fruschinàre , vrb: afruscinai, fruscinai, fruscinare, fruscinari Definitzione mòvere, foigare lestru lestru, passare a súrbiu, istare sèmpere faendho; fintzes piscare a frúschina, ifrichire a frúscina / èssere o istare frúschina frúschina = pistighinzosu, furighedhosu Sinònimos e contràrios boltulare, foigare, frusiai, iscabiare, ischirchinare, scemiai, scoetai / trapassai Frases si frúscinat coment'e un'anguidha ◊ un'àteru cuntipitzu li fit fruschinatu in conca ◊ canno mi apo intesu sa balla franca fruschinànnemi a costatzu mi ne so brutatu ◊ su bremi est fruscinendi in terra ◊ is tziringonis fruscinendi torrant sa badhi che una pingiada de terra farrosa ◊ frúscinat sa folla a dónnia corpu de bentu ◊ su cane frúschinat sa coa candho bidet su padronu 2. a chie no andhaiat a marrare, e lu bidiant semper andhendhe gira gira a fruscinare, li naraiant "preitzosu" ◊ portat su coru fruscinau de su dolori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se démener, frétiller Ingresu to fidget, to wriggle Ispagnolu agitarse Italianu dimenarsi, guizzare Tedescu zappeln.

frúschinu , nm, agt: fruscinu, frúscinu Definitzione genia de movimentu lestru e fintzes sa moidedha chi faet; chi si movet lestru lestru, chi si movet a tropu / istare o èssere a f. = sempre in movimentu, in giru, a su moe moe Sinònimos e contràrios fruschinamentu, sciamiada / bruscu, fruscu 1, fúliu Frases in circa de mi dromí, ascurtu is frúscinus chi nascint e morint in sa noti ◊ apu inténdiu su frúscinu de sa mata comenti s'est móviu unu pilloni ◊ unu frúscinu de seda de is cabitzas chi is undas lébias movint ◊ su bentu mi ndi portat su frúscinu de una mata 2. arratza de piciochedhu frúscinu, custu: no abarrat mai firmu! ◊ segundhu chin chie che fit dada che fit essida frúschina! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frétillement, glissement Ingresu wriggle Ispagnolu esguince Italianu guizzo Tedescu Schnellen, Ruck.

«« Torra a chircare