Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acrodhàre , vrb: aggradhare 1, aggrodhare Definitzione intanare, cuare comente faet su grodhe, su margiane, ibertandho a furare ccn. cosa, abbasciare, su si pònnere abbasciaos coment’e po no si fàere a bíere Sinònimos e contràrios abbuare, acuae, ammacionai, apatai, atanai Frases si acrodhaiat in d-un'istrintorzu, betaiat sa sanna de su rú a s'anzone colendhe e che lu tiraiat ◊ si est acrodhadu acurtzu a una mata de chessa a fàghere de bisonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se terrer, être aux aguets Ingresu to go back to one's den, to lie in wait Ispagnolu esconderse, estar alen acecho Italianu rintanarsi, stare in agguato Tedescu sich verkriechen, auf der Lauer liegen.

ammacionài , vrb: ammascionai, ammatzonare, matzonare Definitzione istare o pònnere cicios o crocaos coment’e allorigaos; su si pònnere che a su margiane (matzone), cuare, fàere che a su matzone Sinònimos e contràrios aciunciulire, acoconare, acuculiare, aculigionai, acuculiedhare, arruntzai / abbuare, acuae, acrodhare, intanae, istichire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être aux aguets Ingresu to lie in wait Ispagnolu acechar Italianu stare in agguato Tedescu auf der Lauer liegen.

apostài , vrb: apostare 1, apostari Definitzione istare firmos cuaos in calecunu tretu iscocandho e ibertandho a ccn. o un'animale po dhu cassare, po dhu sodigare, o àteru; carrare su laore a sa posta o eremàgiu; pònnere una posta a iscummissa / apostare de… = detzídere Sinònimos e contràrios atrapare, impostai / carrugare Frases sos caminos fint prenos de zente apostada pro bíere sos isposos ◊ si ficheit in conca sa bidea de l'apostare a fusile ◊ si aposteit in d-una roca, ispetendhe sos ladros cun su bestiàmine furadu ◊ mi ant apostadu fintzas a candho mi ant àpidu 2. su trigu si apostaiat in sa posta e poi si che gighiat pro l'arzolare 3. apostant de isposare e isposados si sunt Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu guetter Ingresu to lie in wait for Ispagnolu acechar Italianu appostare Tedescu sich auf die Lauer legen.

caldúbba , nf Definitzione castàngia, trobedha, fàula manna, cosa de no crèdere Sinònimos e contràrios camàndula, candonga, falandura, pastòcia | ctr. belidadi Tradutziones Frantzesu histoire, blague Ingresu lie Ispagnolu trola Italianu fandònia Tedescu Flause.

camàndhula , nf Definitzione castàngia (in cobertantza), trobedha, fàula manna, cosa de no crèdere nada fintzes a dannu de unu Sinònimos e contràrios caldubba, candonga, falandura, pastòcia / imboju, istibba / brussone, bucicone, ilbrunzigone, pinnegosu, pirríchia, puini, prunzu Frases sa pitzinna at secau s'impromita cun isteinzos e camàndhulas mantenèndhesi tra s'amorau betzu e su nobu (A.Satta) Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu histoire, blague, prétexte Ingresu lie Ispagnolu camándula Italianu fandònia, pretèsto Tedescu Märchen, Ausrede.

candònga , nf: condonga, candroga Definitzione castàngia, trobedha, fàula manna, cosa de no crèdere, chistione chentza fundhóriu, genia de nada fintzes po pigare in giru e ofèndhere Sinònimos e contràrios caldubba, camàndula, cartòcia, falandura, mirringhenga, pastòcia / imbriaghera Maneras de nàrrere csn: bèndiri candongas = contare fàulas; fai c. = fai mandronia Frases po bèndiri candongas no nc'est che sorri tua!…◊ no sunt candongas su chi ti nau! 2. toca, bai anca ti apu nau e no fetzas candonga! ◊ chi pongu avatu a sa candonga tua si currit priogu puru! ◊ apu cantau po allixerai sa faina allésturu e no po fai candonga Ètimu ctl., spn., Tradutziones Frantzesu histoire, blague Ingresu lie Ispagnolu candonga Italianu fandònia, fròttola Tedescu Lüge.

