A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

apibiàre , vrb: apibinai, pibiare* Definition pigare a unu a pibios, coment'e tenendhondhe làstima Synonyms e antonyms achigulare, ammischinai, annischissai, arrosci, cascaviare, lastimai, memulare, pibincai, spibiai Translations French plaindre English to mourn, to pity Spanish compadecer Italian lamentare, commiserare German beklagen, bemitleiden.

apibidedhàre , vrb: apibiredhare Definition su si pònnere o istare coment'e cicios in carrones, abbasciaos Synonyms e antonyms abbibbirinai, abribidhai, apatai, aperperinare, apimpirinare.

apibinài apibiàre

apibionài , vrb Definition fàere a pibiones Synonyms e antonyms apupujonare 2. custu gorfu est totu apibionau ◊ lana apibionada Etymon srd.

apibiredhàre apibidedhàre

apibisinàu , agt Definition chi est totu a pibisias, a essiduras, fruschedhas in sa pedhe Sentences fiat unu piciochedhu totu apibisinau Etymon srd.

àpica , nf: àpoca Definition elencu de is pannos e de s'arredamentu de un'isposa; fintzes genia de iscritura coment'e arrecia o documentu Synonyms e antonyms arrecia 2. si no mi faghes s'àpoca no bi as a leare nudha! Etymon ctl., spn. àpoca.

apicadíllu , nm Definition apicàlliu, cosa chi unu si apicat in pitzu po bellesa Synonyms e antonyms apicàglia, pendéntili.

apicadòlza, apicadólzu, apicadórgiu , nf, nm: apicadorzu, apicadroxu Definition obbilu o palu po apicare cosa, css. cosa inue si dhue podet apicare (es. pértiga) Synonyms e antonyms impicadórgiu, obbibi, rocu Sentences àghina, mela e pira apo in s'apicadolza… Etymon srd. Translations French crochet, piton English hook Spanish percha, colgadero Italian appiccatóio German Haken.

apicadòrza , nf Definition àghina de apicare po dha chistire Synonyms e antonyms apesòrgia Etymon srd.

apicadórzu, apicadróxu apicadòlza

apicadúllas , nm Definition logu adatu, mobbiledhu po dhue apicare o chistire terudhas, turras.

apicadúra , nf Definition su apicare, su pònnere cosa apicada Etymon srd.

apicàglia, apicàgliu , nf, nm: apicalla, apicàlliu Definition cosa chi istat apicada, fintzes cosighedha de oro o prata de pònnere in dossu po bellesa Synonyms e antonyms apasibi, apendhuzu, apicarrone, pendhúliche, pubusone / apicognu, lallanu 2. a ndhe zughes de apicàllios, oritzinas e collanas!…◊ remonichelos totu cussos apicàllios, putzidha! Etymon srd. Translations French pendant, breloque English pendant Spanish colgante Italian pendàglio, cióndolo German Anhänger.

apicài , vrb: apicare, picai 2, apicari Definition pònnere cosa arréschia in calecunu logu, in calecuna punta o àteru (es. crau, puncione) a manera chi abbarret pendhendho in artu; artzare a pitzu de calecunu logu / apicai sonajolus a unu = bogàreli fogu, nàrrere in ziru cosas chi no sunt Synonyms e antonyms acadhai, apichedhai, apilicare, impicare | ctr. ispicai Sentences a pitzu de cuss'orroca no apo tentu ocasione de apicare ◊ commo sas coronas sunt apicandhedhas in sos muros ◊ in bellu logu as apicau is crais!… 2. unu belosu aiat mortu sa muzere e si fit apicadu isse puru 3. su serbidori ndi at pigau in sa bértula sa cosa chi furiat apicada ◊ bi aiat colves e canistedhas apicadas Etymon itl. appiccare Translations French accrocher English to hang Spanish colgar Italian appèndere German aufhängen.

apicajólu , nm Definition cosighedha de pònnere apicada prus che àteru po giogare Synonyms e antonyms abbrédhulu, apicàglia, giogu Sentences su bratzolu est infrochitau e portat un'apicajolu po istentai su pipiu Etymon srd.

apicajòni abbicajòni

apicàlla, apicàlliu apicàglia

apicallódhu , nm Definition pendhúliche, prus che àteru prendha de apicare in dossu po bellesa Synonyms e antonyms apicàglia.

apicamantéllu , nm Synonyms e antonyms portamantedhu.