A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

làndiri làndini

làndiri 1 làndha

landirínu , avb Definition a l. = (unu papare) chentza cundhimentu.

làndora , nf: làndura Definition in sa carena, una genia de arremu modhe o néula chi produet e sèberat (sumit, bogat) calecuna sustàntzia (es. salia, fele) de impreare po su funtzionamentu de s'organísimu etotu o de bogare a fora (es. sudore); dhue at logu chi narant làndura a sa ganga de su porcu cunfetada Synonyms e antonyms arràndula, giàngula, gràndhula*.

làndra , nf Definition dàresi sa l. = abantare Synonyms e antonyms abàntidu, bàntidu, làude Etymon srd.

landràre , vrb Definition giare sa landra Synonyms e antonyms abantai, alabai, alabantzai | ctr. ilzenzare, spretziai Sentences unu poetedhu si landraiat chi sas poesias suas fint bellas meda, ma… no reziant ritzas! Etymon srd.

landròne , agt, nm Definition chi costumat a si bantare, chi si credet prus de su chi est Synonyms e antonyms alabadori, banosu, bantaditu, bantageri, bragheri, landrosu, pageri, pagiosu, vantagiosu Scientific Terminology ntl Translations French vaniteux English fop (pish) Spanish fatuo, vanidoso Italian vanèsio German aufgeblasen, aufgeblasener Mensch.

landrósu , agt Definition chi costumat a bantare / peràulas landrosas = fuedhus de avàntidu Synonyms e antonyms alabantzeri, allisadori, landrone Scientific Terminology ntl. Etymon srd.

làndura làndora

lanèdha , nf Definition genia de pilighedhu curtzu e cracu chi creschet in su materiale orgànicu isciustu (est codrolinu microscópicu); cosa birde chi creschet in mesu de s'abba mescamente firma, coment'e napa de arangiolu tibba, craca Synonyms e antonyms afungori, annarbamentu, imbucore, morighinu, mucore, mugheru, nabra / napurru Sentences non cherzo andhare in ancas chi zucant, pro frimmore, sa lanedha! ◊ su muru est totu lanedha de s'abba ◊ a su frutuàriu guastu li ponet sa lanedha 2. in s'abbadorzu sa lanedha pariat tallaranu birde Etymon srd. Translations French moisissure English mildew Spanish moho Italian muffa German Schimmel.

lanedhàdu , agt Definition chi paret lana, chi est coment'e lana Sentences sa luna at comintzadu a si remonire a issegus de nues lanedhadas Etymon srd.

lanedhósu , agt Definition chi portat lanedha, narba, mucore Synonyms e antonyms ammucorau, annarbau, lanidu Etymon srd.

lànga , nf Definition tretu de trèmene chi ch'est calau, abbasciau Synonyms e antonyms isteremamentu, smuronamentu.

langàgnu , agt: longagnu Definition nau de parente, chi est de atesu Synonyms e antonyms larganu | ctr. costrintu Sentences est ammentendhe una neta longagna, mentovada pro bellesia e richesa.

langèsa , nf: lanzesa Definition su èssere làngios Synonyms e antonyms langiore, lanzia | ctr. grassesa, rassària, rassura Etymon srd.

langínu , agt: lanzinu Definition min. de làngiu, chi est unu pagu làngiu Synonyms e antonyms langióngiu, langitu, lanzotu, marridedhu Sentences su paralómine chi teniat bi lu aiant apitzigadu ca fut de petza bàscia e lanzinu.

langióngiu , agt Synonyms e antonyms langinu, langitu, marridedhu Etymon srd.

langiòre, langiòri , nm Definition su èssere làngios Synonyms e antonyms immarridura, lagnia, langesa, lanzicória, marritzoni / ttrs. lagnigura | ctr. grassesa, rassària, rassura Etymon srd. Translations French maigreur English thinness Spanish delgadez Italian magrézza German Hagerkeit.

langítu , agt Definition min. de làngiu Synonyms e antonyms langinu, langióngiu.

làngiu làgnu