cartòcia , nf: catòcia, catròcia Definitzione fàula manna, cosa de no crèdere / nàrrere catòcias = contai fàulas Sinònimos e contràrios caldubba, camàndula, falandura, pastòcia | ctr. belidadi 2. est fartzu chei sa catòcia Tradutziones Frantzesu mensonge Ingresu lie Ispagnolu mentira Italianu menzògna, fròttola Tedescu Lüge.

fàba 1 , nf: fàbula, fàua, fàuba, fàula, fàvula, fràrua, fràula, fràura, fràulla Definitzione cosa chi si narat o chi si contat (mescamente apostadamente) chentza èssere, fintzes genia de paristória Sinònimos e contràrios micídiu / castanza / ttrs. fàura | ctr. belidadi, beru Maneras de nàrrere csn: sculai una fàula = bogare in craru una fàula dendhe a bídere sa veridade; fàula presa in s'úngia = fàula nada sentza dhoi pentzai meda meda; fàulas = màncias biancas me is ungas; ello fàula est! = est própiu berus!, seguru!, ellonono!; fàula mia! = iscusa, no est acomenti apu nau, fui isballiendi; prèndhere sas fàulas a unu = contai e cumbinci a fàulas; fàulas còmporo e fàulas bendho = si seu nendi fàulas bollit nàrriri chi mi anti contau fàulas; atressai fàubas = contare fàulas; fàula si cheriat!…= e deabbonu chi esserat fàula: ma a dolu mannu (sa nova) est abberu Frases no la fetedas fàula, ca est giusta veridade onzi paràula! ◊ su chi nau dèu no est faba: est berus! ◊ arga de muntonarju, cussa est fàvula tua! ◊ sunt totus contandhe fàbulas e a provaveru naro chi…◊ li conto carchi fàula, gai si callat ◊ ita totu at a èssi narendidhi: ndi dh'at atressai cancuna de fàuba! (R.Frésia) 2. die cun die lu bido prus arreputzadu: ello fàula est! (G.Ruju)◊ unu de su dinari si ndhe faghet ministérios suos: ello fàula est! ◊ m'abbàida a mi prèndhere sas fàulas gasie!… 3. fàula mia: su die no ischia mancu ite fia nendhe! ◊ fàula mia: isse no fit cun nois! Ètimu ltn. fabula Tradutziones Frantzesu mensonge Ingresu lie Ispagnolu mentira Italianu bugìa, menzógna Tedescu Lüge.

giachíre , vrb Definitzione istare o abbarrare crocaos Sinònimos e contràrios colcare | ctr. pesai Frases est dóighi oras giachendhe Ètimu ltn. iacere Tradutziones Frantzesu être couché Ingresu to lie Ispagnolu yacer Italianu giacére Tedescu liegen.

imbéntu , nm: immentu, inventu Definitzione css. cosa imbentada, fata noa e chi no si agataiat innanti (es. màchina, aparíciu, aina); fàula chi si narat a dannu de ccn.; dhu narant fintzes in su sensu de brusceria, fatúgiu / bogare un’i., imbentos Sinònimos e contràrios aparéciu, imbentória, imbentzione, ispediente / abbisu 1, trassa / afatúgiu, brusceria, fatura Frases custa terra ti mantenet pro cantu podes tribagliare cun suore e inventu 2. donzi tantu mi bogas un'inventu! ◊ Nostra Signora mia, e it’est cust’immentu? 3. sunt gai ca lis ant fatu s'imbentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu invention Ingresu invention, lie Ispagnolu invento Italianu invenzióne Tedescu Erfindung.

