Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbovài, abbovàre , vrb Definition fàere bovu, pigare po bovu a unu; meravigliare, lassare ispantasiaos, fintzes foedhare a s'afaiu chentza cabu e ne coa Synonyms e antonyms abbuvonare, coglionai, coluvronare, imbovai, imbusterai, improsae, ingannai, piocai, scafai, trampai / transire, trassicare Sentences furriotos cun arte, bellos pro abbovare zente menga! ◊ custa fémina dh'abbovant cun cosa fata ◊ de candu ti ses abbitendi cun cussus ti ses abbovau ◊ si bides cussa pianta ti ndhe abbovas! 2. Deus criesit logos e cosas pretziadas tantu chi ndhe abbovant su nostru pensamentu! (P.Serra)◊ deo ne seo abbarradu abbovadu Etymon srd. Translations French faire l'idiot, prendre pour un idiot English to mock Spanish abobar Italian prèndere per scémo German taüschen, verdummen, erstaunen.

bàtibi , nm: bàtile, bàtili Definition pígiu grussu de orrobba modhe chi si ponet a s'animale asuta de sa sedha, fintzes asuta de su giuale (a s'àinu de mola, in gatzile); istràciu béciu o cosa imbrutada e lègia che unu bàtile e fintzes su panneananti (fardita) chi si ponet a is mascos brebeghinos Synonyms e antonyms tramatzeta / cdh. bàtulu Idioms csn: fàgheresi a bàtile = nadu de cosa modhe chi si falat a pizu russu e tostu (lana, pilos, àteru); pònnere sos bàtiles a unu = pònnere sos corros (cun d-una parente); betare sos bàtiles a unu = incurpàrelu de carchi cosa; mòrrere a bàtiles = a cedhas, in medas, a trumas; ghetàresi su b. = imbrutàresi in su sensu de si leare sa responsabbilidade de fàghere cosa chi no piaghet Sentences apo sétzidu s'acheta sentza bàtile e ne sedha ◊ su bàtili de s'arresi ◊ ge ndi eis postu de bàtibis a trotu e a travessu!…◊ cussa bestimenta dèu dha pongu po bàtili a burrincu! 2. su bàtile de pretzebbos seculare est zusta s'ora de nos lu catzare! ◊ zughet sos pilos a unu bàtile, chentza si los samunare mai! ◊ fit imbussulatu in cudhu bàtile comporatu pro sa cumbénia de su preju baratu 3. in sas trintzeras sos zòvanos fint morindhe a bàtiles 4. ses tui su chi as traíxiu e bolis detai is bàtilis a is àturus! Etymon ltn. quactile Translations French tapis, coussin pour selle English undersaddle rug Spanish sudadero Italian tappetino sottosèlla German Woilach.

caladòris , nm pl Definition trastighedhos chi serbint a pigare istrégiu budhiu postu in su fogu Etymon srd. Translations French poignées pour saisir un objet chaud English small grips Spanish agarrador Italian presine German Topflappen.

casèra , nf: caxera Definition logu o istugighedhu a pònnere casu; fintzes istabbilimentu inue si faet su casu Sentences bamas paschindhe ant linfas sintzeras, petas gustosas e lanas biancas chi dant vida a telarzos e caseras 2. no che at prus ne caseras e ne butegas Etymon srd. Translations French petit récipient pour le fromage râpé English cheese-bowl Spanish quesera Italian formaggièra German Käsedose.

càsticu , avb: càstigu, càstiu 1 Definition a c. = po is die de festa / zipone, beste de càstigu, de càstiu = su bonu Synonyms e antonyms | ctr. fitianu Sentences custos pantalones mi los lasso a càstigu ◊ si ponias mente a mie lu tias portare a càstigu in sas dies bagadias, cussu pinzos ◊ su sartu mi tevet leare sas misuras pro unu bestire de càstigu ◊ a su tempus sa peta in sas domos fit a càstigu ◊ ti ses bestiu chin sa beste de càsticu Etymon srd. Translations French réservé pour les grandes occasions English reserved for the feasts Spanish para las fiestas Italian riservato per le fèste German für die Festtage aufbewahrt.

