ficumorísca , nf: figamurisca, figumorisca Definitzione figu morisca, genia de mata a panes o tàulas o fògias (su truncu o bratzale) ladas e grussas, totu súciu, cun is fògias chi parent agúgias (funt is fògias própriu), fatas a ispina: faet meda fintzes in logu làngiu e de orroca ca aguantat su sicore, bogat unu frutu (upm) cun su corgiolu ispinosu meda, a ispinas minudedhedhas a matuconedhu assentadas a fileras, de sabore druche e cun sèmene meda; una calidade (f. areste) est prus ispinosa de sa maseda in sa tàula e in su frutu e dha ponent meda a fàere cresura / figumorisca de folla = ficumorisca de sagura, o sagurada, sa chi creschet in parte incarnada in mesu de sa tàula, coment'e chi sa tàula siat totu a unu cun sa corza; figumorisca a matza niedha; figumorisca cruàxini = cruonza o birdiggroga Sinònimos e contràrios carrúciu 1, figamoru, fimorisca, figutzíndia, morisca Frases gioghendu a cuai nc’est intrau a mesu de unu cràchiri de figumorisca ◊ at fatu una pipia de una fògia de figumorisca 2. sa genti papat figumorisca ◊ ge fui disigiosu de sa cosa frisca…, sa figumorisca mi at iscramentau! Terminologia iscientìfica frt, Opuntia ficus-indica Tradutziones Frantzesu figue de Barbarie Ingresu indian fig Ispagnolu chumbera Italianu fico d'India Tedescu echter Feigenkaktus, Kaktusfeige.

filivérru , nm: filuverru Definitzione filu de ferru, fintzes un’orrugu (canna de f.); nau in cobertantza, abbardente, pitziosa / camba o canna de f.; calidades de filiverru: zingadu, ispinosu, fine, grussu, chídrinu, modhe Sinònimos e contràrios / cdh. filufarru Frases azis postu ferradas a balcones, filuverru pungosu in dogni gianna ◊ a prèndhere custa cosa che cheret duos filiverros Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu fil de fer Ingresu iron wire Ispagnolu alambre Italianu filo di fèrro Tedescu Eisendraht, Draht.

finantzéri , nm: finantzieri Definitzione guàrdia de finantza; chie istúdiat e connoschet is chistiones de sa finantza o amministrat dinare Sinònimos e contràrios finantza / banchieri Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu agent de la "Guardia di Finanza" Ingresu custom officer, financier Ispagnolu guardia de la policía fiscal, financiero Italianu finanzière Tedescu Zöllner, Zollbeamte, Steuerfahnder, Finanzier.

findeàgiu, findeàju , nm Definitzione chie faet su findeu, o fintzes àtera pasta Sinònimos e contràrios fianderi Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fabricant de pâtes alimentaires Ingresu pasta maker Ispagnolu fabricante de pastas almenticias Italianu pastàio Tedescu Nudelmacher.

fiòca , nf: floca, froca Definitzione tàpile, orrughedhu de nie comente calat de is nues candho niat, ladu e fine; s'abru de s'ou iscumbatau cun tzúcuru fintzes a essire biancu nidu e coment’e ispruma / min. frochita, froca minuda a zisa de suchitu; àcua froca = abba astrada, frita meda; fritu (agt) che fioca = fridu meda Sinònimos e contràrios atògia, ispiàtzulu, pàmpula, solla, tadhàine Frases a bàtiles falada est sa fioca, cobertu at pastura, linna e roca ◊ fit una die de iberru mala e frita, fit frocandhe a froca lada 2. po fai sa turta s'abriou si pesat a froca 3. sos iltrunellos sunt acudindhe che a sa fioca, a su gialdinu ◊ totu gallizendhe a chie la podiat bogare prus bella, sas fàulas fint falendhe che a sa froca! (M.Dore) Sambenados e Provèrbios smb: Fiocca Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. floccus Tradutziones Frantzesu flocon de neige Ingresu snowflake Ispagnolu copo de nieve Italianu fiòcco di néve Tedescu Schneeflocke.

fiocàda , nf: frocada Definitzione su frocare, passada de nie Sinònimos e contràrios niada 1, niadura Frases in piús de otant'annos, nonnu no ndhe aiat bidu mai fiocadas gai mannas e sighidas Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chute de neige Ingresu snowfall Ispagnolu nevada Italianu nevicata Tedescu Schneefall.

