Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

amansciósu , agt Definitzione chi tenet sentidos de istima e unu fàere delicau, atentu a is àteros Sinònimos e contràrios amanscívile, amorosu, istimosu, ternurosu Frases como li naraiant chi raida fit piús bella de cara e amansciosa (A.Langiu)◊ niunu at àpidu babbu meravizosu che a su sou, amparadore meda e amansciosu Tradutziones Frantzesu tendre Ingresu loving Ispagnolu amoroso Italianu amorévole Tedescu liebevoll.

amorósu , agt, nm: amurosu Definitzione chi sentit o provat amore po s'àteru; s'ómine (sa fémina: -a) chi si bolet bene po cojuare Sinònimos e contràrios afàbbile, afetuosu, amistantziosu, fatitarzu, istimosu, ternurosu, tiernu / ammoradu, sposu Frases gi est pagu amorosu acomenti arrispundit… parit espi terràina! ◊ chi no fumu istétia amurosa no m'iast istimau a ammachiadura! 2. si ti cheres cuntentu, basa s'amorosa! Ètimu itl. amoroso Tradutziones Frantzesu tendre, affectueux Ingresu loving Ispagnolu amoroso, cariñoso Italianu amorévole, affettuóso Tedescu liebevoll.

chíma , nf, nm: chimu 1, cima Definitzione su coromedhu de is matas, is partes prus artas o prus atesu de su truncu de is matas (e po cussu fintzes is prus fines e modhes); genia de candhelita chi bogant is erbas ue apustis faent su frore, ma pruschetotu is litos betzos (Hyoseris radiata, itl. radicchio selvatico)/ cima de làtia, de gureu, de indívia, de càuli Sinònimos e contràrios cimixedha, coma, coramedhu, frandha 1, puntioledha, rampu / síriu Frases sas àrbures faghent su frutu in chimas ◊ in sas chimas sos puzones godint gioghitendhe ◊ su cardu, sa latuca, sa tzicória sunt boghendhe sa chima ◊ candho sas erbas bogant sa chima sunt apunta a fàghere su fiore ◊ fit cun su chimu de s'olia che columba ◊ su bentu movet sos chimos de sas matas 2. in beranu essit sa chima ◊ sos pisedhos essiant a chima, unu tempus: como no cherent mancu tzoculates! Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. cima Tradutziones Frantzesu bout tendre et mince des plantes et de certaines herbes Ingresu cyme Ispagnolu cogollo Italianu punta tènera e sottile delle piante, gètto di alcune èrbe Tedescu Trieb, Sproß.

cimixèdha , nf Definitzione sa punta modhe de sa linna, de is matas Sinònimos e contràrios chima, coma, coramedhu Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu partie tendre des arbres Ingresu soft part (of a tree) Ispagnolu cogollo Italianu tenerume delle piante Tedescu weicher Teil der Pflanzen.

concevàre , vrb: concivare Definitzione cuncordare filedhos, filare trobedhas po ingannare a unu Sinònimos e contràrios contzebire Tradutziones Frantzesu dresser une embûche, tendre un piège Ingresu to plot Ispagnolu hacer trampas Italianu ordire insìdie Tedescu Ränke schmieden.

coramedhósu , agt Definitzione nau de erba, chi est modhe, modhe che coromedhu Sinònimos e contràrios gevi | ctr. tostadu Frases custas funt bellas follas friscas e coramedhosas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tendre, mou Ingresu tender Ispagnolu tierno Italianu tènero Tedescu weich.

