atrapàre , vrb rfl Definition su si pònnere unu pagu abbasciaos, po no si fàere a bíere Synonyms e antonyms acuae, apatai, apostare, atacai 1, atracare Sentences si atrapat in daisegus de sas matas 2. che matzone atrapadu, a sa fidada s'anzone piús masedu ti che tenet.
atrapàre 1 , vrb Definition sodigare, giare a pitzu, betare manos a unu candho mancu si dhu ibertat Synonyms e antonyms atracae Etymon itl. attrappare.
atrapassài , vrb Definition passare in pitzu coment’e sartandho de una parte a s’àtera Synonyms e antonyms giampare, ruciare.
atrapàssu , nm: trapassu* Definition giaúngiu, de istare chentza papare nudha, chi durat de sa gióbia a su sàbudu de chida santa Scientific Terminology sntz.
atrapiàre , vrb Definition atapare, iscúdere una cosa a forte de abbarrare apicigada a ue ferit Synonyms e antonyms afraicare, afraighinare, arbiare Sentences a su muru chi si che atràpiet!
atrapidàre , vrb Definition
tocare, istare a su toca toca cun is manos
Synonyms e antonyms
ammanucai,
apalpuzare,
aparpidare,
aplopodhare
Sentences
su prídiru ne bogat sos botighedhos de s'ozusantu, che abbuzat su pódhighe mannu a intro e dhi sinnat sos chizos e sighit a atrapidare in cussos tretos
Etymon
srd.
Translations
French
palper
English
to pat
Spanish
manosear
Italian
palpeggiare
German
befühlen.
atràpidu , nm Definition
su istare tocandho, aprapudhandho / fàere a s'a. = (fintzas) fàghere a su proa proa chentza seguresa, a su chi ndh'essit ndh'essit, a s'apàrpidu, ma fintzas chentza mancu bisonzu de abbaidare
Synonyms e antonyms
ammanutzadura,
apalpadura,
apodhighinzu,
apupudhu
/
apàlpidu
Sentences
a tempos nostos custas cosas dhas faiaus a s'atràpidu sena nosi dhas imparare!
Etymon
srd.
Translations
French
tâtage
English
patting
Spanish
manoseo
Italian
palpeggiaménto
German
Befühlen.
atrapodhàre , vrb Definition istare a su toca toca cun is manos Synonyms e antonyms aparpidare, aplopodhare, atrapidare Etymon srd.
atrapuadhài, atrapuedhài , vrb Definition betare o cosire tzàpulos a unu bestimentu Synonyms e antonyms aciapuai, ammeditzare, apuntroxai, ataparatare, atrapulai, tzapugnire 2. poniant is mígias fintzas atrapuadhadas. Etymon srd.
atrapulài , vrb Definition cosire, atzapulare trastos bècios Synonyms e antonyms aciapuai, ammeditzare, apuntroxai, ataparatare, atrapuedhai, cosinzare, tzapugnire.
atrapungàre , vrb: trabungare* Definition cosire a sa bona, comente essit essit Synonyms e antonyms afioncai, apunghedhare, atrapulai Sentences atrapúngami sos caltzones, tue etotu!
atraputzàdu , agt Definition its (S'Ischíglia 8,94,232): atzapulau? acontzu a sa bona? Sentences su para est a sàndhalos atraputzados (P.A.Sanna Migone).
atrasatàdu , agt Definition chi est atrasetadu, chi istat male Synonyms e antonyms issiminziu, istrimuzidu, mabagrabiu, maltratu.
atrasetàre , vrb: atresetare Synonyms e antonyms
ammaticorgiare,
malatratai
Sentences
tropu, tropu bos ant atrasetadu custos deunzos a pantza piena!…
Translations
French
mortifier,
maltraiter
English
to mortify,
to maltreat
Spanish
mortificar,
maltratar
Italian
mortificare,
maltrattare
German
beschämen,
mißhandeln.
atrasétu , nm: trasetu Synonyms e antonyms
matratamentu
Translations
French
mauvais traitements
English
maltreatment
Spanish
mortificación
Italian
mortificazióne,
maltrattaménto
German
Beschämung,
Mißhandlung.
atrasinài , vrb Definition pigare a tragu in terra Synonyms e antonyms istrascinai, istrisignare, musinare, traginare*, trazare, trisinare.
atrassàdu , pps, agt: atrassau Definition de atrassare 1 2. si ti benint cun miras atrassadas, fúilos ca t'ingannant, colzu a tie!
atrassadúra , nf Definition su lassare o tirare a longas Synonyms e antonyms pellongu Etymon srd.
atrassài, atrassàre , vrb Definition
tirare a longas, lassare istare a un'àteru tempus
Synonyms e antonyms
cambare,
crastinare,
pellongare
Idioms
csn:
dépidos, contos atrassados, atrassaus = betzos, lassados chentza pagados, chentza fatos de meda; atrassaisí de dépidus = barriàresi de dépidos, pònnere dépidos a meda
Etymon
spn.
Translations
French
renvoyer,
différer
English
to play for time
Spanish
atrasar
Italian
differire,
temporeggiare
German
aufschieben,
zaudern.
atrassàre 1 atransàre