insaurràre , vrb: issaurrare Definition isciúndhere de saurra (orrosu), pònnere saurra, isciúndhere cun sa saurra Synonyms e antonyms allentorire, issaghinare Sentences custu manzanu chito mi so totu issaurradu colendhe in mesu s'erba Translations French mouiller de rosée English growing of dew Spanish rociar Italian formarsi della guazza, bagnare di guazza German Taubildung.

intentiedhàre , vrb: intintiedhare, intitibedhare, intitiedhare, intzintziedhare, intzitzivedhare Definition pònnere, frigare o picigare tzintziedhu (es. in cara, a carrasegare, a giogu), imbrutare de tzintziedhu Synonyms e antonyms ammascarai, imberdonare, infodhinai, tintiedhare Sentences su fumu de su fogu intitiedhat s'isterzu 2. si divertiat a machine bidendhe sa zente intintiedhada ◊ est totu intitiedhada chi paret essida dae fraile! Etymon srd. Translations French noircir de suie English to soil with soot Spanish tiznar Italian sporcare di fulìggine German mit Ruß beschmutzen.

interinàda , nf: intirinada, intrinada Definition s'ora chi s'aera est immurrinandho, cambiandho colore, siat su merie addaghi iscurigat e siat candho est faendho die su mengianu chitzo Synonyms e antonyms inchinadorzu, inclinada, ingalu, interighinada, interighinadorzu, intríchinu, irmurinada, iscuricada, iscurigadolzu, murriadrosu / cdh. antrinata, intrinata | ctr. abbréschida, scampiadórgiu, spanigadroxu Sentences dogni die a s'alvèschere tiu Zanu bessit e torrat sempre a s'intrinada (S.Casu)◊ a dies istat finas a s'intrinada cantendhe ◊ a s'interinada calant sas umbras 2. a s'intrinada de custu manzanu ap'ojadu in carrera una tziedha Scientific Terminology sdi Etymon srd. Translations French crépuscule, coucher de soleil English dusk Spanish crepúsculo Italian crepùscolo, tramónto German Dämmerung, Sonnenuntergang.

intingiadúra , nf Definition su s'intingiare, su dannu de sa tíngia Etymon srd. Translations French action de prendre la teigne English tinea damage Spanish el coger la tiña Italian intignatura German Mottenfraß, Mottenloch.

intonicài , vrb: intunicai, intunicare, intunigare Definition impalitare, betare e firmare bene s’impastu a unu muru po dhu finire e fàere lisu; passare o frigare sa tinta a is muros finios Synonyms e antonyms albiare, arrabbussai, arraspagliai, impalitai, impilatzare, incalchinare, incroxai, ingrostare, innalvinare, irrustigare, ischedrare / illatare, imbarchinai 2. intunicandhe cochinas e salas chin tintas noas bellas chi parent telas bestis sas domos de pompas e galas e tue puru intunicau irghelas! Etymon itl. Translations French crépir, enduire de plâtre, enduire de ciment English to plaster Spanish enlucir, encalar Italian intonacare German verputzen.

intríchinu , nm: intríghinu Definition s'ora chi cumènciat a iscurigare / a s'intríghinu = a s'irmurinada, a s'acabbu Synonyms e antonyms inchinadorzu, inclinada, interighinada, interinada, irmurinada, iscurigadolzu, iscurigantina, murriadrosu | ctr. abbréschida Sentences solu a tardu, a s'ora de s'intríchinu, su pitzinnu tzedet ca famiu, istracu e sonniu, est s'ora zusta pro ghirare ◊ atacabant a traballare illucheschendhe e acabbabant a s'intríghinu Scientific Terminology sdi Etymon srd. Translations French coucher de soleil, noircir English sunset, dusk Spanish atardecer Italian tramónto, imbrunire German Sonnenuntergang, Dämmerung.

intrullaméntu , nm Definition su intrullai, su fàere o essire bulugiau Synonyms e antonyms abbaunzamentu 2. immoi, cun cuss'intrullamentu arrexinau in fundu de sa cusciéntzia, si càstiat a ingíriu, pérdia (I.Lecca) Etymon srd. Translations French action de troubler English muddiness Spanish enturbiamiento Italian intorbidiménto German Trübung.

intucaràre , vrb: intucherare, intzucorare, intzucurai Definition indrucare cun su tzúcuru, pònnere o betare tzúcuru Synonyms e antonyms tucarare Sentences fit bella cudha càriga totu intucherada! ◊ cussos sunt ninnadores intucherados cun fele! Translations French saupoudrer de sucre, sucrer English to sugar Spanish azucarar Italian inzuccherare German zuckern.

intumbàre , vrb: intzumbare, itzumbare Definition tzumbare, iscúdere a tzumbadas comente faent crabas e brebès chi s'iscudent cun sa conca s'una cun s'àtera Synonyms e antonyms atricuai, atumbae, istumbai 2. sos assessores s'intzumbant che muvras Etymon srd. Translations French donner des coups de cornes, heurter English to butt Spanish cornear Italian cozzare German mit den Hörnern stoßen.