coramédhu , nm, nf: coromedha, coromedhu, corumedhu, culumedhu Definitzione sa parte de mesu, su coro modhe de unu cambu, de unu fundhu de birdura (es. de sa latuca o àteru acupau), de unu frore, sa punta modhe de is erbas, de is linnas, is cambos modhes (fintzes sa parte méngius de una cosa) Sinònimos e contràrios chima, modhímene, modhita 2, sconomedhu, trisioni Frases po passai su sudori de peis ponint coromedhu de modhitzi ◊ is crabas si papant su coromedhu de is matixedhas ◊ ti fait bèni unu decotedhu de cima de lampatzu cun curumedhu de modhitzi ◊ no ti papes sos culumedhos de sa latuca! Ètimu ltn. corymbellus Tradutziones Frantzesu partie tendre Ingresu tender part Ispagnolu cogollo, grumo Italianu grùmolo, garzuòlo, tenerume Tedescu Herz, weicher Teil.

cucúja , nf: cucuza Definitzione sa méndhula candho est pitichedha, cun su chiu apenas ingendrau e a corgiolu modhe modhe; a logos dhu narant a sa síndria Sinònimos e contràrios cucusa, cucuta 1, mendhuledhu, mendhulita Frases chie si che lu màndhigat a cucuja no ndhe at a méndhula ◊ si picabat sos birdes, in beranu, pro andhare a cucuja ◊ est límpia che chibu de cucuja Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu amande fraîche très tendre Ingresu green almond Ispagnolu almendra pequeña Italianu càtera Tedescu frühzeitige Mandel.

cucumbédhu , nm: cucumedhu 1, cucummedhu Definitzione su coromedhu o puntighedha de mesu, modhe modhe, de su càule, de sa latuca (o fintzes de àteras erbas), sa parte prus bona de una cosa Sinònimos e contràrios coramedhu, truntzedhu Maneras de nàrrere csn: su c. de sa bidha = sa menzus parte de sa zente; artziai is cucumedhus a conca = acucai, pigare sos becos a conca Frases incumintzaiat a pilicare s'erva mannicantina, nche tiraiat donzi pilipiu dassanne solu sos cucumbedhos ◊ pro s’iscurressa fudhiat cucumbedhu de ruvu 2. nci dhi àtziant is cucumedhus a conca e donat una surrulada de pedra a su fillu Terminologia iscientìfica rbr Ètimu tn. *cucumellus l Tradutziones Frantzesu partie tendre Ingresu tender part Ispagnolu grumo Italianu tenerume Tedescu Zarte.

fatitàrzu , agt Definitzione chi faet fatitas, nau de is piciocos e de is giòvonos chi cun is piciocas cricant de dhas cumpràxere, de si fàere bellos, de dhis pràghere, de dhas acuntentare Sinònimos e contràrios afàbbile, afetuosu, amistantziosu, amorosu, ternurosu, tiernu 2. ndhe esseit unu pudhighinu totu ufanu e fatitarzu ◊ cun boghe benigna, fatitarza e fine, narzeit a l'iscujare Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tendre, affecté Ingresu loving, affected Ispagnolu cariñoso, melindroso Italianu amorévole, amoróso, lezióso Tedescu liebenswürdig, affektiert.

gève, gèvi , agt Definitzione modhe, prus che àteru nau de erbas, ma in cobertantza (po cosa chi praghet) fintzes de gente Sinònimos e contràrios coramedhosu, latucarzu, ledreledre, modhe | ctr. dolau 1, tostadu, tostu Frases cussu est pascendu a fura e benemindi, e si betat peri a s'erba gevi! ◊ sa làtia, su fasolu, su cugúmburu funt gevis ◊ sa punta de su sarmentu est gevi 2. conc'a sa fossa, però, corpu de balla, dhi praxit sa cosa gevi! ◊ is pipius pitichedhedhus funt gevis gevis Tradutziones Frantzesu tendre Ingresu tender Ispagnolu tierno Italianu tènero Tedescu weich, zärtlich.

ischiciadítu , agt: ischitzaditu Definitzione chi est modhe e faet a dh'istrecare a pódhighes, nau pruschetotu de frutos no bene lómpios (es. mendhuledhu) Sinònimos e contràrios malissu Frases custa zenia de nughe est ischitzadita Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mou, tendre Ingresu frail Ispagnolu mollar Italianu prèmice Tedescu zwischen den Fingern zerquetschen.

