atalaminài , vrb Synonyms e antonyms alladamenae.
ataledàre , vrb Definition its, bodalire? Sentences semus frimmos chei sas rocas ataledadas dae sa lana de crastu (M.A.Seu Deiana).
atalentàre , vrb Definition abbarrare o ibertare prus de su tanti giustu Synonyms e antonyms atostonare, istentae Sentences mi so atalentadu.
ataleschí , cng Definition
a tales chi… = a manera chi…, a puntu chi…
Sentences
avisant sos fideles ataleschí acudant a crésia ◊ a tales chi viva friscu e sanu ◊ onora a su babbu e a sa mama a tales chi bivas tempus meda ◊ si un'istante iscultaias, a tales chi piús no ti ndhe bantes, ti proao in rejones apagantes
Translations
French
de sorte que,
afin que
English
so that
Spanish
para que
Italian
talchè,
affinchè
German
so daß,
damit.
ataliàda , nf: atzaliada Definition su bogare salia meda, salia in is corros de sa buca Synonyms e antonyms ataliatzu, saliatzu Sentences giughet s'ataliada che cane Etymon srd.
ataliàtzu , nm Synonyms e antonyms ataliada, saliatzu Sentences su cadhu giughiat s'ataliatzu in buca Etymon srd.
atalibbríu , nm: atilibbriu, cilibriu, tilibbriu* Definition genia de pigione mannu, papadore de petza (papat sórighes, tzilighetas, bobbois) Synonyms e antonyms arcidedhu, curreventu, futibbentu, serpedheri, spadheri Sentences s'atilibbriu si ch'est boladu Scientific Terminology pzn, falco tinnunculus.
atalighèlte , nf: atelighelta,
aterighelta,
atolighelta,
atilighelta,
atiligherta,
atulighelta Definition
genia de animaledhu, de diferentes colores e mannària, chi camminat tragandhosi cun sa bentre, ma portat bàtoro cambighedhas puru, una coa longhita: che a s’àtera arrasia, faet is oos
Synonyms e antonyms
agilestru,
alighelta,
angiuleta,
cabexeta,
caixedha,
cargileta,
colovredha,
coxueta,
gilestra,
lucesti,
satzagula,
talaerta,
tilicherta*,
tzorompis
Sentences
atilighelta atilighelta, mamma tua ch'est in festa, babbu tou est benindhe…◊ sa píbera si brullaiat de s’atelighelta ca no andhaiat comente a issa
Scientific Terminology
anar
Translations
French
lézard
English
lizard
Spanish
lagartija
Italian
lucèrtola
German
Eidechse.
ataligúghe , nm: aterigughe,
atiligugu,
telacucu* Definition
genia de pistilloni o ispogiadedhu; genia de tzintzigorru longu, chentza corgiolu
Synonyms e antonyms
alicucu 1,
satzaluga,
sosoga,
tzabagugu
Scientific Terminology
crp, calcides ocellatus tiligugu
Translations
French
gecko
English
gecko
Spanish
salamanquesa
Italian
gèco,
gòngilo
German
Mauergecko.
atalingòne , nm: aterignone,
atilingione,
atiriglione,
atolingione Definition
greme longu e grussu chi faet in terra
Synonyms e antonyms
aterringone,
atulíngia,
sitziringoni,
tilingione*,
tzilingu,
tzirinoni,
tzuluncone
Sentences
s'atilingione lu ponio a piscare ambidha a canna
Scientific Terminology
crp, hormogaster redii, h. pretiosa, allolobophora rosea, a. caliginosa
Translations
French
lombric
English
earthworm
Spanish
lombriz
Italian
lombrico
German
Regenwurm.
atallài , vrb Definition atumbare, ingòllere Sentences atesu de is binàrius po no s'atallai su trenu!
atallaría , nf Definition cosighedhas, cosas pitichedhas Synonyms e antonyms minudéntzia, piciualla Sentences is frocus de lana funt arréscius a is atallarias.
atallionài ataglionàre
atalzàre aciarxài
atalzínu , agt: atarginu,
atarzinu Definition
chi portat atzàrgiu, chi est che atzàrgiu / pedra atarzina = genia de pedra bianca tostada meda
Sentences
custu est ferru atarzinu
2.
zughet boghe atarzina, chi betat pore
Etymon
srd.
Translations
French
aciéré
English
steely
Spanish
acerado
Italian
acciaióso
German
verstählt.
atàlzu aciàrgiu
atamanàre , vrb Definition
fàere sa cosa a unu tamanu, de totunu andhare, parívile, totu oguale
Synonyms e antonyms
aperperare
Etymon
srd.
Translations
French
homogénéiser
English
to homogenize
Spanish
homogeneizar
Italian
omogeneizzare
German
homogenisieren.
atamanàu , pps, agt Definition
de atamanare; chi est de totunu andhare
Synonyms e antonyms
paramiche,
pèrpere,
tamagnu
Translations
French
uniforme,
homogène
English
homogeneus
Spanish
homogéneo,
uniforme
Italian
unifórme,
omogèneo
German
einheitlich,
homogen.
atamazàre , vrb Definition morigare su soru faendho su butiru; fàere tzàcurros e moida meda Synonyms e antonyms atacazare Etymon itl.lm tmagià.
atamàzidu, atamàzu atabàzu