Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
achigulàdu , pps, agt Definitzione
de achigulare; chi istat sèmpere a chèscia, chi si faet intèndhere che una chíghela
Sinònimos e contràrios
chensciosu,
memulosu,
miaulosu,
piantinosu,
pibinosu,
piciosu,
prantaleu
2.
remonida in cuzolu de foghile s'iscaldit sa betzesa achigulada
Terminologia iscientìfica
ntl
Tradutziones
Frantzesu
plaintif,
geignant
Ingresu
mournful
Ispagnolu
quejumbroso
Italianu
lamentévole
Tedescu
klagend.
lamentósu , agt Definitzione
chi si lamentat; chi s'istat sèmpere lamentandho, mai cuntentu
Sinònimos e contràrios
achiguladu,
chensciosu,
lastimosu,
miaulosu,
piantinosu,
piantuleu,
pibinosu,
piciosu,
rangulosu,
surrungiosu
/
cdh. lagnicosu,
lamintosu
Frases
bos intendho sempre lamentosos chi su tempus curret cun fua ispantosa
2.
su mere est semper lamentosu chi sos teracos triballant pagu ◊ est lamentosu ca sas annadas nachi sunt malas, chi nachi s'olia est dendhe pagu resa, chi nachi no bi essit nudha… sempre a lamenta!
Ètimu
ltn.
lamentosus
Tradutziones
Frantzesu
plaintif
Ingresu
mournful
Ispagnolu
quejumbroso
Italianu
lamentóso,
quèrulo
Tedescu
kläglich,
klagend.
pibinósu , agt: pibiosu,
pipiosu Definitzione
nau de ccn., chi s'istat coment'e lamentandho, chesciandho, lastimandho (o fintzes a foedhos malos, a lamentu), chi faet pena, chi est tenendho dolu, sentindho dolore o làstima
Sinònimos e contràrios
achiguladu,
chensciosu,
lastimosu,
memulosu,
piantinosu,
piciosu,
pipiajolu
Frases
su bentu s'intendhet muilendhe lamentu pibiosu ◊ oi puru ses pipiosa: ite as papau, arranas?! ◊ li ant fatu s'interru a tocu pibiosu de campana ◊ at nau s'orassione chin boche pipiosa ◊ is cucus s'arrespundint apari cun boxi pibinosa ◊ cun boghes pibiosas intonade chi piangat dogni coro trapassadu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
plaintif,
attristant
Ingresu
mournful,
sad
Ispagnolu
quejumbroso,
triste
Italianu
lamentévole,
mèsto
Tedescu
klagend,
jammernd,
traurig.