atreviméntu , nm: atrivimentu Definition
ànimu meda, su tropu ànimu, genia de coràgiu de fàere calecuna cosa difícile o perigulosa, ue o candho dhue at de arriscare, de parare coràgiu
Synonyms e antonyms
àcia,
alidantza,
atrivinzu,
atríviu,
osadia
/
abbaldansa,
alidantza,
balia,
coragi,
iscòcoro
| ctr.
bregúngia,
covardia,
duritu
Sentences
su piciocu at fatu s'atrivimentu de torrare a su castedhu ◊ perdona s'atrivimentu chi mi leo de preguntare a tie ◊ pro atrivimentu, cussu est unu dimóniu! (Limbudu)◊ ses aconcadori e prenu de atrivimentus ◊ po sa língua ant fatu una lei sena de atrevimentu perunu!
Etymon
ctl., spn.
atreviment, atrevimiento
Translations
French
hardiesse
English
boldness
Spanish
atrevimiento
Italian
ardiménto,
intrepidézza
German
Wagemut.
atrevíre, atrevíri , vrb: atrivire,
atriviri Definition
tènnere su coràgiu, pigare s’alidantza de fàere ccn. cosa difícile, cun arriscu; betare is manos apitzu po iscúdere, fàere gherra a unu
Synonyms e antonyms
acèrriri,
afrontí,
aprontai 1,
arriscai,
infíere,
isprontiri,
tramesare
| ctr.
timire
Sentences
a custa averténtzia mi atrivu ca gei iscís chi tengu sustàntzia ◊ no ti atrivas a tocare cussa criadura ca mi ponzo in mesu deo! ◊ su margiani si est atreviu candu in is brebeis mancaiant su meri e is canis! ◊ po s’arrespetu chi teniat a su meri, Barore no si fut atriviu a dhi nai ca no
2.
unu pópulu s'at a atriviri a un'àteru pópulu, unu regnu contras de un'àteru ◊ si fuant atrivius contras de issu, dh'iant bogau a foras ◊ ant a benni in mesu de bosatrus e s'ant a atriviri coment'e canis
Etymon
ctl.
atrevir-se
Translations
French
oser
English
to dare
Spanish
atreverse
Italian
osare,
azzardarsi
German
wagen,
sich erkühnen.
atrevíu , pps, agt, nm: atribiu,
atrividu,
atrivitu 1,
atriviu Definition
tènnere su coràgiu, pigare s’alidantza de fàere ccn. cosa difícile, cun arriscu; betare is manos apitzu po iscúdere, fàere gherra a unu
Synonyms e antonyms
aconcaditu,
arriscadu,
assudu,
atrividitu,
atzilosu,
prontudu,
isprontiu,
sfaciu,
tastilau
/
cdh. atriutu
| ctr.
cobardu,
timarosu,
timigiolu
2.
atrivida sa manu chi l'at tenta a s'iscarada, sa crabita chi mi che ant furadu! ◊ ómine, cun s'elétricu atrividu no sias: no lu toches si su filu est nudu o male bestidu! ◊ cancu capu de is prus atrivius fatuvatu itzerriàt a boxi manna "Saluto al duce!" e totus arrespundiant "A noi!"◊ isse fit su piús atrividu e su piús rebbestu, neunu aiat bastante atza pro lu cuntrastare (N.Falconi)
3.
fuant buchemelis iscundias de ous e atrivias de cabonischedhus pitius
Etymon
spn.
Translations
French
audacieux,
hardi
English
audacious
Spanish
atrevido
Italian
audace,
intrèpido
German
mutig.
