vetàre , vrb: betae Synonyms e antonyms ghetai*, grunare Sentences mi tia èssere vetadu a m'infriscare, tantu bi aiat aldore ilmodidu ◊ poniant is arrebbúlius in s'impastera, dhis vetànt sali, píbiri, nuxi muscà, binu biancu, allu trisinau, una tassa de sàmbini e axedu e ammescurànt.
vète , nm: bete 2 Definition orrugu de linna longu / àere cada malu v. = àere dónnia vítziu Synonyms e antonyms palanchinu, prapali.
veterinàju , nm: veterinàriu,
vetorinaju,
vitirinaju Definition
dutore de is animales
Sentences
su méigu si fit brighendhe cun su vetorinaju ca nachi cussu curaiat mulos che a isse etotu ◊ su crastamentu de is procus issu dhu faiat fàiri feti a su veterinaju ◊ lis fit morzendhe sa robba e deretu ant cramadu su veterinaju
Scientific Terminology
prf
Translations
French
vétérinaire
English
veterinarian
Spanish
veterinario
Italian
veterinàrio
German
Tierarzt.
veterinària , nf Definition s'isciéntzia chi istúdiat su contivígiu de is animales e is curas de is maladias insoro.
veterinàriu veterinàju
véti , avb: feti Definition foedhu chi faet pentzare a una possibbilidade o cosa sola Synonyms e antonyms betzi, ebbia, isceti*, segi 1.
vétia , nf: abbétia*, bétia Definition manera de fàere e de foedhare de sa persona unu pagu a dispetu, a crepu, cun annicu Synonyms e antonyms arrogantia, barrosia, campiania, repitida.
vetiàre , vrb: abbetiai* Definition su istare a vétias, a bétias, pigandhosidha, ofendhendhosi, faendho a malu chentza bòllere pònnere mente (nau de piciochedhu).
vetorinàju veterinàju
vetrína , nf: bedrina, fridina, vredina Definition apertura serrada a imbidru, in is butegas Synonyms e antonyms imbirdiera / cdh. vitrina.
vetuàza , nf: vituàglia Definition
frunimentu, próvistas de papare prus che àteru po un'esércitu / uhm, pagu vetuaza! = foedhandho de s'arresurtau de unu trebballu, pagu resa, pagu profetu
Synonyms e antonyms
ituàgia,
provista
Etymon
itl.
vettuaglia
Translations
French
vivres
English
provision
Spanish
vitualla,
víveres
Italian
vettovàglia
German
Verpflegung.
vetúra , nf: vitura Definition
prus che àteru, màchina pitica, personale, po viagiare
Sentences
sa guàrdia de sa cumona est marranu de vídere una vetura chi li achicat una contravintzione! ◊ sa mama iscarangiàt sa fentana in abetu de sa vetura chi ndi dha depiat pigai
Scientific Terminology
trps
Etymon
itl.
Translations
French
voiture
English
coach,
car
Spanish
coche
Italian
vettura
German
Wagen.
veturài , vrb Definition portare (gente) a vetura, ingòllere in màchina (a pagamentu).
vetústu , agt: badustu* Definition nau de gente, chi est intrau in tempus, béciu; de animale, brebè chi at angiau duos annos; de terra, chi dh'ant laorada s'annu innanti.
vetzèsa vecèsa
vetzódhu , agt Definition betzu, nau a disprétziu, a befa Etymon srd.
vetzòne , nm: becioni Definition béciu, ma prus che àteru nau unu pagu a befa Synonyms e antonyms cadrodhu.
vetzóntzu , agt: becióngiu Definition chi est unu pagu béciu Synonyms e antonyms becitedhu | ctr. giovunedhu Sentences est vetzontzu ma galu vene in càncaros Etymon srd.
vétzu véciu