Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

acraríre , vrb: crarire* Definitzione fàere crara o giare a ischire una cosa, una chistione a manera chi si pàrgiat méngius, chi si cumprendhat; fintzes su essire de su sole Sinònimos e contràrios aclarai, ilgiarare, isciarire Frases nemos si fit acrariu e antzis si fint negaos de àere pretesu carchi cosa 2. sos duos zòvanos ant acrariu sa coja ◊ s'amoronzu de Predu si est acrariu 3. su mengianu in foras si fut giai acrariu su sole Tradutziones Frantzesu éclaircir Ingresu to make clear Ispagnolu aclarar, esclarecer Italianu chiarire Tedescu klären.

allichidíe , vrb: allichidire, allichidiri, allichiriri, allighidire, lichidiri Definitzione muntènnere límpiu, pònnere apostu su logu, sa domo; rfl. cambiare bestimentu, pònnere bestimentu límpiu, bellu, mudare; a logos dhu narant de sa fémina chi faet su fedu Sinònimos e contràrios addirire 1, arremonire, assetiai, cuncordai, illichidire, iserrinire / tramudai / iglierare, insinnigare, iscendiai | ctr. acadhotzai, imbratare Maneras de nàrrere csn: allichidire sos contos = fàere is contos; allichidíresi de calicuna cosa = pònnere apostu, lassare apostu sa cosa Frases nosu innòi nci seus po isfrigociai, mundai e allichidiri su logu ◊ benit, prandit, allichidit su logu e si ndi andat ◊ dèu allichidu e tui tréuas! 2. sa bròscia si dha poniant is féminas in pithu de su pannu de petus ◊ allichidint su letu cun is mantas prus bellas po erriciri is istràngius 3. sa fémina mia si est allichidia, at tentu unu maschixedhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nettoyer Ingresu to tidy up, to clear Ispagnolu arreglar, ordenar Italianu assettare, far pulizìa Tedescu aufräumen.

ilbagantàre , vrb: irbagantare, isbagantare, isvagantare Definitzione fàere unu logu o un’istrégiu bagante, buidu, o prus pagu prenu bogandhondhe sa cosa in parte o in totu, betare (fintzes a iscarrigadura) Sinònimos e contràrios ibboidare, ilgavantare, illichidare, irbarratzare, spilai, vagantare / ghetai | ctr. ammedare, pienare, plèniri Frases sos isportinos s'ilbagantant po dhos prenare torra ◊ isvagantat su late dai sa murghijola o cannada a su labiolu ◊ de su chi manigamus, una parte la suspint sas istentinas, s'àtera che la isvagantamus 2. sos operajos che fint isvagantendhe duos sacos de sale subra a s'àinu Tradutziones Frantzesu déblayer, débarrasser Ingresu to clear Ispagnolu despejar Italianu sgomberare, evacüare Tedescu räumen.

ilciaríre , vrb: ilgiarire, irciarire, ixarire Definitzione fàere craru, prus craru (nau fintzes de sa die abbreschendho), bogare a craru / i. su coju = iscrarí, assegurai sa coja Sinònimos e contràrios ilgiarare, isclarire Frases framaridas allughinzendhe s'aposentu ilciarint sa cara de babbu e mama ◊ sas aeras ilgiarint e torrat s'alenu a sa campagna ◊ ilgiàrimi s'iscuru in calchi cosa! ◊ s'oscuridade no at a ixarire mai ◊ su pensare ilgiarit sa duda ◊ at comintzau a irciarire, ciambare sa luche e a si víere sos colores 2. ant ilgiaridu su coju e si sunt fidantzados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'éclaircir, éclairer Ingresu to make clear, to brighten Ispagnolu aclarar, clarear Italianu schiarire, illuminare Tedescu erhellen.

