Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

branculimbèsse , avb Definition a b. = a mercas in subra, a palas a terra: ctr. a mata a terra, a buca a terra / corcare, rúere a b. Sentences sos bratos de sos àrbores pariant bortàndhesi a branculimbesse de su gàrrigu de su nibe Etymon srd. Translations French sur le dos English supine Spanish decúbito supino Italian supino German rücklings.

goròpa , nf, nm: cropa 1, gropa, gropas, gropos Definition is cúmburos de unos cantu animales, ue faet a cicire puru a cuadhu, ma chi arresurtat apalas de sa sedha Synonyms e antonyms goropera Idioms csn: portai a unu a cuadhu a gropas, de gropos = a gropera; gropi bóinu = nadu de cadhu, chi in gropas est fatu che a sos boes Sentences a cheres sètzere in de gropos? ◊ est a gropas de cuadhu ◊ cust'àinu no bàliat gropas ◊ sas criaturas nche las sedent a goropa ◊ ti leo a goropa mea Scientific Terminology crn Etymon itl. Translations French croupe, dos English rump Spanish grupa Italian gròppa, groppóne German Kruppe, Kreuz.

ischína , nf: schina Definition sa parte de apalas in sa carena, in mesu in mesu; sa filera de ossos (33 o 34, serra de i.) chi andhat de su gatzile a su frustale de sa coa, totu coment'e a nodos o lórigas subràbari e tentos apare de pòdere agguantare totu sa carena (mescamente in su cristianu, ca camminat prantau, in posidura verticale) e fàere giogu de si pòdere incrubare a dónnia bandha, cun d-unu pígiu de ossu modhe in mesu tra nodu e àteru, totu istampaos a bisura de lórigas a tales de formare unu cundhutu ue passat su meudhu; foedhandho de logu, in monte longu o puntas de montes, su tretu prus in artu, longu, a bisura de ischina de animale o serra / ischineta = is ossos de s'ischina de su pische Idioms csn: zúchere i. = èssere forte; ischina de cabertura o schinali = su tretu prus in artu, totu de longu, de una carbertura a duas abbas Sentences supenti e pesadindhe de ischina, comente faghias unu tempus! ◊ àteras bortas fipo ómine de ischina forte e sanu ◊ chirca tribàgliu, mandrone: si giughes bidru in s'ischina ingruxadila a furcone! 2. inoghe badhes, rios e marinas sunt sidhados ispartos in sa zona chi a cabita lis faghent corona serras rujastras, buscosas ischinas Scientific Terminology crn, slg Etymon grm. skina Translations French dos, colonne vertébrale English backbone Spanish espalda, columna vertebral Italian schièna, colónna vertebrale German Rücken, Wirbelsäule.

mocílla , nf: mucíglia, mucíllia, muncíglia, muncilla, murcíglia, muscíglia, muscilla, mutzíglia Definition ispétzia de zainedhu, istrégiu de pedhe (ma prus che àteru de lana téssia, de furesu) chi si ponet apalas bestia in codhos (cun is corrias o tirellas) po pigare arrecatu a sartu; busciaca manna, larga, acapiada in chintzu ananti, chi portant is féminas po arregòllere olia Synonyms e antonyms panatiera, tasca, taschedha Sentences andendi a sartu, portàt sa marra a codhu e sa muncíglia in pabas ◊ torrant a sa famíllia allirga, ispedhiosa, cun libba e mesa de cosa in fundu a sa mucíllia (L.Cocco)◊ ci seus essius a cambaradas cun d-una muscilla de pani 2. mamma in d-unu sinnu est a mutzíglia piena acogliendhe olia suta de s'àrbure Etymon ctl. motxilla Translations French musette, sac à dos English haversack Spanish mochila Italian tascapane, zàino German Schäfertasche, Rucksack.

palamída, palamíra , nf Definition genia de pische mannu, longu agiummai de metro, chi faet meda in su Mediterràniu: de bisura assimbígiat a su písaru o cavàglia Scientific Terminology psc, sarda sarda Etymon ctl. palamida Translations French bonite à dos rayé, pélamide English atlantic bonito Spanish bonito Italian palàmia German Pelamide, atlantischer Bonito.

tólu , nm, agt: tou 1 Definition sa parte grussa de una ferramenta po segare, s'àtera bandha de s'atza / abbarrare tolu = abarrai istrantaxu Synonyms e antonyms saldiscu | ctr. assa 1 Sentences in bidha no si nat "tolu" s'óciu de sa istrale ma namus "intolau" pro nàrrere "mortu"◊ su tolu de sa bistrale, de s'aschiolu, de su leputzedhu, de sa càvana ◊ dh'ant iscutu a tolu de segure 2. cussa picioca mi parit ca portat atza… e tou! Surnames and Proverbs smb: Tolu Etymon ltn. tolus Translations French dos English spine Spanish recazo Italian còstola (parte oppósta al tàglio) German Rücken.