Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cràchi , nm: cràchibi, cràchili, cràchini, cràchiri Definitzione matedu bàsciu e cracu, tibbiu, logu prenu de linna a cracu, prus che àteru de tupas ma fintzes de matas mannas Sinònimos e contràrios bedutzu, cascaràgliu, crachiredhu, craxili, frascarzu, lita, mateda, màtula 1, molalzu, stovina, tèpere 1, tuparzu, tupedu / cdh. tziresa Maneras de nàrrere csn: lassai a unu in campu e in c. = lassare a unu solu, totinduna, a si arranzare, lassare cun trinta e cun baranta, itl. piantare in asso; èssiri totu in campu e in c. = èssere abbertu in campu, totu in abbertu Frases funt cràchiris mannus cun cerbus, murvonis e sirbonis ◊ seu passau in rocas liscinosas e cràchinis de tiria (A.Casula)◊ depeus andai a cussu crachixedhu a dhu scampiai Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maquis, bois Ingresu ground with branches Ispagnolu hojarasca, espesura Italianu frasconàia Tedescu Gezweig.

màcra , nf: maga, màgia, magra, maja, marca, marga, maxa Definitzione matedu bàsciu cun cambos e naes medas chi essint totus impare, a bisura tundha; fintzes marcu de diferente colore de cosa bruta, de pistadura; curpa, mància de atzione mala / una marca de sàmmene, una magra de ozu Sinònimos e contràrios busa 1, màcia 2, mata, maúgia, moa 1, molarxa, tupa, tupili / màcia Frases mérula ladra chi brincas lizera intro maja de chessa, ue ses? ◊ a unu malevadadu a tardighinu l'at feridu in sa maja unu silvone ◊ bi at una màgia de rú 2. at comintzadu a li essire in totu sa carena magras rujas che bràsia ◊ portat una balígia a margas a margas, de unu birdi iscoloriu 3. Tue mi as puliu dae cada macra de pecadu! Ètimu ltn. mac(u)la Tradutziones Frantzesu maquis Ingresu stain, bush Ispagnolu espesura, mancha Italianu màcchia, cespùglio Tedescu Buschwald, Busch.

stovína , nf: istruvina*, struvina Definitzione padenei de matighedhas, de tupas; logu de malesa, de struvu Sinònimos e contràrios bedutzu, crachi, strovilla Frases fiat terra de struvina, sicorrada chi no torràt a contu a dha trabballai ◊ montis e struvinas e frúminis ◊ andant lassendi arrogus de pedhi in dogna struvina ◊ est unu logu de terras arestis, stovina de mudregu, pramma, gureu, cadilloni Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu lande, maquis Ingresu moor Ispagnolu páramo, monte, espesura Italianu landa, boscàglia Tedescu Heide, Gehölz.

tipidúra , nf Definitzione su tipiri, su èssere carcu de sa cosa, a meda in pagu tretu Sinònimos e contràrios calchesa | ctr. laschia, lascura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épaisseur Ingresu thickness Ispagnolu espesura Italianu foltézza Tedescu Dichtigkeit.

tràgia , nf: traja 1 Definitzione busa o tupa manna de orruo, tetione e cosas deasi Sinònimos e contràrios macra, trajone, tupa Frases inghiriendhe tràgias e funtanas che dei bolta subra de tres bagianas samunendhe in su riu ◊ unu russignolu fit cantendhe intro de una traja de tetinosu ◊ s'utirighinu fit ispinosu e intretzidu cun trajas ◊ che mariani ndhe essesi dae sas trajas ◊ s'intupat in sa traja su puzone Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grand maquis Ingresu brushland Ispagnolu espesura Italianu macchióne Tedescu Wald.

«« Torra a chircare