illibértu , agt Definitzione chi est chentza o cun pagos impreos, chentza nudha, chentza impedimentos, líbberu Sinònimos e contràrios iltóigu, irgaitzu | ctr. impiciadu, impreadu Frases Bustianu si fut ammungiau a fàere cosas de pagu umpériu, po tènnere sa mente illiberta de a cussos pentzamentos (Deidda-Saderi)◊ is cuadheris cricant de si pònnere a méngius manera po agatare su giassu prus illibertu in sa cursa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vide, dégagé Ingresu clear Ispagnolu desocupado, libre Italianu sgómbro Tedescu leer, frei.

ilmaschiàre , vrb: ismaschiare Definitzione arrasigare su pedhutu de is pedhes conciadas; ispertare o iscrarire sa boghe, giare unu cropu sicu, un’arrasigadura, in su gúturu, coment’e de tussi, un’iscrémiu, ma chentza ispudu (coment’e po ndhe bogare ispurgadura), fintzes po singiale a un’àtera persona chentza foedhare: medas bortas est unu singiale de disprétziu o de befa, de avertimentu / ferru de ismaschiare = ferru addatu pro ndhe rasigare su pedhutu de sas pedhes Sinònimos e contràrios burruscinai, iscarrusciai, iscremiare, sdorrosciai 2. fit ilmaschianne e tussianne po si fàghere a intènnere de sos àteros (A.Cossu)◊ apo ilmaschiadu ma no mi at cumpresu ca si depiat calliare 3. cussu cheret ilmaschiadu ca est nanne cosas chi no annant bene! Tradutziones Frantzesu graillonner Ingresu to clear one's throat Ispagnolu carraspear Italianu liberare la góla dal catarro Tedescu sich räuspern.

irbarratzàre , vrb: isbarratzare, isbarritzare, sbaratzai Definitzione leare, bogare totu de unu logu, a manera de dhu lassare buidu, límpiu; fintzes bèndhere, ispaciare Sinònimos e contràrios ibboidare, ilbagantare, ilgavantare, illichidare, irbascaramenare, spilai | ctr. imbarratzare Frases isbarritzada e mundhada s'arzola, b'isterriant sas mannas pro triulare (G.Addis)◊ li benzeit sa punta de isbarratzare s’apusentu de su padronu 2. babbu si est acuntentau de che irbarratzare sa buteca dae duos cassiones Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu déblayer, débarrasser Ingresu to clear away Ispagnolu despejar Italianu sgomberare, sbarazzare Tedescu räumen.

iscampiài , vrb: scampiai Definitzione fàere límpiu unu logu de sartu, fàere a logu campu; nau mescamente de s'aera candho si che pesant is nues o fintzes candho si faet lughe su mengianu Sinònimos e contràrios isclarire, ispalaciae, ispanigai, orbesci Frases a fai su narboni bollit nai a iscampiai su buscu, limpiai sa terra, abbruxai sa linna po podi arai e seminai 2. candu proit abarraus in sa barraca finas a iscampiai ◊ a pagu a pagu fiat iscampiendu: calàt su bentu e is nuis curriant ◊ su tempus malu est durau una mes'ora e pustis at iscampiau ◊ at iscampiau e si bit su soli Ètimu ctl. escampiar Tradutziones Frantzesu se rasséréner Ingresu to clear up Ispagnolu serenarse, despejarse Italianu rasserenarsi del tèmpo Tedescu sich aufheitern.

isclarài , vrb: iscrarai Definitzione fàere craru, bogare a craru, fàere prus in colore craru (o fintzes ispiegandho cosa a foedhos)/ iscrarai sa boxi = ispertai sa boxi Sinònimos e contràrios ilgiarare, isclarire, iscrariai*, ispanigai, scampiai / ispiegare Frases oi su mengianu est imburrascau: funt is otu e no at iscrarau ancora ◊ as a biri un'ispéndula de luxi e s'ànima ti at a iscrariai ◊ unu lampu at iscrariau su logu 2. candu eus iscrarau sa coja portamu una fardeta imprestara! ◊ est un'argumentu difítzili a isclarai Tradutziones Frantzesu éclairer, faire jour Ingresu to light up, to clear Ispagnolu aclarar, clarear Italianu schiarire, illuminare, albeggiare Tedescu aufhellen, erleuchten, dämmern.

