caldúmu , nm, agt Definitzione nau de su tempus puru, chi est caentedhu / luzana calduma = terra caente Sinònimos e contràrios caentu, cazentu / caente Frases s'aerita ti at ninnadu, ti at drommidu su caldumu: como pro dare profumu cresche, lizu delicadu! (P.Casu) 2. cussu sèmene no naschet ne in terra frita e mancu in luzana calduma Tradutziones Frantzesu tiédeur, doux Ingresu tepidness Ispagnolu tibieza, apacible Italianu tepóre, mite Tedescu Lauheit, mild.

drúce , agt, nm: druche, druchi, druci, drussi, drutzi, dulche, dulci, durce, durche, durci, durtze Definitzione genia de sabore che a su chi tenet su tzúcuru, ma si narat fintzes de papare unu pagu bambu; cosa a papare fata cun tzúcuru o mele; foedhandho de sentidos, o àteras cosas chi no podent tènnere sabore ma un'idea de bonu, praghillosa, si narat prus che àteru dulce, dultze (in poesia, ma no in su foedhare ordinàriu) Sinònimos e contràrios dulle, gulce | ctr. maricosu, rànchidu / sabiu Maneras de nàrrere csn: dulcis de acotza = cussus chi si faint cun sa forma e benint imbodhiaus cun sa pasta de tzúcuru e sa gomma, cun su prenimentu de méndula; ómini dulci de sali = bambiocu, de pagu zudíssiu; ómini de àcua dulci = bucamindotu, creijolu; abba durche = abba de funtana, de riu, de lagu, projana, chi zughet pagos sales e mescamente pagu cloruru de sódiu (ctr. abba salida, de mare) Frases sa figu est dulci dulci ◊ comente est durche su mele ti siat durche sa vida! ◊ de cantu est durtze est fintzas isàpidu 2. ant fatu sos durches pro s'isposonzu ◊ apustis manigadu ant bogadu sos durches ◊ afentzandhe cudhos drutzis si dhos papaiat cuntentu ◊ sas pitzocas si funt postas a fàere pane e drutzis Sambenados e Provèrbios prb: a s'istògomo est durche su chi est ràntzigu a buca Terminologia iscientìfica sbr Ètimu ltn. dulce(m) Tradutziones Frantzesu doux, gâteaux Ingresu sweet, sweetmeat Ispagnolu dulce, dulces Italianu dólce, dolciume Tedescu süß, Süßspeise, Süße.

fodhósu , agt Definitzione chi est modhe, chi tocandhodhu abbàsciat coment'e fodhe prenu de ària Sinònimos e contràrios lentu, madhitzosu, modhanu, modhe, modhitzu | ctr. téteru, tostu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moelleux, léger, doux Ingresu soft Ispagnolu blando, suave Italianu sòffice Tedescu weich.

irdurchirmentàdu , agt Definitzione chi est deasi druche chi de prus no faet, nau de cosas de papare Sinònimos e contràrios druchilmentadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu très doux, très sucré Ingresu very sweet Ispagnolu muy dulce Italianu dolcissimo Tedescu sehr süß

masédu , agt, nm: maseru, masetu Definitzione nau mescamente de animale (ma fintzes de gente), chi si lassat pigare chentza si arrempedhare, chi no si fúrriat, chi no fuit po si dhi acortzire ccn., chi no timet sa gente; foedhandho de erba, chi est chentza ispina, o fintzes chi est calidade trebballada; in cobertantza, su sonnu; nau a ispantu, chi est arestosu, chi est tropu caru, chi faet male o dhue at de dhu tímere Sinònimos e contràrios aresu, càsticu 1 / fradeslenos, sonnu | ctr. agreste, agrestosu, screnciosu Maneras de nàrrere csn: m. che umbra, che anzone, che boe, che truncu, che crastu = masedu meda, chi mancu si movit po dhu tocai; rusta masera = su chímighe; su masedu = su èssere leados a sonnu, sonnu coment'e male Frases sas crabolas mi passant serente e deo isto masedu che anzone ◊ si est ómine areste benit masedu ca timet chi airadu est su Segnore ◊ innanti fist maseda, andhendhe parias topa… como sa manu in sa gropa no bàlias e brincas meda! (G.Budroni) 2. de su frenugu bi est sa creze maseda, a conca manna, e sa creze areste chi faghet desesi, bonu puru ◊ sa cartzofa maseda no est saborida che a s'ispinosa 3. beni, Masedu, beni: tiramindhe e ti che tiro! ◊ si l'est inghiriandhe su masedu… 4. za est masedu faghindhe prétzios: lampu a caru! ◊ tantu za ses masedu: no faghet a ti nàrrere nudha chi deretu ti che àrtzias! ◊ atentzioni, o si pentzat ca dhus agatat masedus meda?!…◊ candho ti benit su bermegorru za ses masedu… e chie ti muntenet?! Sambenados e Provèrbios smb: Masedu Ètimu ltn. mansuetus Tradutziones Frantzesu inoffensif, doux, docile, apprivoisé, domestiqué, cultivé Ingresu meek, tame, tilled Ispagnolu manso, dócil, domesticado, cultivado Italianu mansüèto, dòcile, addomesticato, coltivato Tedescu zahm, gezogen.

