A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

arroínu arroína

arròiri arròere

arròja arròa

arrojàda , nf Definition genia de ballu Synonyms e antonyms arrosciada Etymon srd.

arrojài , vrb Definition pònnere o betare a roja, imbrutare, prènnere de ludu Synonyms e antonyms ifúndhere, imbratare, strichidhai Sentences as cumbinau s'arrori e mi as totu arrojau! (E.Sanna) Etymon srd.

arróju arròa

arrolài, arrolàre , vrb: arruolare, rolai Definition pònnere o iscríere a ruolu; intrare in calecuna cumpangia de militares Synonyms e antonyms acartare 1 Translations French enrôler English to recruit Spanish enrolar Italian arruolare German einberufen.

arrolàriu , nm: arrullari, orrolari, rollàriu Definition una calidade de orruo: rosa de ladhérighe, de margiani, rosa canina o orrosa de gullari Synonyms e antonyms arrosabburda, badherinu, colostru 1, fusighitu, mimmieri, pibirillò, rosagadhina, rosagràbina, rugurbinu, tutussi Scientific Terminology mt, Rosa canina.

arròli arròali

arroliadòri , agt: arrolliarori Definition chi istat sèmpere in giru, a s’arrólia arrólia Synonyms e antonyms arringau, bandhuleri, curriolu 1, rundhajolu, rundhanu, rundhellu, tzincavesu, zirellu Sentences cussus funt bagamundus arrolliaroris Scientific Terminology ntl Etymon srd. Translations French flâneur English wanderer Spanish callejero Italian gironzolóne German Bummler.

arroliài, arroliàre arrogliài

arroliànti arrodiànti

arroliarrólia , avb: arrollarrolla Definition andai a. = istare a su zira zira, arroliendi, bagamundendi Etymon srd.

arróliu arrógliu

arrollài, arrollàre arrogliài

arrollarròlla arroliarrólia

arrolliàda , nf Definition su arrolliare Synonyms e antonyms inghíriu Sentences gei dh'apu fata s'arrolliada: seu andada a seti o otu logus me in sa bidha! Etymon srd. Translations French tour English round Spanish vuelta Italian giro German Rundgang.

arrolliài arrogliài

arrolliàna , nf: orrolliana, rogliana* Definition genia de lóriga lada chi si ponet intremesu de un’orroda e sa crae chi intrat in su fusu a manera de fàere giogu tra unu e àteru, o fintzes asuta de unu dadu po istrínghere méngius; a logos est fintzes una calidade de pane modhe fatu a bisura de orroda; giogu fatu cun d-un'élica de fàere girare a bentu Synonyms e antonyms treminedhu / furriajolu 2. de pani oi no mi ndi serbit, gei tengu cuss'arrolliana de ariseu 3. po fai s'arrolliana pigastis sa canna de su carilloni e po firmai s'élica ponestis un'ispina.

arrolliàre arrogliài