Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

fracadúra , nf Sinònimos e contràrios móida, colpu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mouvement brusque Ingresu move (violent) Ispagnolu arrebato, golpe Italianu mòssa, moviménto violènto Tedescu Bewegung, Ruck.

frúschinu , nm, agt: fruscinu, frúscinu Definitzione genia de movimentu lestru e fintzes sa moidedha chi faet; chi si movet lestru lestru, chi si movet a tropu / istare o èssere a f. = sempre in movimentu, in giru, a su moe moe Sinònimos e contràrios fruschinamentu, sciamiada / bruscu, fruscu 1, fúliu Frases in circa de mi dromí, ascurtu is frúscinus chi nascint e morint in sa noti ◊ apu inténdiu su frúscinu de sa mata comenti s'est móviu unu pilloni ◊ unu frúscinu de seda de is cabitzas chi is undas lébias movint ◊ su bentu mi ndi portat su frúscinu de una mata 2. arratza de piciochedhu frúscinu, custu: no abarrat mai firmu! ◊ segundhu chin chie che fit dada che fit essida frúschina! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frétillement, glissement Ingresu wriggle Ispagnolu esguince Italianu guizzo Tedescu Schnellen, Ruck.

ghighinàda , nf Definitzione su ghighinare, su prugare; movimentu coment'e su chi si faet cun su chiliru prugandho Sinònimos e contràrios mobinada 2. li est andhau dae bandha de palas a supra pro li dare una bella ghighinada ◊ apo dau una ghighinada a Pepeu chi si nche ischidat isprasumau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu secousse Ingresu shake Ispagnolu sacudida Italianu scòssa Tedescu Ruck.

iscàviu , nm: scàviu Definitzione su iscaviare; genia de movimentu chi si faet cun sa conca (de animale po ifadu, de gente coment’e singiale de murrúngiu, disacórdiu), o cun su bratzu o àteru, fintzes cropu de sanna / sonai a i. = sonare pro fàghere ischidu, chentza critériu, bastat de fàghere intèndhere sa zente pro carchi avisu apretosu Sinònimos e contràrios iscàrtinu, pàliu / incorrada, sciamiada, sconchiada 2. non ti fúrries contras a mimi: assentadi, asseliadi, non ti pighet a iscàvios! (R.Sardella)◊ su cuadhu no si boliat pònnere a costau de pare cun is àteros, fut a iscàvios e a butígios pariat chi no teniat gana de cúrrere 3. ant sonau is campanas a iscàviu ca dhoi fut su fogu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saccade Ingresu click Ispagnolu salto Italianu scatto Tedescu Ruck.

ischinàda , nf Definitzione cropu de ischina, genia de móvia lestra Sinònimos e contràrios innadu, ischitzinada, sédhidu Frases iscúdere un'ischinada pro sere a cadhu ◊ s'àinu cun duas ischinadas sàrtiat concas de perda e prantones ◊ in pagas ischinadas ch'est pigadu a s'àrbure Tradutziones Frantzesu coup de reins, frétillement Ingresu blow with one's back Ispagnolu golpe de riñones, esguince Italianu schienata, guizzo Tedescu Rückenstoß, Ruck.

sachedhàda , nf Definitzione su sachedhare; móvia a forte, a corpu Sinònimos e contràrios acinnicada, assachítidu, ghirghidhada, irghinitada, iscollizada, iscutinada, saculada, saidada, saigada, scianchitu / cdh. trinicata Frases custu postale andhat totu a sachedhadas ca s'istrada est totu a fossos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ballottement, cahotage Ingresu shake Ispagnolu sacudida Italianu trabalzóne, scossóne, scrollata Tedescu heftiger Stoß, heftiger Ruck.

saidàda , nf Definitzione su saidare; móvia forte a iscutuladura, de un'ala a s'àtera Sinònimos e contràrios assachitadura, irghinitada, iscutinada, sachedhada, saculada, sainada, trémida / cdh. trinicata 2. su pudhu si daiat una saidadedha e si poniat a cúrrere ◊ bastat a dare una saidada a s'àrbure e ndhe ruent totu sos butios chi zughet sa foza de comente at próidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu violente secousse Ingresu jolt Ispagnolu sacudida Italianu scossóne Tedescu heftiger Stoß, heftiger Ruck.

sédhida, sédhidu , nf, nm: séllida Definitzione genia de brínchidu, de móvia a cropu / andai a séllidas = a brínchidos, a sedhas, che a su lèpere Sinònimos e contràrios bótiu, brinche, brínchidu, brínchili, brincu, sàdhidu, sàltidu, scàviu, sedhu 1, truminada Frases apenas su gridadori donat cun su tumborru su signali de iscapai, s'ègua donat una sédhida e nci bessit che unu guetu ◊ su cuadhu at donau una sédhida in ària cun is cuatru peis ◊ sa baca s'est pesada a sédhidus pariat chi portàt dimónius Tradutziones Frantzesu saccade Ingresu click, burst Ispagnolu salto, brinco Italianu scatto Tedescu Ruck.

spintúa , nf Definitzione ispinta a cropu / èssiri a spintuas (nau de gente meda) = in medas de s'ispínghere s'unu cun s'àteru cherindhe colare prima Sinònimos e contràrios acollada, afracada, colpu, imbudada, impellériu, imperta, incannada, iscollizada, ispinta 2. dhoi fiat sa genti a spintuas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu poussée Ingresu shove Ispagnolu empujón, tirón Italianu spinta, strattóne Tedescu Stoß, heftiger Ruck.

strempàda , nf: istrempiada*, strempara, strempiada, strempuada Definitzione genia de cropu, de ispinta a cropu, a iscutulada forte Sinònimos e contràrios ilgiarrada, imbudada, imperta, iscollizada, iltrutinada, sedatada, spintua Frases chi dhi donat una strempada de màchina, àter'e che contravintzioni est!…◊ dh'ant pigau a stremparas de figu ◊ chi dha pigu, cussa molleta, ti ndi dòngiu una strempuada! ◊ pigu una cosa e ndi dhi ammollu una strempara Tradutziones Frantzesu poussée Ingresu jerk Ispagnolu tirón, sacudida Italianu strattóne Tedescu heftiger Ruck.

tostàda , nf Definitzione su tostare, cropu a tiradura Sinònimos e contràrios tirada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saccade Ingresu tug Ispagnolu tirón, tirada Italianu tirata, stratta Tedescu Ruck.