Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

achèndhere , vrb Definitzione pònnere o pigare fogu a manera chi calecuna cosa abbruxet Sinònimos e contràrios allúere, allumae, atzèndhere, impampidhare, incèndhere | ctr. irmòrrere, istudai Frases achendho sa candhela e miro s'istàntzia ◊ achèndhere sos fogarones ◊ sétzidu in su bancu de cuchina si fit achendhindhe su sigarru Ètimu ltn. accendere Tradutziones Frantzesu allumer Ingresu to light Ispagnolu encender Italianu accèndere Tedescu anzünden.

acheríre , vrb: achirire 1, achiriri Definitzione intrare in possessu de calecuna cosa cun dinare o fintzes méritos Sinònimos e contràrios achiltare, comparai Frases s'est cundennadu a sa perditzione perdindhe cantu bene at acheridu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu acheter Ingresu to buy Ispagnolu adquirir Italianu acquistare Tedescu erwerben.

acherrài , vrb: achirrai Definitzione nau de is matas candho faent su frore, seberare e mantènnere su frutu (e cumprire puru); nau de gente, mantènnere su segretu, aguantare, baliare calecuna cosa Sinònimos e contràrios achèrriri, aferrai, aggarrai, assocai, atichire, muntènnere, tènnere / babiai Frases sa mata fait su froi e apustis acherrat su frutu ◊ custa mata ocannu no nd'at acherrau, de figu ◊ s'arenara si càrrigat de froi, ma no ndi acherrat meda 2. cussu est peus de unu ciuliru de cerri chi no acherrat mancu una carriadroxa 3. dh'at achirrau a su capotu ◊ seu cumbatendi cun custu tubbu: est papau de s'arrúinu e no arrennèsciu a dh'achirrai 4. issu no acherrat su fragu de su tzúrfuru: po cussu grisat povinas de ammexinai s'àxina ◊ custas matixedhas no acherrant su callenti de s'istadi ◊ si pregontàt comenti iat fatu, issu diaici písili, a acherrai totu cussa malesa sena de si furriai luegus! (F.Carlini) Tradutziones Frantzesu prendre Ingresu to strike root Ispagnolu arraigar, prender Italianu attecchire Tedescu Wurzel fassen.

achesciàre , vrb: achessiare, achisciare, chensare, ochisciare Definitzione fàere sa lamenta po calecuna cosa; betare su fedu (angiones, crabitos, bitellos) a súere a is mamas / èssere achisciados = (nadu de ómine e fémina) istare a cumpanzinu, amigaus, bivi impari chentza si cojai Sinònimos e contràrios cresciare / afedai, ammamare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se plaindre Ingresu to mourn Ispagnolu quejarse Italianu lamentare Tedescu klagen.

achiàre , vrb Definitzione fàere su sèmene (chiu) bellu, su granu grussu Sinònimos e contràrios abbasolare, abberare, ammadurae, chibare, ciòmpere, còmprere, crompire, ingranire, lòmpere | ctr. agurtire Frases custu basolu est bene achiadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grener Ingresu to bloom Ispagnolu granar Italianu granire Tedescu Körner ansetzen.

achibberàre , vrb Definitzione essire chíbberu, prenu coment’e ufrau; nau de ccn., su si crèdere meda, arrennegare po pagu; istrínghere / achibberare sa tzinta = istringi su cintu Sinònimos e contràrios achighiristai, altivai, incaboniscai, inchibberare, inchighiristai / abbetiae, afutare, airai, arrabbiai, arrannegai, inchietae, incrabudhire, infelai, infuterare, renignai / afíere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'entêter, se mettre en colère Ingresu to be obstinate, to get angry Ispagnolu hincharse, obstinarse, irritarse Italianu incaponire, adirare Tedescu sich versteifen, sich entrüsten.

achicài , vrb: achicare, acricai 1, acricare Definitzione aconciare o carrigare su fogu, pònnere linna a su fogu, fàere fogu; pònnere coment’e iscudendho Sinònimos e contràrios assissai, atzipare, intzicare, ischichinare, scarrabbussonai Frases chie achicat cun sida afumat sa minestra ◊ achica fogu cràdiu a su lapiolu fintzas chi àntziat su recotu ◊ sunt sempre achichendhe gherras in cue ◊ mancu in su fogu titones ischis pònnere, ne achicas ◊ pro los achicare agiunghesit àtera sida ◊ s'ollu po friri si porit torrai a imperai ma no tocat a dh'acricai fogu 2. sa guàrdia est marranu de vídere una vetura chi l'achicat deretu una contravintzione ◊ archibbusada, aite no ti ndhe achicas àtera de linna supra?! ◊ m'imposto lestru e cun s'arma l'acrico sa segundha fusilada ◊ bella cussa trempa, po dhoi acricai una bussinada! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu attiser Ingresu to stir (up), to give Ispagnolu atizar Italianu attizzare, appioppare Tedescu schüren.

