immelmàre , vrb: immermare,
irmermare,
irmermiare,
ismermiai,
smarmai Definition
bogare de pare sa carena, segare is arremos o mermos; bogare, segare su burdàmene de una mata, is cambos chi no balent o istrobbant sa créschia
Synonyms e antonyms
irmermedhare,
iscempiai,
iscroniai,
iseniare,
istropiai,
isvrembare,
sciguriai,
sciorbedhai
/
immalmare,
irgemmellai
Sentences
si ti ponzo manu, oe t'irmermo!
2.
e tenio àsiu, deo, a ischirrare, a ilmutzare, a bogare in loba, a pudare, a immelmare, a isalmentare: nudha, una binza betza prena de malesa! (A.Cossu)
Etymon
srd.
Translations
French
démembrer,
défigurer,
ébourgeonner
English
to prune,
to disfigure,
to split up
Spanish
desmembrar,
deschuponar
Italian
smembrare,
sfigurare,
scacchiare
German
zergliedern,
ausgeizen.
iscariolàre , vrb Definition
guastare sa cara a cropos o cun calecuna cosa
Synonyms e antonyms
iscempiai,
iscroniai,
sciguriai
Etymon
srd.
Translations
French
balafrer,
défigurer
English
to disfigure
Spanish
desfigurar
Italian
sfregiare,
sfigurare
German
verunstalten,
entstellen.
iscroniài, iscronniàre , vrb: isgroniare,
isgruniare Definition
segare a matzigadura cun is serros (fórtighes); fàere a befa, fàere abbarrare male, fàere iscrónniu, figura metzana; fintzes pònnere istrúpiu faendho faina, fàere male sa faina, fàere dannu o guastu a sa bisura; pistare su sede de su laore, s'ispiga, a manera de ndh'essire su granu
Synonyms e antonyms
scumpàrriri
/
bisestrare,
immelmare,
iscariolare,
iscrentiare,
sbisuriai
/
iscravigai
2.
ita làstima de piciocu: no dhu fatzas iscroniai!
3.
ti podet digollare iscronniàndheti su tratu bellu de sa carena (A.Mura)◊ pòvera gama, a su puntu chi l'ant iscronniada, tundhendhe temperaos a binu!
4.
in sa triulera, in s'arzola si fragassat s'ispiga e s'isgróniat su ranu ◊ su ranu chi no est bene isgruniadu si narat cuguzadu
Etymon
itl.
scornare
Translations
French
défigurer
English
to disfigure
Spanish
hacer quedar mal,
desfigurar
Italian
sfigurare
German
verunstalten.
iselmoràre , vrb: isermorare,
issermonare,
issermorare Definition
pònnere bisestru, fàere dannu mannu a persona, mata, animale, a puntu de èssere fintzes légiu / a/c.: si narat issèrmoret e issermonet, cun acentu tónicu in posidura diferente
Synonyms e antonyms
bisastrare,
iscrentiare,
istropiare,
sciguriai
Sentences
sa tràbila zirat a tundhu de su fedu timorosa chi matzone de sas trampas, imbijosu, no l'issermonet su fizu de su frore de sa coda
Translations
French
défigurer
English
to disfigure
Spanish
afear,
estropear,
desfigurar
Italian
deturpare
German
entstellen.
sbisuriài , vrb Definition
guastare sa cara, sa bisura; nau de unu trastu, pèrdere su colore
Synonyms e antonyms
infeire,
isbisuriri,
iscaranare 1,
iscrentiare,
sfigurai,
slegiai
/
ilbiadire,
iscolorire
2.
custu pannu est sbisuriau, at pérdiu colori ◊ sbisuriau de fadiori no arrennesciat a movi prus nemancu is peis ◊ pòberus cristianus, sbisuriaus de is bombas chímicas!
Etymon
srd.
Translations
French
défigurer,
déformer
English
to disfigure
Spanish
desfigurar
Italian
sfigurare,
deturpare
German
verunstalten,
entstellen.