coberigàscia , nm Definition telu téssiu po dhu pònnere a usu de tiàgia in pitzu de is càscias Synonyms e antonyms coberibbanca Etymon srd. Translations French nappe pour coffre English box cover Spanish tela para cubrir las arcas Italian copricassa German Truhedecke.

coilàrza, coilàtza , nf, nm: cubilarja, cuilàglia, cuilàrgia, cuilarza, cuilarzu, cuilarxa, cuilarxu, cuilatza, cuilaxa, curiatza Definition tretu, logu inue totu a fúrriu si dhue faet o ant fatu acorru po bestiàmene, passiale, cuile, e fintzes sa mindha ue si ponet su cuile; logu alladamingiau, grassu ca dhue fut su cuile; coilarza est fintzes sa tana de su lèpere / fàghere cuilarza = pònnere bestiàmene a pàschere, a crocare, po ingrassare sa terra Synonyms e antonyms coibi, pastoritzale Sentences cue est logu de pastoriu e de cuilarzos ◊ nche colaiat su tempus pulindhe sa cubilarja ◊ no t'ispundas atesu de cuilarxa ca cussu ti bolit ispitzulai! ◊ eus fatu s'abbisita de is cuilarxus de sa cussòrgia Scientific Terminology pst Etymon srd. Translations French terrain où il y a des enceintes pour les animaux English corral Spanish terreno donde hay apriscos Italian terréno dóve insistono i recinti per il bestiame German Viehpferch.

contrasinnàre , vrb Definition cambiare is sinnos (mescamente de is animales po dhos cunfúndhere, si funt furaos) Translations French modifier la marque du bétail pour tromper English to falsify the signs Spanish cambiar la marca de las reses Italian falsare i ségni German die Zeichen entstellen.

corroàre , vrb Definition sighire a foedhare difendhendho donniunu su pàrrere suo, fintzes abboghinare Synonyms e antonyms abbetiae, atoliai Sentences siat comente si siat, eo su chi cheres tue no lu podo fàghere, at corroadu Zuanne (Z.F.Pintore)◊ Est Pinedhu! Est Pinedhu! - corroant a cuncordu totu sos púpulos - Translations French insister pour défendre son propre opinion English to dwell on defence of his own opinion Spanish obstinarse Italian insìstere a difésa del pròprio parére German bei seiner Meinung bleiben.

cóvinu , nm Definition arretza po piscare ambidha, nassa fata cun pértiga Scientific Terminology pscd Etymon ltn. cophinus Translations French nasse pour pêcher l'anguille English eel basket Spanish nasa para anguilas Italian nassa per anguille German Aalreuse.

cuadretàrju , nm Definition operaju chi segat su ortigu a cuadros a dh'aprontare po fàere is tapos Scientific Terminology prf Etymon srd. Translations French ouvrier qui coupe le liège en carrés pour en faire des bouchons English divider into squares Spanish obrero que corta el corcho en cuadros para tapones Italian quadrettatóre German wer kariert.

escabítu , nm Definition cosighedha fine bona a tènnere po allumiare su fogu Synonyms e antonyms chimuza, frustigalla, pampuzia Translations French substance pour allumer le feu English tinder Spanish yesca Italian ésca per accèndere il fuòco German Zunder.