istirài , vrb: istirare, istiriare, stirai Definitzione tirare (o incracare) cosa a manera de dh'allonghiare, de abbarrare prus isprata, larga, chentza piegas; nau de gente, fàere abbituare a s'irfortzu, a sa pelea, a su trebballu (o fintzes mòrrere)/ istiràresi = genia de móvia de sa carena (apustis chi est istétia ora meda firma) coment'e a istiradura (mescamente de cambas e de bratzus), a illonghiadura, coment'e chi serbat a dha fai istai mellus (ma chi parit mali a dhu fai ananti de genti); lassai istirai sa t. = candho at própiu, lassare asciutare, chi sa terra suspat bene s'abba Sinònimos e contràrios atendiai, ispàlghere, istèndhere, istiriolare, stendiai, tèndhere / tirai / pranciai | ctr. abbajonare, acocovedhae, afrascillonai, atuturae 2. s'ómine, si no est istirau a minore, torrat a risu, sa gana li sichit sas códias 3. a s'istirai a sa fossa! Tradutziones Frantzesu tendre Ingresu to stretch Ispagnolu tender, estirar Italianu stirare, tèndere Tedescu strecken.

ledrelèdre , agt, avb: lerdelerde Definitzione (si narat fintzes chentza repitia) chi est modhe coment'e gheladina, modhe modhe chi no faet a dhu pigare, nau fintzes coment'e avb. de una manera de fàere cun delicadesa e istima Sinònimos e contràrios gevi, modhincu / lecheleche, plodhe Frases custa cosa est ledreledre, no faghet mancu a la leare! ◊ li frobbo sa massidha colorida, ledre ledre, e li dao unu basitu, a sa criadura ◊ fint ómines bastantes, zughiant galu fortza fintzas si sos músculos fint benzendhe a èssere ledres 2. a s'incontru ispessadu, faedhemus gai ledre ledre, sos ojos a lughe intrea Tradutziones Frantzesu tendre, tendrement, mou Ingresu softish, tender (ly) Ispagnolu blando, flojo, tierno, tiernamente Italianu mollìccio, semidènso, inconsistènte, tènero, teneraménte Tedescu weich.

martzólu , nm Definitzione una calidade de trigu coinàrgiu Sinònimos e contràrios martale Terminologia iscientìfica lrs, Triticum aestivum Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avrillet, blé tendre Ingresu soft wheat Ispagnolu trigo tierno Italianu grano tènero Tedescu Weichweizen.

mendhulédhu , nm: menduledhu Definitzione sa méndhula candho est ancora pitichedha, cun su chiu chi cumènciat a si bíere ma cun su corgiolu modhe modhe Sinònimos e contràrios caughedhu 1, cucuja, mendhulita Frases de is úrtimas dis de abrili is piciochedhus allonghiànt is manus a su menduledhu ◊ sos pisedhos sunt apilliados a su mendhuledhu! Tradutziones Frantzesu amande fraîche très tendre Ingresu unripe almond Ispagnolu almendruco Italianu càtera Tedescu kleine Mandel.