achicài 1 , vrb: achicare 1, achichiae, achichiai, achichiare, achichiari Definitzione foedhare segandho su foedhu, naendhondhe una parte a tantas bortas coment’e chi unu no arrennèsciat a dhu nàrrere intreu totu a una sulada Sinònimos e contràrios bebbecare, chechinare, cocojare Frases s'assessore Chessa faedhanne in su telèfono àltziat sa boghe, si afutat, achicat, si faghet ruju ruju… (A.Cossu)◊ su fuedhu bogancedhu bèni, ca tui achicas! 2. chi podit iscabidhai, sa bagadiedha, gei no abarrat achichiendu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bégayer Ingresu to stammer Ispagnolu tartamudear Italianu balbettare Tedescu stottern.

achichinàre , vrb: achiconare Definitzione foedhandho de erbas e laores, tocare a népide, fàere niedhu coment'e unu chicone Sinònimos e contràrios abburvurare, afurconare, anneulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nieller Ingresu to affect by smut Ispagnolu atizonarse Italianu rèndere golpato, annerito dalla gólpe Tedescu vom Steinbrand befallen, geschwärzt werden.

achidàre , vrb: achitare, chitare 1 Definitzione giare su càmbiu a su cumpàngiu, comente faent is pastores achidajolos, cudhos chi pastórigant una chida a cada, a borta a borta: fàere a chida chida tra cumpàngios in calecuna faina o impreu, ma fintzes solu giare su càmbiu in s’impreu; fintzes mòvere, ispostare e torrare a su cuile, a s'acuiladroxu Frases sos pastores achidajolos achidant in domíniga 2. sos istúrulos si achidant cun sas rúndhines, in atunzu, in logos nostros ◊ su silbone isparadu ruet, però si achidat e sighit sa fua ◊ in su chelu si achidant sole, istedhos e tempesta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se relayer par semaine Ingresu to turn weekly, to alternate Ispagnolu turnarse semanalmente Italianu turnare settimanalménte, avvicendare Tedescu in Wochenschichten arbeiten.

achighinàre , vrb Definitzione fàere totu a unu chíghine, a chinisu, abbruxare totu Sinònimos e contràrios abbrugiai, afocazare, inchijinare, infogai Frases za ndhe faghent de benefíssiu cussos fogos, achighinendhe totu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire en cendres Ingresu to reduce to ashes Ispagnolu incinerar Italianu incenerire Tedescu einäschern.

achighiristài , vrb: acixiristae Definitzione istrantagiare, fàere o portare crogorista, nau prus che àteru in cobertantza de chie si che artzat foedhandho coment’e chi tèngiat arrexone meda e de chie est creschendho e si paret mannu Sinònimos e contràrios achibberare, altivai, atzierai, incaboniscai, inchibberare, inchighiridhare, inchighiristai Frases cussu est bonu a cojai: est cumentzendi a s'achighiristai 2. is manniosos si acixiristant Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enorgueillir Ingresu to make proud Ispagnolu engreírse Italianu insuperbirsi Tedescu stolz werden.

achigulàre , vrb Definitzione fàere su chesciosu, istare sèmpere a lamentu, sèmpere naendho coment'e una chíghela, una cantaganta, giaendho istrobbu Sinònimos e contràrios annischissai, apibiare, apurrire, arrosci, cascaviare, memulare, pibincai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ennuyer Ingresu to annoy Ispagnolu quejarse, aburrir Italianu bofonchiare, annoiare Tedescu sich beklagen, lästig sein.

achilibbrài , vrb Definitzione billassare, pònnere is cosas a manera de istare in echilíbbriu, chentza ispendhentare a una parte, cantu a una bandha a s'àtera Tradutziones Frantzesu équilibrer, contrebalancer Ingresu to balance, to equilibrate Ispagnolu equilibrar Italianu equilibrare Tedescu ausgleichen.

