Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aliverràre , vrb rfl Definitzione atrotigare, allacare, nau de su linnàmene friscu Sinònimos e contràrios arrevelai, atrotiai, colembrai Tradutziones Frantzesu se tordre (se dit du bois frais) Ingresu to twist Ispagnolu alabearse Italianu contòrcersi (détto del legname frésco) Tedescu sich verkrümmen.

arràspa , nf: raspa* Definitzione aina de ferru chi portat coment'e iscatighedhas artzadas o dentes paríviles po ifinigare linna a arrasigadura Frases li at mancadu un'ispidu de linna e unu conzu de arraspa, biancu Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu râpe à bois Ingresu rasp Ispagnolu escofina Italianu raspa Tedescu Raspel.

àstua , nf: àstula Definitzione orrughedhu de linna minore, crutzu e ladu, bogau o segau unu pagu de longu, a isperradura, segandho e iscudendho a segure; genia de naturale de ccn. / àstua de prana = apranadura Sinònimos e contràrios alciuza, doladu, gliesca, iscata, isciapa, schedra, taza / naturale Maneras de nàrrere csn: bogai à. de unu truncu, faisí a àstulas; betare s'à. de unu a un'àteru = pigai is difetus de un'àteru; andhare in àstula (nadu de unu) = èssere astulau, irdeortu, pagu atentu faghindhe cosa Frases àstula negat d'esser de presone, ma su truncu est de veru delincuente (B.Asili) 2. pro s'àstula mala chi at, lu leant totu de lantza e de punta ◊ bae chi già li at betadu, s'àstula de su babbu! Sambenados e Provèrbios prb: àlbori orrutu, totus dhi bogant àstula Ètimu ltn. astula Tradutziones Frantzesu éclat de bois Ingresu splinter Ispagnolu astilla de madera Italianu schéggia di légno Tedescu Holzsplitter.

calastrínu , nm: calestrinu Definitzione genia de traessa po mantènnere duas bigas de calecuna cosa acostias apare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu mince pièce de bois servant de support Ingresu small chock Ispagnolu telera Italianu calastrèllo Tedescu Unterlegebalken.

cóncu , nm: cuncu Definitzione genia de istrégiu, mescamente de linna a pònnere a papare a su porcu, a catzigare su furesu, s'àghina, ammurgiare su casu; concale de porcu / bufare totu a unu c. = totu a unu tirone, chentza torrare àlidu Sinònimos e contràrios lacu, pica Frases pica cussa baca e múrghela a cussu concu de preda ◊ sos bervegarzos zughiant murtorzos, zodharzos e concos pro ammurzare su casu 2. in sa funtana at bíbiu abba chin sas manos a concu 3. pigat unu tzicherone de late e si che dhu bufat totu a unu cuncu ◊ bidindhe cudha isprammada bi faet bufare unu cuncu de abba Sambenados e Provèrbios smb: Concu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu auge en bois Ingresu big wooden basin Ispagnolu recipiente de madera Italianu gròssa cónca di légno Tedescu großes Holzgefäß.

cràchi , nm: cràchibi, cràchili, cràchini, cràchiri Definitzione matedu bàsciu e cracu, tibbiu, logu prenu de linna a cracu, prus che àteru de tupas ma fintzes de matas mannas Sinònimos e contràrios bedutzu, cascaràgliu, crachiredhu, craxili, frascarzu, lita, mateda, màtula 1, molalzu, stovina, tèpere 1, tuparzu, tupedu / cdh. tziresa Maneras de nàrrere csn: lassai a unu in campu e in c. = lassare a unu solu, totinduna, a si arranzare, lassare cun trinta e cun baranta, itl. piantare in asso; èssiri totu in campu e in c. = èssere abbertu in campu, totu in abbertu Frases funt cràchiris mannus cun cerbus, murvonis e sirbonis ◊ seu passau in rocas liscinosas e cràchinis de tiria (A.Casula)◊ depeus andai a cussu crachixedhu a dhu scampiai Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maquis, bois Ingresu ground with branches Ispagnolu hojarasca, espesura Italianu frasconàia Tedescu Gezweig.