fochilàda , nf: foghilada Definitzione muntone de malesa posta a dh’abbruxare, abbruxandho; su singiale chi abbarrat de terra abbruxada inue dhue ant abbruxau muntone mannu de cosa; unu tanti de cosa, meda, betada in su fogu a còere Sinònimos e contràrios fadhixada, fagalloni, fogara, foghidoni, foghilalzu / foxinada Frases a lucore de fochiladas si moghent sas umbras impressias ◊ contamus unu contu arrostíndhennos fava a fochilada (G.A.Solinas)◊ at fatu una foghilada e at brusiadu cosa de imbarratzos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu feu de bois Ingresu bonfire Ispagnolu hoguera, fogata Italianu falò Tedescu Feuer.

fodhòne , nm Definitzione su fodhe de s'àghina, su pigiolu de su pibione, ma fintzes castàngia aortitza, totu corgiolu; su fundhurúgiu chi abbarrat de is regras de su mele faendho sa chera Sinònimos e contràrios bodhone, fodhocu Frases soe che nuche chentza chivu o de s'àchina solu su fodhone Sambenados e Provèrbios smb: Foddone Terminologia iscientìfica rbr. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pelure de la grume Ingresu grape-skin Ispagnolu hollejo Italianu fiòcine Tedescu Weintraubenschale.

fòla , nf Definitzione contu, paristória chi si narat mescamente po istentare is piciochedhos, fatu a pentzamentu ma a manera de pàrrere una cosa deabberu Sinònimos e contràrios contadu, contànsia, palistória Frases nonnu poniat in mesu de folas de orcos e bandhidos carchi càntigu sardu ◊ narat custa fola chi sas àlvures tenent un'ànima… Terminologia iscientìfica sntz Tradutziones Frantzesu conte de fées Ingresu fairy tale Ispagnolu cuento Italianu fiaba Tedescu Märchen.

forési, foréssi , nm: fresi, froesi, fruesu, furesi, furesu Definitzione orrobba téssia grussa, de lana sarda, prus che àteru tintu a niedhu impreau po costúmenes / nighedhu che furesi (de s'arrennegu) = nau de ccn., arrennegau meda Sinònimos e contràrios goresi Frases de furesi, de pinzos e tapetos ndhe at téssidu unu premiarzu ◊ cun d-unu palmu de fresi lu bestis gioga gioghendhe! ◊ sunt imbreagos chi cunfundhent sos fresis chin sas sedas ◊ in sa càscia bi at cannas de fresi, lentolos de linu, costúmenes ricamados 2. sa bidha fit torrata unu burdellu niedhu che furesi Sambenados e Provèrbios smb: Fresi, Furesi / prb: mezus furesi ischidu chi no segnore molente Terminologia iscientìfica ts Ètimu ltn. fore(n)sis Tradutziones Frantzesu "orbace" (étoffe sarde en poil de chèvre) Ingresu coarse woollen fabric (from sardinia) Ispagnolu tejido de lana Italianu orbace Tedescu grobes Wollzeug.

forredhàju , nm Definitzione cussu chi faet e bendhet sa castàngia orrostia Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marchand de marrons Ingresu roast chesnut seller Ispagnolu vendedor de castañas asadas Italianu caldarrostàio Tedescu Kastanienröster.

fostèa, fostéi , prn: fosteti, fustei, fusteti, vostei Definitzione foedhu de arrespetu po unu chi no si connoschet o chi no si dhue tenet cunfidàntzia, ma fintzes po su babbu, sa mama Sinònimos e contràrios bois, bostè, samartzei Frases babbu, fustei dhu scit ita bollit nai custu fuedhu? ◊ seciassidha, tochit: invecis de mi dhu papai totu dèu… ispràciu su buconi cun fustei ◊ e fustei, mammai, no mi narat nudha? Ètimu spn. Vusted Tradutziones Frantzesu vous (pron.pers. de politesse) Ingresu you (polite form) Ispagnolu usted Italianu lèi Tedescu Sie.

