bótu , nm, avb Definitzione
su istare sèmpere tocandho, faendho a tropu, giaendho istrobbu, nau de pipios o piciochedhos fintzes chentza giare ascurtu a is mannos; su bogare o pònnere fàcia cun s'àtera gente
Sinònimos e contràrios
àcia
Maneras de nàrrere
csn:
botu 'íschidu (bíschidu)= botu meda, a tropu, de no lu pòdere baliare, fintzas su pisedhu etotu chi zughet botu a tropu e daet ifadu (zúghere o èssere b. íschidu); pònneresi botu = faisí a intèndiri, bogai faci; pònneresi su botu chi… = pònneresi sa cara, bogai faci nendi ca…; avb.: botu botu = a poderiu, a prepoténtzia
Frases
za ndhe zughet de botu bíschidu cussu pisedhu: no ti lassat nudha chentza forrogadu!
2.
a si che colare ue no faghet a bídere bene s'istrada no est a zúghere botu e a pònnere s'àteru puru in arriscos de s'iscollare! ◊ lassa andhare a isse, ca si ponet prus botu: a tie no ti bi lassant mancu acurtziare! ◊ si poniat su botu chi nachi fit gai! ◊ tue ti pones su botu, ma no tenes resone!
3.
si ch'est coladu a dainanti de sos àteros botu botu
Ètimu
itl.
botto
Tradutziones
Frantzesu
impétuosité
Ingresu
impetuosity
Ispagnolu
impetuosidad
Italianu
irruènza,
ìmpeto,
monellerìa
Tedescu
Wucht.
ilborrócu , nm: isborrocu Definitzione
cuménciu airadu, a meda, cun fortza de calecuna cosa o de unu fàere (es. de errisu)
Sinònimos e contràrios
sderrocu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
impétuosité,
élan,
éclat
Ingresu
roar,
loud rush
Ispagnolu
estallido
Italianu
ìmpeto fragoróso,
scròscio
Tedescu
Ausbruch,
Rauschen.
ímpetu , nm: ímpidu,
ímpite,
ímpitu Definitzione
genia de fortza chi unu si podet sentire in s'ànimu e chi si pentzat prus che àteru mala, de prepoténtzia
Sinònimos e contràrios
foltza,
impellériu,
púntzia,
santidu,
trínnigu
Maneras de nàrrere
csn:
ímpidos de fele = cadha de fele, arrennegu forte, ma fintzas sentidu malu, velenosu; èssere ómine de ímpetos = rebbestu, focosu, de ideas malas
Frases
cussu est de ímpidu malu! ◊ lassade custos ímpidos: no fetedas disonore a s'arte! ◊ un'animali timiu est s'urtzu, ca no tenit ímpitu iscassu ◊ at tancadu sos ojos pro dare fortza e ímpidu a su carvedhu ◊ medas boltas custu pane e mele si bóltulat totu in ímpidos de fele ◊ bi l'at nadu chin cudhu ímpite… pro pagu no si bochit sa pisedha!
Tradutziones
Frantzesu
élan,
sentiment,
impulsion
Ingresu
impetus,
impulse,
sentiment
Ispagnolu
ímpetu
Italianu
ìmpeto,
sentiménto,
impulso,
frèmito
Tedescu
Wucht,
Gefühl,
Antrieb,
Beben
infrusàda , nf: infusada,
isfrusiada Definitzione
su infrusai
Sinònimos e contràrios
aciocu,
aisada,
anfrusada,
imbistida,
incannada
/
ispinta
/
acanarjada,
bria,
certu
Maneras de nàrrere
csn:
a s'i. = debressi, currindhe; donai un'i. de cuadhu a unu = trubbaresili a cadhu, pessighírelu a cadhu; fai un'i. a unu = fàgheresi a bídere detzisu, arrennegadu
Frases
agatat unu fossu prenu de àcua e pighendu una grandu infrusada ci sartat a s'atra parti
2.
mi at biu sa infusara chi apu fatu e gi est sorigau avatu! ◊ sa genti ndi torrat de crésia a s'infrusada
3.
at donau un'infrusada a sa porta po dha serrai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
élan
Ingresu
rush
Ispagnolu
ímpetu
Italianu
slàncio,
ìmpeto
Tedescu
Schwung.