cuàssia , nf Definitzione genia de linna e meighina chi si ndhe faet Terminologia iscientìfica mtm, Quassia amara Tradutziones Frantzesu bois de quassia Ingresu quassia Ispagnolu cuasia Italianu quàssio Tedescu Quassienholz.

elichétu , nm: elighedu Definitzione litu, padente, catza de élighes, de íllighes Sinònimos e contràrios elicarju, elichedharju, elichinu, landari Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bois de chênes verts Ingresu ilex wood Ispagnolu quejigar, encinar Italianu leccéto Tedescu Steineichenwald.

fagallòni, fagaròne , nm: fogadoni, fogalloni, fogarone, fogaroni, fogorone, fogoroni Definitzione fogolone, muntone mannu de linna fatu coment’e a pinnatzu o fogàgia chi si allúmiat po festa (mescamente a sant'Antoni); fogu in sa forredha tropu mannu / comares, compares de fogarone = sos chi si faghent a compares brinchendhe su fogu chi si atzendhet su sero de su pésperu de santu Zuanne Sinònimos e contràrios catassa, fochilada, fochina, foghidoni, fogone 2, olone Frases s'annu passau po sa festa no ant allutu mancu su fogalloni ◊ su fogarone est traghidendhe e istinchidhendhe ◊ s'éspuru fadeus duus fagallonis: in pratza de crésia e a s'intrada de sa bidha ◊ che sunt boghendhe sa moda de su fogarone ca faghent àteru dannu, cun su logu azummai chentza prus àrbures 2. aite lu faghes cussu fogarone, candho no est mancu fritu?! Tradutziones Frantzesu feu de bois Ingresu bonfire, stake Ispagnolu hoguera Italianu falò, rògo Tedescu Freudenfeuer, Brand.

fochilàda , nf: foghilada Definitzione muntone de malesa posta a dh’abbruxare, abbruxandho; su singiale chi abbarrat de terra abbruxada inue dhue ant abbruxau muntone mannu de cosa; unu tanti de cosa, meda, betada in su fogu a còere Sinònimos e contràrios fadhixada, fagalloni, fogara, foghidoni, foghilalzu / foxinada Frases a lucore de fochiladas si moghent sas umbras impressias ◊ contamus unu contu arrostíndhennos fava a fochilada (G.A.Solinas)◊ at fatu una foghilada e at brusiadu cosa de imbarratzos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu feu de bois Ingresu bonfire Ispagnolu hoguera, fogata Italianu falò Tedescu Feuer.

intupài, intupàre , vrb Definitzione cuare in mesu de is tupas, o fintzes cuare bastat chi siat; prènnere su logu de tupas, de matas Sinònimos e contràrios abbuare, acuae, ammagare, apatai, atanai, atrabentare, imbusare, impertusare, intanae, intuzare / atupare, imbuschire, intupire Frases cussu s'intupaiat a su primu pispisu de sos passos ◊ su pilloni cantat intupau in sa cresuri ◊ sas aes s'ispérrumant intupèndhesi in sos pustialvos ◊ s'intupat in sa traja su puzone ◊ ses sempri intupendimí totu, che is topis! ◊ babbu si est intupadu intro de domo Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cacher dans un bois, cacher Ingresu to hide in a wood, to afforest Ispagnolu emboscar Italianu imboscare Tedescu im Wald verbergen.

landàri, landàriu , nm: landhare 1 Definitzione logu de landhe, padente de crecos o ílighes chi dhue faet su landhe Sinònimos e contràrios elichetu Frases su bandhidore dat sa voche chi su landhare est apertu ◊ is procus pascint in su landàriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chênaie, bois de chênes verts Ingresu ilex grove (oak) Ispagnolu montanera, bellotero Italianu quercéto, leccéto Tedescu Eichenwald.

