assannighinàre , vrb Definition mossigare cun is sannas, mossiare Synonyms e antonyms assannigare, ammossare, mòssere Sentences su cane at tentu unu lèpere e l'at assannighinadu Etymon srd.
assannitài aciannitài
assansiàre , vrb: assassiai,
assassiare,
sansiare* Definition
tzatzare (de abba, nau de sa terra); fàere sa cura de s'abba, is bagnos; prènnere de calecuna cosa fintzes a no ndhe padire àteru, cuntentare meda
Synonyms e antonyms
abbruncai,
ilbramare,
mascare,
sassai
Sentences
si sa terra fut istada assassiada de abba, cun su sole chi est faghinne aiat fatu erba
2.
sos panenetos fuint sa merenna prus saborida: solu su profumu assassiàt!◊ no si podiat assassiai de mirai is ogus de sa picioca!
Translations
French
saturer
English
to saturate
Spanish
impregnar
Italian
saturare
German
sättigen.
assantàe, assantài , vrb: assentai,
assentare,
assentari Definition
pònnere in assentu, cuncordare, pònnere bene; istare in assentu, cicios a s'assentada, firmos, pònnere sa conca apostu; nau de abba avolotada, pausare; fintzes iscríere, pònnere cosa iscrita in su paperi, passare a libbru, registrare / èssere pagu assentadu (nau de fémina, de ómine) = portai pagu giudítziu
Synonyms e antonyms
acabidae,
acampaniare,
acodomai,
acollocare,
adaretzai,
assebiai,
assentulae,
assetiai,
insabiai
/
arresentare,
firmai,
iscríere,
pònnere
/
pasare
| ctr.
isordulare,
avalotai
Sentences
in bratzos tuos mi assento che pitzinnu ◊ su pitzinnu sonnidu si ndh'est assentadu in coa mia ◊ assentare linna in su linnarzu, isterzu in sa piatera, imbóligos in s'iscàtula ◊ assento s'àinu a una preda pro mi che sere a cadhu ◊ Gesugristu, artziau a is celus, est assentau a sa dereta de Deus Babbu ◊ comenti est crésciu si est assentau, ma a piciochedhu fut unu dimóniu!
2.
assentadí ingunis! ◊ bufadí una limonada, si ti podit assentai s'istògumu ◊ brutu animale, ti fatzo bogare fogu dea nàrigas, chi no ti assentas! ◊ sant'Antoni at tocau su porcedhu e su porcedhu s'est assantau, ca fut faendho travessuras
3.
depit assentai is ungas de is manus ◊ Deus bos si dhu paghet: boso m'eis assentau sa famíglia! (R.Sardella)
4.
piga sa pinna e assentaidhoi "cincuanta"! ◊ so bénnidu pro dare cuerela: assentet die e mese! ◊ picinnas chi ascurtais, assentai custa lei! ◊ mi cheria assentare cudhas peràulas
5.
su binu in sa carrada si est assentau ◊ s'àcua trúvula boit posta a assentai
Etymon
ctl., spn.
assentar, asentar
Translations
French
mettre en ordre
English
to tidy up
Spanish
arreglar,
asentar
Italian
méttere in órdine,
sistemare,
incolonnare
German
ordnen,
in Kolonnen schreiben.
assantaigàe , vrb Definition assentare, pònnere in assentu, bene; su si giare un’asseliada, istare in assentu, firmos Synonyms e antonyms assebiai, assentulae.
assantiàre , vrb Definition fàere a tímere meda Synonyms e antonyms asciuconare, asciustrare, ispramai 2. carchi cosa depiat àere intesu ca fit pesau ritzu, assantiau (G.Chironi).
assanticoràtu , agt: assentricorau Definition chi est coment'e chi dhi apat calau guta (es. a. de su fritu) Sentences nche apo vistu sos nepotes essinne che trullios in note de iverru, assanticoratos chin sa cara de màrmaru ◊ tzia Rosa fit in cuchina: mesu assantrecorada, no bocabat conca dae furredhos Etymon srd.
assantrecoràda , nf Definition calamentu de guta, su assantrecorare Etymon srd.
assantrecoràre , vrb Definition calare guta, bènnere su santrecoro Etymon srd.
assanzàre assangiàre
assapàre assabàre
assaporàre assaborài
assaporiàtu , agt Definition chi tenet sabore bonu Synonyms e antonyms saboiru, gultosu Sentences semus avesos a mànnicos prus assaporiatos Etymon srd.
assaporjàre assaborài
assapuài, assapulài, assapulàre aciapuài
assarciàre assalciàre
assàrciu assàlciu