isterricorjàre , vrb: isterrigolzare, isterrigorzare Definitzione su si pònnere coment'e crocaos o fuliaos in terra, ma nau prus che àteru cun fortza, cun tzacu, cun arrennegu Sinònimos e contràrios aterrai / imbrossinare, isterricrare, isterrighinare, isterrinai, isterrorzare, istragorzare, sterrionai Frases pesadindhe ca t'imbrutas: mugosu, sempre isterrigorzendhe in terra t'istas! ◊ si iscrafiaiant sa sue in bentre, sa béstia s'isterrigorzaiat in terra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'étendre par terre Ingresu to lie down Ispagnolu tumbarse, echarse al suelo Italianu distèndersi per tèrra Tedescu sich niederlegen.

istrasiàre , vrb Definitzione cicire cun is cambas istiradas e su dossu unu pagu betau a daesegus, o fintzes istérrios in terra deunudotu Sinònimos e contràrios abbrentuxai Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu s'étendre, s'allonger Ingresu to lie down Ispagnolu tenderse, tumbarse, acostarse Italianu sdraiarsi Tedescu sich niederlegen.

patocéri , nm Definitzione chie istat sèmpere pentzandho e naendho fàulas, patòcias, faulàrgiu Sinònimos e contràrios caldubberi, castangeri, fauànciu, fauloxu, mincidiosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu menteur Ingresu lie inventor Ispagnolu mentiroso, trolero Italianu inventóre di fròttole Tedescu Lügner.

patòcia , nf Definitzione su chi si narat chentza èssere, trobedha, fàula manna, cosa de no crèdere / nai patòcias = contare fàulas, castanza (fintzas chentza malidade) Sinònimos e contràrios caldubba, camàndula, candonga, cartòcia, falandura Ètimu ctl., spn. patotxada, patochada Tradutziones Frantzesu mensonge Ingresu lie Ispagnolu mentira, trola Italianu bugìa, fròttola Tedescu Lüge.

pesài 2 , vrb: pesare 2 Definitzione fàere pesu e, in cobertantza, agatare o èssere dificurtosa una cosa, mala a padire; pònnere cosa in sa pesa e iscumbatare su pesu chi faet in grammos o múltiplu; cunsiderare, provare a bíere o cumprèndhere méngius a unu o una cosa, una chistione po dha connòschere bene Sinònimos e contràrios tantare / cunfígiri Maneras de nàrrere csn: pesai a grussu = furai in su pesu; pesàresi (nau de duus po comenti faint s'unu cun s'àteru) = andai de acórdiu Frases sa linna frisca pesat de prus ◊ pesat prus su prumu chi no su ferru ◊ sa ní pesat asuba de is àrburis e dhas iscòsciat ◊ balla ca a mandhare fizos a istudiare a su póveru li pesat! ◊ onzunu depet istare in càncaros suos, ca no depet pesare a sos àteros 2. pesamí su pani ca tengu pressi! 3. sa pessone cheret bene pesada pro ischire it'est! ◊ pesa sa peràula innanti de faedhare! ◊ isciu cantu pesas 4. sogra e nura no si pesant Ètimu ltn. pe(n)sare Tradutziones Frantzesu charger, peser, pondérer, réfléchir Ingresu to weigh, to consider, to lie Ispagnolu cargar, pesar, pesar, ponderar Italianu gravare, pesare, ponderare Tedescu lasten, belasten, wiegen, abwiegen, abwägen.

sderrinài , vrb: isterrinai*, sterrinai, stirrinai Definitzione betare a terra, crocare in terra, su si pònnere crocaos Sinònimos e contràrios imbrossinare, istèrrere, isterricorjare, isterrighinare, sterrionai, stragai Frases candu ti ses puntu ses acabbau sderrinau in d-unu letu Tradutziones Frantzesu terrasser, abattre, s'étendre Ingresu to knock down, to lay (down), to lie down Ispagnolu derribar, tumbar Italianu atterrare, abbàttere, stèndere a tèrra, stèndersi Tedescu niederwerfen, niederschlagen, sich hinlegen.

«« Torra a chircare