mòdhe , agt, nm: modhi Definitzione nau de cosa, chi si lassat mudare de forma, chi si lassat segare, alladiare, iscarrafiare, púnghere, o indrúchere cun facilidade, chi a dha tocare o a che dhi passare apitzu lassat calare a fundhu coment'e in cosa impastada cun abba meda; nau de gente, chi si lassat cumbínchere cun facilidade, chi càmbiat pàrrere o chi adduit a comente bolent is àteros, fintzes chi sentit luego su male o s'abbisóngiu de is àteros Sinònimos e contràrios flúsciu, gevi, lenu, modhitzu / cdh., ttrs. modhu / ternurosu | ctr. téteru, tostadu / impregadu, rebelde Maneras de nàrrere csn: pane, casu, erba, linna, pedra, ferru modhe; ossu m. = dúrgalu, modhímene, itl. cartilàgine; modhi che sa spuma = modhe meda, modhe modhe; pònniri a modhi = tzacare, bestire o pònnere in mesu de s'abba pro ammodhigare (pro samunare, còghere, triballare menzus); una die modhe = una dí de àcua, proinosa; èssere de modhe = èssiri de àcua, chi fait, crescit, bivit in mesu de s'àcua (es. píbera de m.); cotu a m. = cotu ma no intostau (nau prus che àteru de s'ou candu abarrat abbisabbis); fàghere a modhe (nadu de su andhare de su corpus) = fai ladàmini modhi; portai cambas modhis = èssere timendho (o fintzes no aguantare pesu, pagu firmas, pagu seguras) Frases cuss'impastu serbit modhe ca bi lu damus a pizu fine, a su muru ◊ po tui est modhi totu, fintzas su chi est tostau ◊ si no est cosa modhe no ndhe addéntigo ◊ a triballare in su modhe piaghet a totugantos ◊ sa sinnadorza o tarcu est pedra modhe ◊ in letu modhe si drommit male ◊ s’umbriagu portat is cambas modhis 2. si l'agatant modhe, a s'àteru, bi ndh'at chi si ndhe aprofitant puru ◊ lampu, za ses modhedhu si ti présiant a fàghere unu piaghere!…◊ abarreus calmus, ma mi potzu sei, ca portu is cambas modhis? 3. in su ribu, intro de modhe bi fint sas féminas labandhe ◊ comente fachies a labare intro de su ribu a pedes a modhe? ◊ cussu si che est tzacadu a modhe in sa funtana ◊ fit ifustu pariat chi l'aiant bestiu a modhe Sambenados e Provèrbios smb: Modde Ètimu ltn. mollis Tradutziones Frantzesu mou, doux, malléable, moelleux, tendre, souple, indulgent, complaisant, soumis Ingresu soft, compliant, pliable Ispagnolu blando, dócil, sumiso Italianu mòlle, malleàbile, mòrbido, tènero, cedévole, condiscendènte, remissivo Tedescu weich, Weiche, nachgiebig, fügsam, gefügig.

petíre 1 , vrb Definitzione andhare o tirare a…, cricare de… : pruschetotu bolet nàrrere a tènnere sa volontade, sa gana de ndhe pigare ccn. cosa chi praghet, de dhue lòmpere po si ndhe impobidhare, po dha tènnere, po dha fàere; fintzes tènnere calecunu difetu (es. a sa vista, a s'oidu) Sinònimos e contràrios apititai, impugnare, punnai, puxae Frases male niedhu contràriu, cantu petint a su Comunu: a Badu ’e Carros nessunu bi andhat volontàriu! ◊ bi at chie bi petit finas si est topu a fàghere s'amministradore! (Tz.Muredda)◊ su bestiàmine petit a su brusiadu ◊ deo a sos durches no bi peto 2. cussu petit a sa vista e fintzas a surdu Tradutziones Frantzesu tendre, viser, aspirer Ingresu to tend, to yearn, to aspire Ispagnolu anhelar, ansiar, tender Italianu tèndere, anelare, aspirare, propèndere Tedescu streben, neigen.

ternurósu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet o faet a bíere ternura Sinònimos e contràrios amistantziosu, carosu, fatitarzu, tiernu Tradutziones Frantzesu tendre Ingresu tender Ispagnolu tierno Italianu tènero, amoróso Tedescu zärtlich.

tiérnu , agt Definitzione nau de sentidu, chi est carosu cun delicadesa Sinònimos e contràrios afàbbile, afetuosu, amistantziosu, fatitarzu, mineri, ternurosu Frases est una cantada imbentada intra dotori e malàdiu, oferta cun tiernu amori a sa sintzilla genti mia Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu tendre Ingresu soft Ispagnolu tierno Italianu tènero Tedescu zärtlich.

«« Torra a chircare