascau, calandhochedhi
Sinònimos e contràrios
ischintu,
istrantzillerau
Frases
totu istrintzadu, istaio rujadas de manzana ifatu de carchi grígliu ◊ chie est a bunnedha istrintzada, chie a caltzones ispresos
Tradutziones
Frantzesu
à demi vêtu
Ingresu
half-dressed
Ispagnolu
desaliñado
Italianu
discinto
Tedescu
ohne Gürtel.