mòdhe , agt, nm: modhi Definitzione nau de cosa, chi si lassat mudare de forma, chi si lassat segare, alladiare, iscarrafiare, púnghere, o indrúchere cun facilidade, chi a dha tocare o a che dhi passare apitzu lassat calare a fundhu coment'e in cosa impastada cun abba meda; nau de gente, chi si lassat cumbínchere cun facilidade, chi càmbiat pàrrere o chi adduit a comente bolent is àteros, fintzes chi sentit luego su male o s'abbisóngiu de is àteros Sinònimos e contràrios flúsciu, gevi, lenu, modhitzu / cdh., ttrs. modhu / ternurosu | ctr. téteru, tostadu / impregadu, rebelde Maneras de nàrrere csn: pane, casu, erba, linna, pedra, ferru modhe; ossu m. = dúrgalu, modhímene, itl. cartilàgine; modhi che sa spuma = modhe meda, modhe modhe; pònniri a modhi = tzacare, bestire o pònnere in mesu de s'abba pro ammodhigare (pro samunare, còghere, triballare menzus); una die modhe = una dí de àcua, proinosa; èssere de modhe = èssiri de àcua, chi fait, crescit, bivit in mesu de s'àcua (es. píbera de m.); cotu a m. = cotu ma no intostau (nau prus che àteru de s'ou candu abarrat abbisabbis); fàghere a modhe (nadu de su andhare de su corpus) = fai ladàmini modhi; portai cambas modhis = èssere timendho (o fintzes no aguantare pesu, pagu firmas, pagu seguras) Frases cuss'impastu serbit modhe ca bi lu damus a pizu fine, a su muru ◊ po tui est modhi totu, fintzas su chi est tostau ◊ si no est cosa modhe no ndhe addéntigo ◊ a triballare in su modhe piaghet a totugantos ◊ sa sinnadorza o tarcu est pedra modhe ◊ in letu modhe si drommit male ◊ s’umbriagu portat is cambas modhis 2. si l'agatant modhe, a s'àteru, bi ndh'at chi si ndhe aprofitant puru ◊ lampu, za ses modhedhu si ti présiant a fàghere unu piaghere!…◊ abarreus calmus, ma mi potzu sei, ca portu is cambas modhis? 3. in su ribu, intro de modhe bi fint sas féminas labandhe ◊ comente fachies a labare intro de su ribu a pedes a modhe? ◊ cussu si che est tzacadu a modhe in sa funtana ◊ fit ifustu pariat chi l'aiant bestiu a modhe Sambenados e Provèrbios smb: Modde Ètimu ltn. mollis Tradutziones Frantzesu mou, doux, malléable, moelleux, tendre, souple, indulgent, complaisant, soumis Ingresu soft, compliant, pliable Ispagnolu blando, dócil, sumiso Italianu mòlle, malleàbile, mòrbido, tènero, cedévole, condiscendènte, remissivo Tedescu weich, Weiche, nachgiebig, fügsam, gefügig.

piànu 1 , agt Definitzione nau sèmpere de movimentu, chi si faet chentza de brínchidos, chentza iscutuladas o trémias, chentza dhue pònnere tropu fortza / a pianu, a pianedhu = abbellu; andhare a passos pianos = abbellu Sinònimos e contràrios glianu, pàsidu, pràtinu Tradutziones Frantzesu doux, léger Ingresu gently Ispagnolu suave Italianu piano, blando Tedescu langsam, sacht.

«« Torra a chircare