isclaríre , vrb: iscrarire, sclariri Definitzione fàere prus craru, nau pruschetotu de su chelu candho abbarrat límpiu de nues Sinònimos e contràrios ilciarire, illaschiare, iscampiai, ispalaciae | ctr. annuai 1, imbujare Frases s'aera a manzanu fit annuada ma a bortaedie che at iscraridu ◊ custu colore est tropu cotu: cheret iscraridu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclaircir Ingresu to clear up Ispagnolu clarear Italianu schiarire Tedescu aufhellen.

iscrariài , vrb: iscraricare, iscrarigare, scrarai Definitzione fàere craru, prus craru, chi si potzat bíere méngius, fàere lughe / primu de i. = innantis de fàghere die Sinònimos e contràrios aclarai, acrarire, allucorare, ilciarire, illuchèschere Frases fiat ora de orbesci e fiat iscrariendu ◊ su manzanu fit comintzandhe a iscrarigare ◊ sa luxi iscràriat su logu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclaircir Ingresu to light up, to clear up Ispagnolu alumbrar Italianu rischiarare Tedescu erleuchten.

ispalaciàe , vrb: ispalatare, ispalatzare, ispallatare, ispallatzare Definitzione su iscrarire de s'aera annuada, su che pesare is nues Sinònimos e contràrios illaschiare, iscampulare, isclarire, isgiannare, ispartentare, isparteulare | ctr. ammantare, annuai 1 Frases su bentu chi si est pesadu at ispallatadu s'aera ◊ canno at ispalatzatu sas àgheras, si nch'est vessitu a passitzu 2. su sole ispalatat su belu de sa memória ◊ ispalata sas nues de su male! Ètimu ltn. ex palatium Tradutziones Frantzesu s'éclaircir Ingresu to clear up Ispagnolu despejarse, aclararse Italianu rischiararsi Tedescu sich aufhellen.

ispatàre , vrb: ispatzare 1 Definitzione illimpiare sa terra segandhondhe totu su matedu po dha prènnere, o fintzes segandhondhe s'erba; illimpiare, frobbire Sinònimos e contràrios ammatutzare, ilbratare, immatai, irrascare, isputzucrare, matai, scrachirai Frases su terrinu cheret ispatadu ca sa malesa no lassat crèschere àteru ◊ comintzeit a bogare coighina ispatendhe majas de chessa ◊ za mi est costadu ispatendhe rú e tetinosu pro pesare sos ozastros!…◊ tocat de ispatzare sos oros de s'irriu ◊ no mandhant un'operaju po ispatzare s'erba chi ch'est! 2. ispatare sa corte de sa linna ◊ dàemi su frebbeucu a l'ispatare su nasu a su ninnu! Tradutziones Frantzesu déboiser, dégarnir un terrain des buissons Ingresu to clean, to clear of the trees (bushes) Ispagnolu rozar Italianu sbrattare, disboscare, decespugliare Tedescu abräumen, abholzen.

isprodàre , vrb Definitzione illimpiare, allichidire, torrare apostu sa mesa, su logu, arretirare sa cosa Sinònimos e contràrios ispariciai | ctr. apariciai Frases li apo nadu de isprodare sa tàula: annotamala mi at lassadu totu s'isterzu in bàmbinu (G.Ruju)◊ passadu su buldellu, at isprodadu su logu Tradutziones Frantzesu desservir Ingresu to clear Ispagnolu quitarlevantar la mesa Italianu sparecchiare Tedescu abräumen.

