aritimética arimmética
aritiméticu , agt Definition
chi pertocat s'aritimética
Translations
French
arithmétique
English
arithmetic
Spanish
aritmético
Italian
aritmètico
German
arithmetisch.
arítu , nm: aritzu, arritzu, eritu*, iritu, oritu, ritu 1 Definition genia de animale cun sa pedhe totu ispinas (arritzoni de mata); genia de animale de mare, tundhu, a ispinas longas a dónnia parte (arritzoni de mari); su primu corgiolu de sa castàngia, totu ispinas Synonyms e antonyms arrescioni, ischissone Surnames and Proverbs smb: Aritzu Scientific Terminology anra, erinaceus aeuropeus italicus; anb, arbacia pustulosa, paracentrotus lividus, echinus acutus, e. melo, sphaerechinus granularis; rbr.
arítziu addízu
arítzu arítu
arizàru , nm Definition erba de arrúngia, o de cirras, de dentis Synonyms e antonyms ispéliu, isteli Scientific Terminology rba, Plumbago europaea Etymon itl. arisaro.
arjòla agliòla
arjolàda argiolàda
arjolàre alzolàre
arjolónzu , nm Definition totu su trebballu de s'argiola incungiandho su laore (treulare, bentulare, arregòllere e carrare) Synonyms e antonyms treuladura, triulera, treulognu Etymon srd.
arjólu algiólu
arlichínu , nm, agt: arrelichinu,
arrichillinu,
arrilichinu,
relichinu Definition
persona bestia de fàere a erríere; chi est postu bene meda de bestimentu, fintzes animosu
Synonyms e antonyms
arrelichinau
/
apinociau
2.
cussu no est ómini chi fait po tui: totu arrilichinu parit un'istudiau! ◊ e bosatrus seis pentzendi chi Isbertu apat tímiu unu chemu de arrillichinus piemontesus?!…
3.
istudiendi sa língua nosta apu inghitzau siguru e arrichillinu e seu finendi totu acobomau!
Translations
French
bouffon
English
clown
Spanish
bufón,
gracioso
Italian
buffóne
German
Spaßvogel.
àrma , nf Definition
css. cosa chi podet serbire a fàere male o a si difèndhere, ma mescamente nau de ainas fatas apostadamente po púnghere, segare, isparare: su sing. si narat fintzes de is carabbineris; in cobertantza, sa natura de s'ómine
Idioms
csn:
a. in puntu de isparu = cun sa gàrriga posta pronta a isparare; bogàresi su portu ’e s'a. = faisí su permissu de tenni e portai un'arma; s'arma = sos carabbineris; is armas de Deus = sos sacramentos chi si daent a unu malàidu
Sentences
totu sas armas pro fagher sa gherra chi siant reduidas a chijina! (P.Masia)
2.
cussu fiat bandhidu ca dh'iant postu una contraventzione e no si fiat créfiu presentare a s'arma
Surnames and Proverbs
smb:
Armas
Etymon
ltn.
arma
Translations
French
arme
English
weapon
Spanish
arma
Italian
arma
German
Waffe.
armàda , nf Definition su armare; is armaos, totu is sordaos de un’esércitu.
armadéri , nm Synonyms e antonyms arrimaderu, arrimu Sentences issu s'est sétziu in s'armaderi de su soli.
armadòre, armadòri , nm Definition chie armat, chie faet un'armadura Sentences s'armadori in miniera poniat su cuadru po aguantai sa galleria, po no franai de pitzus.
armadúra , nf Definition
su armare; su linnàmene chi si ponet faendho unu fràigu po aguantare calecuna cosa, mescamente su chi si faet a impastu de cimentu / a. de letu = totu su linnàmine, totu su materiale chi faghet su letu
Translations
French
armure
English
armour
Spanish
encofrado,
armazón
Italian
armatura
German
Rüstung.
armàgliu almàriu
armài , vrb: armare Definition
pigare o giare armas; pònnere su linnàmene o àteru materiale po aguantare calecuna parte de unu fràigu, de una miniera o àteru; in cobertantza, ateterare o inchibberare de sa natura de s'ómine / armai arretza = fàghere o ammanitzare sas retes pro piscare
2.
in gioventudi fut istétiu in miniera e armàt is gallerias
Etymon
ltn.
armare
Translations
French
armer
English
to arm
Spanish
encofrar,
armar
Italian
armare
German
ausrüsten.
armajólu , nm: armarolu Definition
unu chi connoschet, faet, tenet contu o acònciat armas, chie dhas bendhet
Synonyms e antonyms
armeri
Etymon
itl.
Translations
French
armurier
English
armourer
Spanish
armero
Italian
armaiòlo
German
Waffenschmied,
Waffenhändler.