A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

provèndha pravènda

proventzàle , agt Definition chi est de o pertocat a sa Proventza.

provérbiu , nm Definition genia de senténtzia, de lei o cumandhamentu chi sa gente ndhe at bogau de s'isperiéntzia de sa vida (generalizandho un'osservatzione chi credet sèmpere vàlida) e chi arregodat coment'e régula de cumportamentu e de sabiesa: est tantas bortas unu foedhare in cobertantza, curtzu e medas bortas fintzes mancante de calecuna parte de sa propositzione Synonyms e antonyms díciu, nomíngiu Etymon itl. Translations French proverbe English proverb Spanish refrán, proverbio Italian provèrbio German Sprichwort.

provérzu proégliu

proviànu probiànu

providéntzia , nf Definition su providire, su pentzare a calecuna cosa, mescamente chistione o dificurtade, faendho a manera de dha superare, de dha bínchere: si narat prus che àteru de s'interessamentu de Deus po unos cantu bisòngios de su cristianu.

providíre, providíri , vrb Definition pigare provedimentos.

próvidu , agt Definition nau de pegus fémina, chi est acanta a angiare Synonyms e antonyms gràidu, impedidu, prignu, próssimu.

provínas povínas

província , nf: províntzia Definition ispartzidura amministrativa de unu territóriu po unas cantu cumpeténtzias.

provinciàli , agt: provintziale Definition de o chi pertocat sa província.

províncu , agt Definition chi est deunudotu oguale a un'àteru / èssere p. de… = aguale a… Synonyms e antonyms lindepintu.

províntzia província

provintziàle provinciàli

provisóriu , agt Definition chi no est po sèmpere o cussu chi dhue depet èssere, ma po calecunu tempus, chi est prus sugetu a èssere cambiau.

provísta , nf Definition totugantu su chi podet serbire postu abbandha giustu ca podet serbire in calecunu tempus o necessidade: si narat prus che àteru de cosas de papare Synonyms e antonyms achipàgiu, recatu / cdh. pruista, ttrs. prubista Sentences ocannu cullies una bella provista de trídicu ◊ chin su porcu tenent sas provistas totu s'annu: lardu, sartitza, óssica ◊ sa frommiga carruzat ranu collindhe sa provista a sa tana ◊ e a ite ti comporaias totu custu? ndh'as fatu provista!◊ si trabagliaiant che àteras bortas, sas provistas tenimis a muntones! Translations French provision English supply Spanish provisión Italian provvista German Vorrat.

provístu , agt Definition chi portat o tenet su chi dhu serbit po ccn. abbisóngiu Synonyms e antonyms forniu, gàrrigu, pienu / cdh. pruistu.

provochéri , agt, nm Definition chi o chie istat cricandho, murigandho, faendho arrennegare e ofendhendho s'àteru po brigare Synonyms e antonyms atropegliadori, atzitzadori, derreri, insulladori, intzidiante, intzitziligheri, intzurtaroi, isciustigoneri, mintzidiarzu, ocasioneri, tzuntzulladore Scientific Terminology ntl. Etymon srd. Translations French casse-pieds English pest Spanish provocador Italian scocciatóre German lästig, Plagegeist.

provócu , nm Definition su atzitzare Synonyms e antonyms incídiu Etymon srd.

provòrtza , avb Synonyms e antonyms ammalaia, ammalaoja, ammaròglia.