ladínu, làdinu , agt: làtinu Definitzione chi si paret bene meda, chi est craru, si cumprendhet chentza mancu bisóngiu de dh'ispiegare; nau de fémina allatandho, chi su late dhi essit bene meda Sinònimos e contràrios ciaru, francu, nódinu, pàdriu / sbucaciau, lendharzu Maneras de nàrrere csn: a sa ladina = in manera crara; préssiu l. = isperraghe, chi sa purpa ispítzigat bene de s'ossu; oghi làtinu = chi zughet sos ogros de colore craru Frases como est làtina a totus sa veritate ◊ fit ladinu dae deris chi teniat de frocare ◊ los bidimos in giaru e in ladinu chi tantu ndhe restamos persuasos (G.Masala)◊ sient sas peràulas ladinas chentza pònnere in mesu un'imperò! ◊ sunt ladinos a cara chi ant bufadu ◊ cust'istifinzu est ladinu ◊ est ladinu chi est comente ses nendhe 2. cantamus a boghe ladina pro rebudhire in fizos nostros sa limba sarda 3. concruo nendhe a sa ladina: leges, cumandhamentos no sunt piús in usu! Sambenados e Provèrbios prb: s'àinu est ladinu a s'órriu, su macu a su faedhu Ètimu ltn. ladinus Tradutziones Frantzesu clair, évident, logique Ingresu clear, obvious, logical Ispagnolu claro, evidente, lógico Italianu chiaro, evidènte, lògico Tedescu klar, sichtlich, logisch.

límpidu , agt, nm: límpiu Definitzione chi est netu; pane carasau (lentu), pane de trigu fatu cun s'iscete: su límpidu (pane lentu, cotu ebbia, de fresa) si torrat a su forru po dh'assare o arridare Sinònimos e contràrios lígiu 1, netu / síncaru / pódhine | ctr. brutu Maneras de nàrrere csn: ciurpu, surdu, macu límpiu = tzegu, surdu, macu deretu, deunudotu; assuconau límpiu = arrabiau, assuconadu meda; faidha a sa límpia = furare, trampare, fàghere male in lestresa e cun trassa; bistirisí a límpiu = tramunàresi, bestíresi cun robba neta e noa; segai a sa límpia = totu a unu corpu; farina límpia = scèti; l. che papu de méndula = netu netu Frases portat una camisa noa e límpia ◊ est límpiu che s'oro ◊ si s'ocru tuo est límpidu, totu est lampante! ◊ su celu est límpiu e istedhau ◊ dhoi fiat unu fuedhu malu a cumprèndiri, pagu límpiu ◊ si fiat amorada de Chichitu, ferta a s'orvidada de un'amori límpiu (F.Pilloni) 2. inibe límpidu, grucuzone, casu, sartitza e durches ◊ at preparatu sas istacas prenas de límpidu e de ogliatzu (G.Albergoni)◊ po sos teracos be fit su chiarzu e s’ordatu, po sos meres su límpidu 3. dhus bínciu a solu e a manu límpia ◊ nau ca ses macu límpiu, tui! ◊ seu ciurpa límpia: no nci biu nudha! ◊ chi dhu cassat, su crucúciu, ndi dhi segat sa conca a límpiu ◊ fàula límpia, custa! ◊ immui mi bistu a límpiu po andai a crésia ◊ apo fatu unu bisu légiu… mi ndhe soe scidada assuconada límpia! Sambenados e Provèrbios smb: Limpiu Ètimu ltn. limpidus Tradutziones Frantzesu propre Ingresu clean, clear Ispagnolu limpio Italianu pulito, tèrso, lìmpido Tedescu sauber, rein.

litzíri , vrb Definitzione leàrendhe totu, limpiare, bogare, andharesindhe impresse / l. su logu = (puru) sartiare su logu, andharesindhe a fuidura Sinònimos e contràrios illertire, illitire, iscabbúllere Frases làstima chi no si mòrgiat… chi no atru si ndi fiaus litzius! ◊ gomai Melànnia, litzamí su logu e debressi! ◊ litzeimí su logu a castiai chi si bit benendi genti! ◊ bah, un'atru cropu de manu e nci dha litzu custa braba! ◊ litzeimí su logu! Tradutziones Frantzesu déblayer Ingresu to clear up Ispagnolu despejar Italianu sbarazzare Tedescu abräumen.

sduanài , vrb Definitzione bogare su bagàgliu o s'orrobba de duana, lassandhodha andhare apustis de su controllu Sinònimos e contràrios sgabbellai Tradutziones Frantzesu dédouner Ingresu to clear (through customs) Ispagnolu pagar los impuestos de aduana Italianu sdoganare Tedescu verzollen.