frégua, freguèdha, frégula , nf: frélua, freuledha, frígula Definition ispétzia de fianda po usu de minestra: macarrones a farinedhos chi si faent istidhigandho abba a sa símbula e girandho a lébiu sa punta de is pódhighes apitzu, aintru de su tianu: sa símbula essit totu aranedhada, a farinedhos minudos che gràndhine e si faet sicare po durare / a./c. a logos narant freguledha a su frutu de su samucu / f. incasada = cundhida cun bagna e casu ratadu; frégula istufada, istuvada = sucu cotu a budhidu, cundhidu che a sos macarrones, postu in lama cun ozu budhidu betadu subra e postu in su furru fintzas a fàghere sa crosta cun casu ratadu subra puru Synonyms e antonyms ambu, pistizone, sucu Sentences beniat a bidha a portai sa frégua manna de incasai ◊ custu botixedhu est prenu de freguedha ◊ sa frégula si fait de símbula, a pibionedhus Surnames and Proverbs smb: Fregula Etymon itl. frégolo Translations French pâtes alimentaires granulées pour soupe English typical sardinian pasta for soups Spanish pastas sardas para sopas Italian tipo di pasta sarda per minèstre German sardische Suppennudeln (Pl.).

intrafórru , nm: intreforru Definition forra de mesu Etymon ctl., spn. entreforro Translations French toile pour doublure English inner lining Spanish entretela Italian controfòdera German Zwischenfutter.

irfrissuràre , vrb: isfressurare, isfrisciurai, isfrissurare, sfrisciurai Definition bogare, segare sa frisciura de sa bentre de unu pegus pangau; in cobertantza e nau de gente, fàere css. cosa o ifortzu mannu po un'iscopu, po agiudare a unu Synonyms e antonyms irmatare / matanare, ischissimignare, smerai 2. su tzeracu totu sa die si fachiat a cantos irfrissurànnesi a travàgliu cràtiu ◊ si sunt isfressurados fatendhe inchinos a noranta grados! ◊ apas pascéntzia: no t'isfrissures! ◊ unu tempus sa laorera fit totu a fortza de bratzos, a s'isfrissura isfrissura cun sos boes Etymon srd. Translations French se mettre en quattre pour qqn. English to leave no stone unturned Spanish echar los hígados, desvivirse por Italian farsi in quattro per qlc. o qls. German sich vierteilen.

ischèra , nf Definition su tziringone chi si ponet po anniscai su pische, is nassas Synonyms e antonyms tzirringoni Etymon srd. Translations French lombric pour amorcer le poisson English bait Spanish lombriz puesto para cebo Italian lombrico per ésca German Köderwurm.

lóru , nm: lou, lovru Definition corria longa de pedhe de bulu a una pígiu, lada unos duos o tres centímetros, po acapiare su giuale a is corros de is boes (si narat fintzes de una genia de fune ladita de pramma, téssia cun tres codriolas prus fines): lovru est a logos su chi aterue narant presorzu, lióngiu / min. loritu = corria de pedhe; tirare sos loros = pònnere in galera Synonyms e antonyms cinsòrgia, cussorza 1 Sentences milli isperas atzendhent in su coro a su massaju chi at prontu aradu, loru e redinaju e su giú e s'abba est isetendhe (F.Sechi) 2. cussa est zente de malu loru, a boche àere postu a un'ala sentza ischire mancu proite! 3. sa cresura de su tempus at brincau po istuturare lovros, po truncare su chircu de sa timória (G.Brocca) Surnames and Proverbs smb: Loru Etymon ltn. lorum Translations French courroie de cuir pour fixer le joug aux cornes English yoke strap Spanish rolla Italian giuntóia German Zugstrang.

marrúfu , nm Definition nassa e logu inue tenent e pesant s'aliusta bia Scientific Terminology pscd Translations French vivier pour langoustes English lobster hatchery Spanish criadero para langostas Italian vivàio per aragòste German Langustenteich.

nuschèra , nf Definition su istare nuschendhe, fragandho, fintzes s'arrancu chi si pigat; istugighedhu cun àcua de fragus Synonyms e antonyms nuschinzu Etymon srd. Translations French flacon pour parfum English parfum bottle Spanish olfacción, pomo Italian portaprofumi German Fläschchen Parfüm.

pertesàre , vrb Definition perricare o abbetiare po interessu, torracontu, fàere o su si fàere sa parte, is partes (aus. àere) Translations French prendre parti pour qqn.qqch English to side (with) Spanish tonar partido (por) Italian parteggiare German Partei nehmen.