achingiài, achingiàre , vrb: acringare, chingiare Definitzione pònnere sa cringa o chintórgiu issedhandho is animales Sinònimos e contràrios cingrai, inchingiare Frases est acringhendhe s'imbastu ◊ dh'iant achingiau coment'e unu cuadhu e acapiau is funis a sa màchina po ndi dhu tragai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ceinturer Ingresu to strap, to bandage Ispagnolu poner el cinturón Italianu cinghiare, fasciare Tedescu festschnallen.

achintàre , vrb: chintare Definitzione pigare a unu cun is bratzos betaos a su chintzu, acapiare a su chintzu, inghiriare coment’e carragiandho; acapiare bestimentu in chintzu Sinònimos e contràrios achintorzare, achintzulare, chígnere, inchintare Frases su sole in fogu achintat sas marinas a s'interighinada, atesu atesu ◊ limbas rujas achintant sas aeras e su sole est unu chísciu de fogu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ceindre, enrouler Ingresu to fasten round, to wrap (up) Ispagnolu ceñir, envolver Italianu cìngere, avvòlgere Tedescu umfassen, umgürten.

achipagiài , vrb: echipazare Definitzione pònnere, giare o pigare echipàgiu, provista chi podet serbire Sinònimos e contràrios atratzai, fornire Tradutziones Frantzesu équiper Ingresu to equip Ispagnolu equipar, proveer Italianu equipaggiare Tedescu ausrüsten, bemannen.

achipíre, achipíri , vrb Definitzione fàere meda in pag'ora; fàere a ora, a tempus Sinònimos e contràrios achivire, aciviri, acodie Maneras de nàrrere csn: a. bisonzu = resèssere a fàghere; a. a su dovere = atèndhere a su dovere, fai unu doveri Frases chie est lestru e cabosu achipit in su tribàgliu ◊ a cosire a màchina s'achipit prus chi no a manu ◊ pro achipire faghide cun ambas manos! ◊ tocat de achipire si cherimus cumprire su tribàgliu! ◊ triballu inzotosu no si ndhe achipit ◊ si s'achipit de coro su dovere che passat su tempus prus serenu 2. chi ia achípiu a su pulma no ndhe fui torrau a pei ◊ su tempus est lestru e deo no poto achipire: lu giuto a tretu e mi at bell'e sighidu (N.Pianu)◊ oe no dh'achípio a fàere custa faina: che dh'acabbo cras ◊ candu est meda, in logu de asfaltu s'àcua no benit achipia Ètimu itl. accivire Tradutziones Frantzesu faire vite, travailler efficacement Ingresu to get through a big piece of work, to work with efficacy Ispagnolu despachar Italianu sbrigare mólto lavóro in pòco tèmpo, lavorare con efficàcia Tedescu leisten, schaffen.

achirdinàe, achirdinàre , vrb: acidrianai, acidrinae, acidrinai, acirdinai, chirdinare Definitzione fàere chídrinu, téteru, tostau (fintzes faendho fortza, po dolore) Sinònimos e contràrios ateterae, incidrinai / agiatzare, ammarmurai, astragare, belare, cancarai, ghiaciai, marmurizai Frases a mimi cras mi agatant acidrinau, aici ispollincu e cun custu frius ◊ s'àinu acostit su runcu a s'abba, ma apenas aperit sas larvas achírdinat sas urigas e no bufat! ◊ su mortu si fiat acirdinau, giai fridu ◊ est a dolori de istògumu e parit morendi de cumenti si acírdinat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir, se raidir Ingresu to stiffen Ispagnolu endurecer Italianu irrigidire Tedescu steif werden.

achirràre , vrb: achirriare Definitzione bènnere o andhare a unu chirru, a una bandha, e fintzes pònnere o acostire, andhare o lòmpere a iscúdere a ccn. Sinònimos e contràrios abasciai, andhare, assèndhere, bènnere, brincae, falare, pòniri | ctr. alciare, ampiai, pigai 1 Frases achirriare a Tàtari ◊ su mudiore achirrat de repente: no s'intendhent prus chidérios de pessones, de animales (L.Loi) 2. achirratinne dae cadhu! ◊ canno proet, s'abba achirrat dae sas nues ◊ a su postale si li fint secatos sos frenos in sa pénnita e fit achirratu che unu raju a supra de su carru ◊ a Cristos nche l'ant achirratu dae sa ruche ◊ lampu de focu chi li achírriet! 3. a sa zanna l'at achirriau s'istanca ◊ a Cherchedhu l'ant achirratu s'apoerju "Sindrajolu" Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu descendre Ingresu to get down Ispagnolu venir, ir, bajar Italianu venire, andare, scéndere Tedescu kommen, gehen, absteigen.

«« Torra a chircare