frachèsa 1 , nf: afrachesa* Definitzione genia de budhiore chi benit a totu sa carena (ma fintzes po basca) Sinònimos e contràrios apoporada, bura, frachígliu, pampori Frases soi totu cun sa trémula e a frachesas ◊ si proit andat bèni, bastus chi no fatzat frachesa de soli Tradutziones Frantzesu bouffée de chaleur Ingresu flush (hot) Ispagnolu vaharada de calor Italianu vampata di calóre Tedescu Hitze, Glut.

fràma 1 , nf Definitzione sa parte de una lepa o gurtedhu fata po segare: si dhue distinghet s'atza (fine e segante) e su tolu (sa parte grussa), sa punta Sinònimos e contràrios follu | ctr. màniga Tradutziones Frantzesu lame de couteau Ingresu knife blade Ispagnolu hoja Italianu lama del coltèllo Tedescu Messerklinge.

frandigadúra , nf: frannigadura Definitzione su frandhigare, su pigare a frandhigos Sinònimos e contràrios frandhigu, losinga Frases sa doma si cumentzat cun sa frandigadura de is animalis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de caresser Ingresu caressing Ispagnolu caricia Italianu accarezzaménto Tedescu Liebkosen, Liebkosung.

frascàrzu , nm Definitzione logu prenu de matas, de matedu cracu (tupas e matas) in su logu; genia de fasche de naes arraspiosas mannas acapiadas in sa parte grussa po carrare cosa a tragadura Sinònimos e contràrios crachi, crachiredhu, craxili, fratale, lita, mateda, stovina, tuparzu, tupedu / trazu Frases ch'essit e chircat a cúcuru bàsciu intro de sa tanca, in mesu a su frascarzu, in donzi irrocadorzu e ispinarzu (G.Sini) 2. sos massajos carrarzaiant su sèmene cun su frascarzu e solovraiant sas últimas chérvias Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terrain couvert d'arbres et de buissons Ingresu scrub-land Ispagnolu hojarasca Italianu frasconàia Tedescu Gezweig.

freàdu 1 , agt, nm: friau Definitzione chi giughet frea, o chi ndhe at giutu, chi est iscrammentau, chi timet totu ca ndhe at bistu malos iscrammentos; chi si primat; chi giughet piringiones, tzacaduras de sa carre po fritu o àteru Sinònimos e contràrios frau 1, fresadu, iscadhau, isprajadu, spreau, tocadu Frases sa zente freada si betat totu a imbitzu 2. si faghet freadu che addaghi bidet giustíssia ◊ fia nendhe cosa de peràulas a Boredhu e Antónia si est fata freada 3. no podet fichire nudha ca est freadu ◊ si ses freada no fatas s'isterzu! Sambenados e Provèrbios prb: a cuadhu friau sa sedha dhi pítziat Tradutziones Frantzesu couvert de plaies, déçu Ingresu covered in sores, burnt Ispagnolu llagado, quemadura Italianu piagato, scottato Tedescu verwundet, schwärend.

frebbeúcu , nm: frebbiucu, friabbucu, frobbeuca, frobbiuca, frobbiucu Definitzione pannighedhu a si frobbire in murros papandho, ma fintzes muncadoredhu po innisire Sinònimos e contràrios pannighedhu, telzibbucu, tiagiola, tialledha, tratabbucu / mancaloru, mucadoredhu Frases pro s'ustu fateit aprontare tiazas e frobbeucas de linu 2. dàemi su frebbeucu a l'ispatare su nasu a su ninnu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu serviette de table Ingresu napkin Ispagnolu servilleta Italianu tovagliòlo Tedescu Serviette.

frenàda , nf Definitzione su frenare, sa firmada chi si faet frenandho, fintzes singiale in terra de comente si est frenau Frases at fatu una frenada, cussa màchina, chi at lassadu fintzas sas sinzas de sas gommas in terra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de frein Ingresu braking Ispagnolu frenazo Italianu frenata Tedescu Bremsen.

friuvógu , nm Definitzione calidesa de corpus, budhidore, atacu de callentura cun titivrios Sinònimos e contràrios cdh. caldafriosa Frases est su friuvogu cun sa callentura chi dhi fait arrallai averionis (R.Frésia) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fièvre avec des frissons de froid Ingresu fever with cold shivers Ispagnolu fiebre con escalofrío Italianu fèbbre con brìvidi di fréddo Tedescu Fieber mit Schüttelfrost.

«« Torra a chircare