intúndhu , avb, prep: intunnu Definition a i. = a ingíriu; essire, andhare a s'intundha = chentza si pònnere bestimenta de subra (es. issallu, capoto) o learesila chentza si la bestire Sentences dat un'ojada a intundhu ◊ mi giro a intunnu pro bídere inumbe so 2. sas umbras de sa note abbassant pintanne istranas formas a intunnu de sas tupas, de sas pretas e de cussa muntagna minetzosa ◊ at fatu inghiriare sa tràbila a intundhu de sa créjia pro sa beneiscione Etymon srd. Translations French autour de English around Spanish alrededor Italian attórno German umher, um.

ipianitàda , nf Definition passada de prana Synonyms e antonyms apraniada Etymon srd. Translations French coup de rabot English planing Spanish cepilladura Italian piallata German Abhobeln.

irbentiadúra , nf Definition su irbentiare, pérdia de fortza, de fragu, de àrculu Etymon srd. Translations French action de s'évaporer English evaporation Spanish disipación, desvanecimiento Italian svaporaménto German Verdunstung.

irbiaridúra , nf Definition su irbiarire, pérdia de colore, iscoloridura Synonyms e antonyms ilbiadida, ticadura Etymon srd. Translations French action de se décolorer, de ternir English fadeness Spanish descoloramiento Italian sbiaditèzza German Abfärbung.

irbrenugàda , nf: irbrinucada, isbenujada Definition cropu de benugu Synonyms e antonyms ilgrenucata Sentences si l'at cotadu suta e leadu a irbrenugadas ◊ peta de anzone arrustu… manigade, no sunt mancu irbrenugadas, no! Etymon srd. Translations French coup de genou English blow with the knee Spanish rodillazo Italian ginocchiata German Kniestoß.

irbruinàda , nf: isproinada Definition su irbruinare, su limpiare su pruine / giare un'isproinada a ccn. = fàghere meda menzus o prus de isse, lassàreli su bruine coment'e binchíndhelu currindhe Synonyms e antonyms ispiugherada / ttrs. ipiubarada | ctr. impiubarada Etymon srd. Translations French coup de chiffon English to dust Spanish desempolvadura Italian spolverata German Abstauben.

irfoetàda , nf: irvoetada, isfoetada, isfuetada Definition cropu de foete; tzàcurru chi faet su foete iscudendho Synonyms e antonyms aciotada, afuetada, iscorriada, iscuitzada / iscóchidu / cdh. sfuitata Sentences at coitadu a ch'essire càdriu a s'irfoetada! ◊ no apo bidu nudha, ma s'intendhiant sas irfoetadas ◊ che un'isfoetada iscuta a carres nudas e a s'iscunfidada mi as pienu su coro de assuconu 2. sas irfoetadas de s'abba, mulinada dae sa tramuntana, lis marmurabat sa carena Etymon srd. Translations French coup de cravache, coup de fouet English lash Spanish latigazo Italian scudisciata, sferzata German Peitschenhieb.

irforticàre , vrb: irfurticare Definition bogare o istacare su ortigu de is matas de su suérgiu (de su truncu) Synonyms e antonyms idortigari, isgurticiare Etymon srd. Translations French détacher de l'arbre le liège English to remove cork Spanish descorchar Italian disugherare German entkorken.

irfrebbàre , vrb Definition essire sa frebba, passare sa callentura Synonyms e antonyms isfrebbire Etymon srd. Translations French ne plus avoir de la fièvre English to bring s.o.'s temperature down Spanish bajar la fiebre Italian sfebbrare German fieberfrei werden.

irgàbbu , nm: isgabbu Definition genia de marchighedhu, fossitedhu, chi si faet a is bardúfolas cun calecuna punta; genia de fossitedhu chi in sa pedhe abbarrat de sa fruschedha de sa pigota, marcu, singiale de unu male, de dannu Synonyms e antonyms iscabbu / ciarolu, cocone 1, fítulu, majodha, pizolu 1 / cdh. smarroculata 3. oje est morta Zigliana: cantu ne dat irgabbu!… Translations French cicatrice de pustule de la variole English variolous pustule scar Spanish picadura de viruela Italian cicatrice da pùstola vaiolósa German Pockenausschlag.

irgàrgu , nm Definition su irgargare; tzérriu mannu, boghe arta; su cantare de is pigiones, una manera de cantare Synonyms e antonyms boche, grida, ingargu, istrígulu / gorgheu Sentences fit a irgargos de cuntentesa ◊ sas crapas ghirandhe a cubile cumintzabant a miliare e sos crapitos cumintzabant a irgargos sichios, pro sa gana ◊ s'intendhiant sos irgargos de sos festaresos 2. cussu est un'irgargu de pica Translations French action de s'égosiller, roulade, ramage English shouting oneself hoarse, trill Spanish chillido, gorjeo Italian sgolaménto, gorghéggio German Geschrei, Triller.

«« Search again