Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cífrinu , nm: círfinu Definitzione orrughedhu piticu de cosa segada, farinu / fai una cosa a círfinus = fàghere una cosa a firchinidas, in chentu e unu bículu Sinònimos e contràrios afrantzuchena, arremusulla, arrogalla, chercuzu, fafaruza, friginida, orrugàgia, murichia, piciualla, pillibilli, pispisa, tzimuca, vèglia Frases s’ànima s'isfait in pruini cun is cífrinus abarraus de su coru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bribe, brin, lambeau Ingresu rag Ispagnolu jirón Italianu minùzzolo, brandèllo Tedescu Stückchen.

crivinítu , nm Definitzione orrugu pitichedhedhu, finivini, de cosa, farinu Sinònimos e contràrios chilivrida Tradutziones Frantzesu débris, bribe Ingresu very small fragment Ispagnolu añicos Italianu frantumo minutissimo Tedescu sehr kleines Stück.

filchinída, filchinídu , nf, nm: firchinida, fischinida, frichinia, frichinida, frichinita Definitzione cosa orrugada a piticu, fata a farinos Sinònimos e contràrios acantu 1, africhinida, arrogu, biculaza, bículu, cífrinu, fafaruza, figrinu, fírchina, firchinadura, frichinatza, friginida, fuifunida, grastamaza, pimpirida, soluvrinu Frases ndhe collit donzi frichinida de pane chi li ruet ◊ l'ant chircadu in totue ma no ndhe ant agatadu mancu frichinida ◊ at fatu a fischinidas sas líteras mias ◊ nos lassant su coro a filchinidos e in piantu ◊ su bidru si est fatu in milli fischinidas ◊ sas armas a frichinias las bidas andhendhe! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bribe Ingresu crumb Ispagnolu pedacito Italianu minùzzolo Tedescu Stückchen.

frísu , nm Definitzione sisia po acapiare s'imbustu a sa parte de ananti; tirighedha de cosa, de orrobba, de làuna Sinònimos e contràrios beta 1, bita 1 Ètimu itl.p fris Tradutziones Frantzesu ruban, bribe, fragment Ingresu ribbon, strip Ispagnolu cinta, banda, tira Italianu nastrino, bindèllo Tedescu Bändchen, Metalltrennband an Konservendosen.

piciuàlla , nf: pitzialla, pitziaxa Definitzione orrughedhos piticos de cosa (pane, linna, orrobba e àteru); cosa de pagu contu, pitichedha (es. pane modhe, grussu, ma piticu); brutura Sinònimos e contràrios afrantzuchena, arrogalla, atallaria, biculaza, fafaruza, fanialla, murichia, pispisa, romasiza, tzimuca, vèglia Maneras de nàrrere csn: fai una cosa a pitziallas = fàghere una cosa a cantos, a bículos; pitzialledha de terra = arroghedhu de terra, terrinu minore, de pagu tretu Frases sa màscara at ghetau farrancadas de pitzialla de paperi ◊ poita càstias sa pitzialla in s'ogu de fradi tuu, candu no ti acatas de sa biga chi portas tui? (Ev)◊ at fatu a pitziallas imbírdiu e guarnissa ◊ su trigu si prugat po nd'iscerai sa pitzialla 2. custa bidhixedha est una pitzialledha de su mundu ◊ bollu contai su contu chena de cambiai mancu una pitzialla de su chi apu biu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu débris, bribe, miette Ingresu crumbs Ispagnolu pedacitos, baratijas Italianu minuzzàglia Tedescu Kram.

rènza , nf Definitzione orrugu pitichedhedhu de cosa, de pedra Sinònimos e contràrios abighíngiu, arritzu 1, brutura, grisu 1, rena, solla Tradutziones Frantzesu gravelle, bribe Ingresu scrap Ispagnolu grano, pizca Italianu renèlla Tedescu feiner Sand.

«« Torra a chircare