àtri àtere
atribbàre , vrb Synonyms e antonyms isciúdere, colpare Sentences sa palita bi l'at atribbada a manimbesse ◊ no isco a ue atribbare sa conca…
atribbuiméntu , nm Definition su atribbuire Etymon srd.
atribbuíre, atribbuíri , vrb Definition arrennèscere a cumprèndhere, bènnere a ischire una cosa chi no s’est inténdhia bene, chi s’est inténdhia a arrogus e a mússius, leare cabu, leare oru de ccn. cosa chi no s’ischit; betare, giare o assignare calecuna cosa a unu a numenatis Synonyms e antonyms assabèschere, assaborire, assebeltare, bodhiri, cumprèndhere Sentences atribbuidu cosa as, ite est nendhe sa zente?
atribbulàdu , agt: tribbuladu Definition chi est in tribbulia Synonyms e antonyms afligidu, patidore, suferente Sentences no poto assussegare su coro atribbuladu.
atribída , nf: atrivia,
atrivida Definition
su si atrivire; fata de gente atrivia / fàghere s'a. = arriscai a fai cosa chi no si depit
Synonyms e antonyms
atrevimentu,
atribidura,
atriviscione,
tramesada
Sentences
fizu meu, ista sèmpere onestu: mai a nisciunus fetas atrivida!
2.
no ndhe fato de cussas atrividas! (Mura)
Etymon
srd.
Translations
French
hardiesse
English
brave deed
Spanish
atrevimiento
Italian
atto di audàcia,
di sfrontatézza
German
Kühnheit.
atribidúra , nf Definition
su coràgiu, sa capacidade de si atrivire a fàere calecuna cosa
Synonyms e antonyms
àcia,
alidantza,
atrevimentu,
pronti
Etymon
srd.
Translations
French
hardiesse
English
audacity
Spanish
atrevimiento
Italian
audàcia
German
Mut.
atribuntzíre , vrb Definition
fàere totu a tzirbisas
Synonyms e antonyms
acarrongiai,
afrascillonai,
aggrunciare,
apigiare,
arruntzai,
atavellai,
frongire,
granculai,
ingrincipire
| ctr.
istirai
Etymon
srd.
Translations
French
plier,
chiffonner
English
to crumple
Spanish
arrugar,
chafar
Italian
piegare,
gualcire
German
falten,
zerknittern.
atrichiatríchia , avb: tilchiatílchia Synonyms e antonyms atriciatrícia, batíssia, cobagoba, conacona, tiritiri Sentences pro curpa sua so sempre atrichiatríchia de làmbrigas! Etymon srd.
atrichinzàdu , pps, agt Definition de atrichinzare; chi est totu atzirbisonau, nau prus che àteru de orrobba Synonyms e antonyms afrangillonau, fronziu, aprighizonadu, atripuntzidu 2. su pinzellu meu est totu atrichinzadu ◊ cussa camixa ti la pràncio ca est tota atrighinzada ◊ zughet sas manos atrichinzadas dae sos annos e dae sos dolores.
atrichinzàre , vrb: atrichizare, atrighinzare, atrinchinzare, trichinzare Definition nau de orrobba o àteru deasi, atzirbisonare, fàere totu a pinnigas Synonyms e antonyms acarrongiai, afrascillonai, apigiare, frongire | ctr. istirai Sentences no paret piús cussu de deris, cun sa pedhe atrichinzada, male contzu e feu! Etymon srd.
atrichinzídu atirchinzídu
atrichinzonàre , vrb Synonyms e antonyms
acarrongiai,
afrangillonai,
aggrunciare,
apigiare,
arruntzai,
atavellai,
atribuntzire,
frongire,
granculai,
iscrafangiai
Etymon
srd.
Translations
French
flétrir,
rider,
chiffonner,
plisser
English
to shrivel
Spanish
arrugar,
chafar
Italian
raggrinzare
German
zerknittern.
atrichínzu , nm Definition bestimentu totu atzirbisonau Etymon srd.
atrichitài , vrb Definition fàere sonu coment'e de cosa acropandho, iscudendho a cosa tostada, o fintzes camminandho Sentences fadendu sa farra fait atrichitai su sedatzu ◊ su piciocu torrat a movi atrichitendu, preghendu e isperendu (G.Dessì).
atrichizàre atrichinzàre
atrichizonàdu , agt: trichizonadu Synonyms e antonyms afrangillonau, afrinzighidu, aprigadu, aprighizonadu, atripuntzidu, fronziu, trichinzadu | ctr. istiradu Sentences essimis de s'abba cun sa carre tota atrichizonada ca istaimis a modhe oras intreas (N.Fadda) Etymon srd.