latítera , nf: letítera, letzítera, litítera Definitzione pisu de coloru, giponi de sordau, genia de erba chi faet a cambu longu longu, bona meda po bestiàmene Sinònimos e contràrios lepurisposu 1 Terminologia iscientìfica rba, Lathyrus sylvestris, L. clymenus Ètimu ltn. latirida, lacterida Tradutziones Frantzesu gesse de bois Ingresu chickling Ispagnolu alverja Italianu cicérchia selvàtica, èrba gallétta Tedescu Waldplatterbse.

línna , nf Definitzione s'intessidura errica de carbóniu de su matedu, mescamente sa parte prus tostada chi format arraighinas, truncu e naes, impreada siat coment'e materiale a fàere fortza, aguantare cosa, po fàere òperas, trastos (linna de òpera) e siat po fàere fogu (linna de abbruxare); si narat fintzes po àrbure, mata / min. linnighedha (fintzas l. metzana, mala); linna froria = tachedhada po bellesa Sinònimos e contràrios linnàmine / mateda Maneras de nàrrere csn: l. fine, russa, frisca, birde, sica, noa, begra, iscratzadita, lenta o corriata, tosta, modhe, istochina, sana, mantzada, prudigada; l. palassolina = linna de logos umbrinos, prus mala a tènnere, faghet fumu; l. de scomu = ischimadura, is nais prus finis; l. de trunca = cambas russas, linna a cannone, ma no truncu; sa l. intrat in tènnere = alluit, pigat fogu; èssere, èssereche in l. o andhare a l. = èssiri fendi, seghendi o corbendi l., andai a segai o corbai e portai linna; fàghere l. = segare linna dae sas àrbures amminudèndhela de pòdere andhare bene a la ghirare e a l'impreare in su fogu; bogare l. = nadu de s'àrbure, fàghere rampos noàdiles, nadu de linna segada posta in carchi logu, batire o bogarendhela a fora, nadu de l. russa a cannone o a truncu, isperrare, fàghere a ascra; l. de còghere = linna addata po còiri su pani in su forru, ni tropu fini e ni tropu grussa, a nais; l. de òpera = linna bona chi no si tzacat, chi durat meda, chi abarrat bella, imperada pruscatotu a fai trastus (es. l. de nuxi); mastru o maistu de l. = fusteri, chi trabballat sa linna; linnu malu = costi, olàdighe; secàresi de l. bona, in l. bona = èssere de carena forte, durare a betzu mannu; èssere sicu che l. = marriu meda (nau de genti); assutu che l. = (nau de cosas de papai) portai pagu àcua, pagu suci; fàghere l. in s'àrbure ruta = aprofitai de su mali de ccn; zenias de linnas, erbas o matighedhas: l. de santu Perdu = erba de prugas (Thymelaea tartonraira), l. o nuxi furistera (Ailanthus glandulosa, Melia azederach), l. sapunaria (Saponaria officinalis) Frases sa linna pro no si tarulare cheret segada in sa luna sua ◊ sa linna frisca in su fogu iscupetat ◊ su monte unu tempus fit alburadu e prenu de linna ◊ linna mala, custa: si faghet niedha, ma foras a intrare in tènnere! 2. toca, immoi donamí a bufai ca portu sa buca e su gúturu sicaus che sa linna! 3. sos duos zòvanos si secabant de linna bona e no fit una note de abra chi lis poniat pagura Sambenados e Provèrbios smb: (De)linna / prb: pinta sa linna e màndhala in Sardinna ◊ a linna sana no intrat bremi ◊ in s'àlvure rutu totus bi faghent linna Ètimu ltn. ligna Tradutziones Frantzesu bois Ingresu wood Ispagnolu madera, leña (fogu) Italianu légno, légna Tedescu Holz.

linnàmene, linnàmine, linnàmini , nm Definitzione prus che àteru linna de òpera, segada a misura ma de sighire a trebballare in fine (tàulas, bigas, currentes, murales e àteru), comente dha manígiant is maistos de linna, is maistos de muru e àteros / l. sicau, nuosu, sentza de corria = irmurtidu e sicu, chi zughet nodos, chi est modhe e no isascruzat Frases custu linnàmini est arnau ◊ su mastru de linna cheret linnàmine a triballare Ètimu ltn. lignamen Tradutziones Frantzesu bois Ingresu timber Ispagnolu maderamen Italianu legname Tedescu Nutzholz.

líta , nf, nm: litu 1, litzu 1 Definitzione logu de linna meda, de tupas e matas Sinònimos e contràrios crachi, linnari, mateda, padente, tuparzu, tupedu Maneras de nàrrere csn: litu pedrosu = padente de àteras eras geológicas furriadu a pedra; una lita de ruo, de letítera = donnaghe de rú, unu ruarzu, unu logu totu carrarzadu de letítera Frases forsis sonniaias chelu craru, càntigos, frinas tébias e litos già fozidos (M.S.Cocco)◊ disdiciada, cun dolore torresit a su litu atupadu ue pechesit tzega de amore ◊ sos litos sunt a carvone, cun totu custos fogos Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu bois épais Ingresu thick forest Ispagnolu bosque espeso Italianu bòsco fitto Tedescu dichter Wald.

murriòne , nm Definitzione bruncu de linna, mescamente unu crispione; sa punta de s'iscala de su carru Sinònimos e contràrios arrasolu, barasone, ghirrisone, raspisone, tupisone Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rejet, rejeton, brindille, petit bois, ronce Ingresu knotty branch Ispagnolu tocón Italianu brónco Tedescu Klotz.

padènte, padènti , nm: patente, podenti, potente Definitzione logu totu matas mannas e medas, cracas, pruschetotu nau de is chi creschent a solas e pruschetotu candho is matas funt ílighes / sóriche de p. = sorigàrgia; p. de ceréxias, de arrú = donnaghe de cariasas, de rú Sinònimos e contràrios catza 1, tràbine Frases fit unu monte bestiu de unu padente d'éliches ◊ est unu padente de chercos ◊ iscapat a fuiri coment'e unu lampu, fuit de su campu a mesu su padenti! (E.Pintor Sírigu)◊ in su monte bi at unu potente de éliches ◊ sa própia linna de monti abbruxat su podenti ◊ cussu castedhu si aghetat in mesu de unu padenti cracu Terminologia iscientìfica slg Ètimu ltn. patente(m) Tradutziones Frantzesu bois, fôret Ingresu wood Ispagnolu bosque, selva Italianu bòsco, forèsta, sélva Tedescu Wald.

pirédhu 1 , nm Definitzione genia de crau fatu de linna; in calecunu logu est fintzes s'ingurtidórgiu Sinònimos e contràrios giau, obbibi, pilu 1, pirodhu / agaju, àngua, gagaju, gragaristu, saxinedhu Frases sa crabiga no si ndh'essit dae s'iscala ca a s'ala prus fine zughet unu piredhu a la muntènnere Sambenados e Provèrbios smb: Pireddu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cheville de bois Ingresu wooden pin Ispagnolu clavija, espiga Italianu cavìcchio, chiòdo di légno, piuolino Tedescu Holzpflock, Holznagel.

scabéciu , nm: iscabece* 1, scabetzu, scambéciu Definitzione genia de mata americana chi faet linna tostada, de òpera, bona fintzes a tínghere in colore de binu Sinònimos e contràrios brasile 1 Frases sa mata de s'arenara bogat frori 'e scabéciu… mamma est arrennegara ca babbu est tropu béciu! Terminologia iscientìfica mt, Haematoxylum campechianum Tradutziones Frantzesu campêche, bois de campêche Ingresu logwood Ispagnolu palo de campeche Italianu campéccio Tedescu Blaubaum.